ASTRONOMIA A LA ROMANA

Les influències de la mitologia clàssica es poden trobar en molts àmbits de la nostra societat, fins i tot en la ciència. En una de les branques científiques on veiem una marca clàssica més evident és en l'astronomia, ja que si ens fixem en els noms dels diferents planetes veiem que cadascun porta el nom d'una deïtat romana. Però quina és la raó darrere aquests nomenaments? Quines qualitats relacionen a cada déu amb el planeta amb el qual comparteix nom?

Esquema dels déus romans i els seus respectius planetes

En el sistema solar està format per 8 planetes. 

Primer de tot trobem Mercuri. Aquest és el més petit de tots i el més proper al sol. El seu nom prové de Mercuri (o Hermes en la mitologia grega), déu del comerç, els lladres i els viatgers, a més de ser el missatger dels déus. Justament perquè era un missatger molt veloç se'l va relacionar amb el planeta que gira més ràpidament. 

Després trobem a Venus, el segon planeta més proper al sol i el qual té els dies més llargs, equivalents a 225 dies terrestres. Per la seva brillantor i la seva bellesa es va decidir relacionar-lo amb la deessa de la bellesa, Venus, coneguda pels grecs com a Afrodita. 

Imatge de Venus

A continuació, trobem el nostre planeta blau, la Terra. El seu nom prové de Tellus o Terra del llatí, nom que s'utilitzava per referir-se a la deessa que personificava la mare terra (Terra Mater). Els grecs l'anomenaven Gea. 

Representació de la Mare Terra amb 4 fills (les estacions) i una roda del Zodíac (S.III)

Seguidament, hi ha Mart, el planeta vermell a causa del ferro rovellat, que es troba en el sòl. En el nomenament d'aquest planeta el seu color va tenir una gran importància. Tenint en compte que relacionem el color vermell amb la sang i la violència el déu ideal va ser Mart (Ares), déu de la guerra. 

Imatge de Mart on s'observa clarament el seu color

Allunyant-nos cada vegada més del gran astre trobem Júpiter, el planeta més gran de tots. De fet, la seva massa supera el doble de massa de tots els seus companys junts. Tota aquesta grandiositat no podia estar relacionada amb cap altre déu que no fos Júpiter/Zeus, déu dels déus i del cel. A més, el planeta té unes 79 llunes que el rodegen i moltes d'aquestes tenen noms d'amants del déu com Europa i Io, o, per exemple, una porta el nom de la seva nodrissa, Amaltea. 

Després trobem Saturn, el planeta famós pels seus anells i el que es pot observar durant més temps en el firmament. Per aquesta característica no es cap coincidència que se'l nomenés després de Cronos/Saturn, el tità pare de Zeus i personificació del temps. A més, com a deïtat important el seu planeta és també un dels més grans. 

A continuació s'ubica Urà, un cas especial, ja que porta un nom de déu grec. Al principi de ser descobert portava el nom en honor al rei anglès Jordi III, però no va tenir gaire èxit. La proposta pel nomenament actual va sorgir per part d'un astrònom alemany anomenat Johann Elert Bode. Seguint la lògica generacional i de distància (Mart-Júpiter-Saturn) el que era lògic era posar el nom del pare de Saturn, Urà. 

L'últim planeta és Neptú, en honor al déu del mar, que equival a Posidó en el panteó grec. 

Finalment, tot i que és considerat un planeta nan, tenim a Plutó. L'origen del nom és bastant diferent dels altres. L'observatori que va descobrir el planeta va demanar que la gent envies suggeriments i va ser una nena britànica anomenada Venetia Bourney que va guanyar amb el nom de Plutó, déu romà de l'inframon (Hades pels grecs). 

Imatge de Venetia Burney als 11 anys, quan va suggerir el nom de Plutó

En conclusió, com heu pogut llegir cada planeta es relaciona amb el déu corresponent per raons diferents. Us esperàveu alguna de les explicacions?

Us deixo un vídeo on explica més extensament la relació entre els planetes i els déus: 

Maria Teresa Valls 

1r Batx