HIPÀTIA D'ALEXANDRIA

Escrita per -
Hipàtia va néixer a Alexandria, Egipte l'any 370 i va morir el 415.  Era filla de Teó, un matemàtic que era un dels encarregats de la llibreria d'Alexandria i el seu mestre, qui li va proporcionar una bona educació. Aquesta educació que Hipàtia va rebre era un fet molt inusual ja que la societat no permetia que les dones poguessin estudiar i les seves vides transcorrien dins els espais privats de les cases, fent el tipus de feines que es consideraven femenines. Així va ser, doncs, com es va convertir en una de les primeres dones matemàtiques. A més de matemàtica va ser astrònoma, filòsofa, neoplatònica i política.

Durant vint anys, Hipàtia es va dedicar a ensenyar molt àmbits diferents al museu d'Alexandria. El seu ensenyament va tenir tanta repercussió que a les seves classes van arribar a assistir-hi alumnes de diferents parts del món. També va arribar a ser càtedra de Filosofia Platònica. 

Retrat d'Hipàtia, Rafael Sanzio
En l'època d'Hipàtia, el segle V,  els romans poc a poc començaven a tenir poder, i el cristianisme cada vegada anava creixent i s'anava convertint en la religió predominant. Egipte també s'anava convertint en el centre on hi havia més cristianisme, i Hipàtia, ja que vivia a allà, en va patir les conseqüències: el març del 415  va ser assassinada per un grup de cristians. Després de cremar i destruir totes les fons de coneixement gregues, van fer convertir a tothom al cristianisme i qui no ho feia havia de morir. Hipàtia va renunciar a deixar enrere tot el seu coneixement. 

Les seves obres i descobriments més destacats
  • La perfecció de l'astrolabi (instrument per determinar la posició i l'altura de les estrelles, fet servir en l'astronomia)
  • Densímetre (instrument per determinar la densitat d'un líquid)
  • Va escriure 13 volums de comentaris a l'Aritmètica de Diofant
S'han fet moltes pel·lícules basades en la vida  d'Hipàtia. Una de les més rellevants és Àgora, una películ·la del director espanyol Alejandro Amábar estrenada el 9 de'octubre del 2009.


Aquí teniu més informació sobre Hipàtia:

Carla Erra
1r Batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Molt interessant l'entrada, deixa'm afegir però que, amb els segles aquesta pensadora ha passat a la història com la icona del pensament pegà davant del cristià; de la ciència davant de la superstició. És inspirador veure com ja des dels inicis les dones hem lluitat per poder disposar del coneixement i així poder posar-lo en joc.



25 de febrer del 2020, a les 9:56
Alba Le Riera ha dit…
Deixa'm afegir que aquests cristians que la van assassinar pertanyien a l'ordre de cristians partriarques d'Alexandria, per tant, també influenciats pel gran problema del mascilsme. És clar, que si en aquella època començava a créixer el cristianisme, encara s'infravalorava més la dona.
A més, a la pel·lícula d'Àgora, la representen com a símbol de la filosofia, la ciència i la llibertat.
Bona feina!
21 d’abril del 2020, a les 20:14
Anònim ha dit…
M'ha agradat molt la història de Hipàtia! Em sembla molt interessant el fet de que un historiador d'art, anomenat Iain Pears, va dir que, contràriament del que molta gent pensa, Hipàtia no va ser assassinada per ser una dona (encara que aquest factor empitjorés bastant les coses), sinó perquè era tan sumament savia que trobaven impossible discutir qualsevol tema amb ella sense quedar en ridícul. Va ser assassinada quan tenia uns 45-60 anys.
1 de novembre del 2020, a les 16:46
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació