En gran part dels nostres coneixements grecs, hi apareixen grans herois, homes, que representen una part fonamental de la mitologia grega i que han sigut fonamentals en la societat de l'època. Però cal destacar que també hi han heroïnes, dones, que també formen part, de manera important, de la mitologia grega.
Un dels exemples és Persèfone: Persèfone, una de les dones més representatives de l'antiga Grècia, filla de Zeus, i de Demèter, la dona grega de l'agricultura. Ella és considerada la reina de l'infern, on amb el mite de Persèfone, s'explica la raó per la qual se la reconeix de tal manera. Va créixer en un bosc, sobre la responsabilitat de la seva mare, i on jugant, rient i cantant amb nimfes, la seva vida va canviar a causa d'un fet inesperat.
Persephone, Dante Gabriel Rossetti
Jugant, rient i ballant, se li va aparèixer Hades, el deu de l'infern, que va quedar captivat per la bellesa de Persèfone. El gran desig d'Hades, era casar-se amb ella.
Com a fet destacable, la continuació d'aquest mite, té dues versions, una més coneguda que l'altre.
La coneguda és que Hades rapta Persèfone a l'infern per tal de casar-se i enamorar-la, i per tant passar a ser la reina de l'infern.
Les nimfes no ho impedeixen i com a càstig , les transformen en sirenes.
L'altre versió es tracta de l'aprovació de Zeus, en el seu casament, per tal de no tenir cap conflicte amb Hades.
Seguint la primera versió, la més coneguda, Demèter baixa a l'infern per tal de recuperar a la seva filla. Va enfrontar la "Laguna Estigia", lloc on hi havien els esperits de les persones mortes, en mans del deu Hermes. Al ser davant d'Hades, li manifesta el seu desig de recuperar a la seva filla i per aquest motiu es queda a l'infern fins que Hades decideixi alliberar-la.
Amb l'absència de Persèfone i amb el pas del temps, la naturalesa, les plantes, les flors deixen de créixer i al Zeus veure aquesta catàstrofe, decideix fer un pacte amb Hades per tal de salvar la terra. Li proposa que Persèfone passi mig any a l'infern amb ell, per poder ser reina de l'infern i l'altre mig any, el passi amb la seva mare per retornar la primavera a la terra.
Per això la meitat de l'any arriba la primavera, i l'altre meitat marxa i arriba el fred, la pluja i la neu.
El rapte de Proserfina, Rubens, Pedro Pablo- pintor
Aquest vídeo és una representació del mite de Persèfone i que està il·lustrat d'imatges de l'època que poden ajudar a imaginar l'heroïna grega, Persèfone.
Clara Machuca Cullell
1r Batx
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant. Una informació que podem afegir és que existeixen mites que diuen que Persefone va tenir un fill amb Hades, anomenat Zagreu
Anònim ha dit…
M'ha agradat molt. Un fet que s'explica en alguna versió és que Hades diu a Persèfone que no mengi totes les fruites d'un arbre en concret, perquè sinó mai podrà sortir de l'Inframón. Quan Dèmeter arriba allà, Persèfone s'havia menjat sis dels fruits de l'arbre perquè tenia molta gana, així que Hades diu que no la permetrà sortir. Tot i això, per tal que Dèmeter no deixés morir la natura, li proposa que Persèfone es quedi a l'Inframón durant sis mesos de l'any, un per cada fruit que va menjar.
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Comentaris
Una informació que podem afegir és que existeixen mites que diuen que Persefone va tenir un fill amb Hades, anomenat Zagreu
Quan Dèmeter arriba allà, Persèfone s'havia menjat sis dels fruits de l'arbre perquè tenia molta gana, així que Hades diu que no la permetrà sortir. Tot i això, per tal que Dèmeter no deixés morir la natura, li proposa que Persèfone es quedi a l'Inframón durant sis mesos de l'any, un per cada fruit que va menjar.