MAREMAR

Una vegada més, els personatges grecs donen vida a moltes obres artístiques de tot tipus, com en aquest cas, el teatre. 

La companyia de teatre musical catalana Dagoll Dagom aquest any ha produït una obra dita "Maremar". 

Inspirada en la història de Pèricles de William Shakespeare, comença l'obra amb una nena en un camp de refugiats, que plora desconsoladament perquè ha perdut als seus pares. Mentre aquesta no pot parar de plorar, es troba amb un personatge de la mitologia grega, Diana, la deessa de la guerra, que la consola explicant-li la història de Pèricles. 

Aquesta obra intenta reflectir la realitat d'avui en dia en el tema dels refugiats. 

"Maremar" parla sobre la pèrdua i el retrobament familiar, el mar com element que uneix i condemna i pot ofegar i separar, i el caràcter heroic de les persones que es veuen impulsades a fer aquests trajectes terribles. 

Dirigida per Joan Lluís Bozzo, amb música inspirada amb l'obra de Lluís Llach, amb la direcció musical d'Andreu Gallén i la coreografia d'Ariadna Peya, aconsegueixen transportar-te en un escenari d'emocions i sentiments emotius. 

Cartell de l'obra de teatre

Pèricles

Pèricles era un polític atenès, membre de la noble família dels alcmeònides. Inicià la seva carrera política el 472 aC quan encara era molt jove. Al 461 aC va ocupar el lloc de capdavanter al partit popular d'Efialtes. Va fer aprovar per l'assamblea un seguit de reformes que accentuaven el caràcter democràtic de l'estat atenès. 

A l'any 443 aC va ser elegit estrateg, gràcies al prestigi que havia aconseguit en les campanyes contra els perses i els espartans. 

Itel·lectualment Pèricles va pertànyer al moviment racionalista del seu temps, i va atreure a Atenes els escriptors més importants d'aquella il·lustració: Anaxàgores de Clazòmenes, Protàgores d'Abdera i Heròdot. I amb l'ajuda de la seva segona muller, Aspàsia, va aconseguir reunir un nombre considerable d'artistes que col·laboraren en l'embelliment de la ciutat. 

Estàtua de Pèricles

PÈRICLES, de William Shakespeare

L'obra ens mostra el rei d'Antioquia, que exigeix que qualsevol pretendent de la seva filla hagi de resoldre un enigma i, si no, perdre la vida. Pèricles aconsegueix desxifrar l'enigma en el qual es confessa l'incest (les relacions sexuals) entre Antíoc (el rei) i la princesa. Evitant la ira del Rei, Pèricles fuig i deixa el govern de Tir al seu fidel Helicà. Fuig cap a Tars, però Antíoc descobreix el seu parador. Torna a mar, i els navilis de Pèrcles sofreixen un naufragi. Aquest aconsegueix arribar a les costes de Pentàpolis, però sense cap riquesa. Allà participa a en els torneigs celebrats en honor de Thaïsa, la filla del Rei Simònides, i després de vèncer-los, es casa amb la princesa. 

Més tard s'assabenta de que Antioc ha mort, i Pèricles decideix tornar a Tir. Durant el viatge, Thaïsa dóna a llum i, donada per morta, és llançada al mar en un taüt. Aquesta arriba a Efes, on l'acullen. Mentrestant, Pèricles ha posat el nom de Marina a la nena nascuda al mar, i l'ha duta a Tars per a ser acollida per Dionisa, esposa del governador Cleonte. Marina creix, i amb els anys es converteix amb una jove bella i amb molt talent. Dionisa, gelosa de que Marina sigui millor que la seva propia filla, vol acabar amb ella. Però aquesta no mor, sinó que és venuda a un bordell. Gràcies a la seva astúcia i habilitat com a brodadora i cantora, Marina aconsegueix conservar la seva virginitat.

Quan Pèricles torna a casa i s'assabenta de que Marina ha mort, i cau en una profunda depressió. Per alleujar-li el dolor, el duen davant d'una noia la qual es diu Marina, que es diu que el seu cant té la fama d'alleujar tots els mals, i en la conversa descobreixen que són pare i filla. Aleshores apareix la deesa Diana, que indica que acudeixi a Elfes, on allà trobarà l'esposa que creia morta. Finalment, tots tres són reunits de nou, així tenint la família junta altre vegada.

Llibre de Pèricles, de William Shakespeare

Tota la història de Pèricles és una gran metàfora d'una vida plena de pèrdues i naufragis d'una nena refugiada. És per això que la companyia de teatre Dagoll Dagom ha escollit aquesta obra de Shakespeare, per representar la necessitat de fugida que tenen els refugiats d'avui en dia, i per reflectir totes les dificultats que tenen per aconseguir la tranquil·litat. Així doncs, agafant una antiga història, volen transmetre un dels grans problemes de l'actualitat. 

Alba Riera
1r Batx