LA CAIXA DE PANDORA

El mite de Pandora comença en el moment en què Zeus li lliura una caixa perquè se l'emporti a Epimeteu. Dins de la caixa es trobaven tots els mals existents i tenia la prohibició d'obrir-la sota cap circumstància. Pandora tenia una gran curiositat i finalment no va poder resistir la temptació d'obrir la caixa i va ser en aquell mateix moment el qual tots els mals es van escapar i es van allotjar entre el gènere humà.

Davant el que va succeir, Pandora va tenir por i van tancar la caixa, però només va poder deixar un element sense escapar, l'esperança, el que va fer que els humans no la rebessin. 

D'aquesta manera neix el mite i l'expressió "d'obrir la caixa de Pandora", representant màxim en la mitologia de la perdició de la pròpia humanitat. 

                          

                     Caixa de Pandora, John William Waterhouse (1896)


Aquesta és una de les llegendes que hi ha, però també n'hi ha una altra que revela que a la caixa es trobaven molts béns de Zeus. 

El tità Prometeu provoca la fúria de Zeus (déu de l'Olimp) al donar a conèixer el foc a l'home. Enfront de la "desobediència" de Prometeu, Zeus convoca a tots els déus on per una banda cadascun lliurava una de les seves virtuts per crear a Pandora i per altra banda lliurava una desgràcia per a ser guardat en el que s'anomenaria la "caixa de Pandora". 

Pandora va ser enviada juntament amb la caixa a la terra dels homes per seduir el germà de Prometeu anomenat Epimeteu qui cau en la trampa i la converteix en la seva esposa. 

Pandora, ja casada amb Prometeu, per la seva curiositat i ingenuïtat obre la "caixa de Pandora" a la terra dels homes escampant tots els mals que els déus tenien guardat aquí incloent, per exemple, les malalties, la mort, la fam, la desesperació, entre d'altres. 

Quan Pandora s'adona del què està succeint tracta de tancar la caixa abans que surti tot tancant en el fons a l'esperança. D'aquí ve la dita "l'esperança és l'últim que es perd". 

Aquestes són les dues explicacions diferents del mite de la caixa de Pandora. Però no se sap quin dels dos es el verdader. 

Extres: És una petita presentació, un slideshare perquè pugueu acabar d'entendre algunes de les coses sobre el mite de la Caixa de Pandora. 


Rut Lagonigro Teixidó
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Molt interessant. Trobo curiós que Pandora podria considerar-se la Eva ( de la religió cristiana) però en grega. Això és perquè ambdues són dones, i totes dues duen a terme la primera desgràcia que sentencia la humanitat a una existència difícil.
És interessant com, des de l'Antiguitat, s'ha considerat que les dones són una de les causes principals dels mals de la societat, etiquetant-les de massa cursioses, ximples o, directament, inútils.
Anònim ha dit…
Molt interessant, deixem afegir que el déu que va modelar l'aspecte físic de Pandora va ser Hefest. Aquest va construir-la imitant la imatge de les deesses. La resta dels déus són els que li van donar els dons.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES