LA DEMOCRÀCIA D'ATENES

La democràcia d'Atenes va ser un concepte molt important de la història política del món antic. Va sorgir al segle VI a.C. com una resposta a les pràctiques monàrquiques dominades per poques persones en altres parts del món grec. A Atenes, els ciutadans tenien l'oportunitat de participar en el govern de la polis, prenent decisions importants que afectaven a tota la comunitat.

Un dels aspectes principals de la democràcia atenesa es l'assemblea popular, coneguda com a Ekklesía. En aquell moment tots els ciutadans homes majors d'edat tenien dret votar per les decisions sobre assumptes polítics, com les lleis, les finances i els assumptes militars. En aquest nou sistema de govern la veu de cada ciutadà te la mateixa importància.

Un altre pilar clau de la democràcia atenesa era la selecció aleatòria de funcionaris, inclosos els membres del consell dels cinc-cents i els jurats per als tribunals. Aquest mètode, conegut com a Clerotèrion, es va dissenyar per evitar la corrupció i la influència indeguda, garantint una representació més justa de la societat en l'administració de la justícia i la gestió de l'estat.

   Discurs fúnebre de Pèricles, Philipp von Foltz

Tot i això, és important assenyalar que la democràcia atenesa tenia limitacions notables. En primer lloc, excloïa a les dones, als esclaus i als residents estrangers, la qual cosa restringia molt la participació política a una minoria de la població. A més, les decisions de l'assemblea podien ser influenciades negativament, i a vegades es prenien mesures que podien ser injustes per a certs grups de ciutadans.

Malgrat els seus errors i problemes, la democràcia atenesa va establir les bases per a futurs sistemes de govern a tot el món. El seu interès en la participació ciutadana i la igualtat davant la llei va inspirar a les generacions del futur a lluitar per la llibertat i la justícia. Encara que aquest model no pot ser completament replicat en la societat actual, el seu llegat perdura com un poderós recordatori dels ideals democràtics que continuen sent rellevants en el món.

Judit Muñoz 

4t ESO

Comentaris

Martina Pareras ha dit…
Molt bona entrada Judit!! Em sembla un tema molt interessant! No només triaven els funcionaris i els membres del consell, sinó que també s'escollien deu generals que s'encarregaven de defensar la ciutat. Un dels més famosos va ser Pèricles. La seva gran influència va durar quinze anys, i va impulsar moltes mesures per aconseguir una democràcia cada vegada més forta. Era molt admirat per la seva destresa parlant i la seva intel·ligència, però sovint es va enfrontar amb els nobles perquè defensava els drets dels ciutadans més pobres.
Amina Boukhzar ha dit…
És molt interessant! Comparteixo l'opinió en què el sistema té alguns "errors" perquè deixa de banda a diferents grups de la societat i pot fer que el govern sigui injust per aquests, però penso que la seva organització política té una bona base per treballar-la i poder millorar-la. Actualment, també tenim països que segueixen aquest estil polític, però cadascun l'ha interpretat com li sembla. Alguns seran més justos i d'altres no. Per això penso que establir unes bases universals bàsiques per a definir aquest terme ajudaria a partir des d'aquesta democràcia que teníem a l'antiga Grècia a una democràcia moderna i justa.
Molt bona entrada!
M'ha interessat molt aquest mite.
El mite de la democràcia atenesa ens recorda la importància de la participació ciutadana i la igualtat davant la llei en la governança. Malgrat les seves limitacions, va establir un precedent crucial en la història política, inspirant la lluita per la llibertat i la justícia en les generacions futures.
Molt bona feina!
Irene Roldán ha dit…
Una entrada interessant! Buscant una mica més sobre el tema, he trobat una curiositat que m'ha fet reflexionar, i és que, abans els ciutadans que participaven en l'assemblea popular no eren remunerats per assistir-hi. A diferència de les pràctiques polítiques modernes, on els polítics reben un salari pel seu servei , a l'Atenes antiga, la participació en la vida política es considerava un deure cívic i un privilegi, però no una font d'on lucrar-se. Aquest fet ens fa veure com la nostre percepció del deure cívic per sobre del benefici personal ha canviat.
Tigist Masllorens ha dit…
Judit!! Que interessant! Sobre aquest teme que ens has parlat he trobat que tot i que la democràcia atenesa permetia als ciutadans homes participar en el govern de la ciutat mitjançant l'assemblea popular i la selecció aleatòria de funcionaris, tenia limitacions importants com l'exclusió de dones, esclaus i estrangers. Malgrat això, va establir les bases per als futurs sistemes de govern democràtic i va inspirar la lluita per la llibertat i la justícia en el món. M'ha semblat molt interessant l'entrada i el tema!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES