22 de gener de 2019

EL MITE DE JACINT

Com ja sabem, en la nostra vida quotidiana estem envoltats d'aspectes procedents de mites grecs. En aquesta entrada explicaré el mite de Jacint i les relacions que encara té amb la vida actual

El mite diu que Apol·lo i Jacint eren amics (en alguns casos es diu que, a més, estaven enamorats) i que tot sovint el déu Apol·lo abandonava la ciutat de Delfos, la lira i l'arc i practicava alguns esports o anava de caça amb el jove Jacint. Es diu també, que li tenia tant apreci al jove que havia pensat en elevar-lo al Mont Olimp per tenir-lo al seu costat per tota l'eternitat. Encara que aquest fos el desig d'Apol·lo, mai e va poder complir. Un bon dia, els dos nois van decidir practicar l'esport del llançament de disc, Apol·lo era un gran esportista i Jacint aprenia d'ell les millors tècniques per algun dia també ser-ho. 

El primer en llençar, com de costum va ser Apol·lo, demostrant el seu gran talent va llençar el disc de pedra amb molta precisió. Jacint, admirat, va córrer a recollir el dics abans que aquest toques a terra amb la mala sort que va rebotar contra unes roques i tot seguit, alguns mites diuen que va fregar la cara del bell jove i altres el seu cos, el cas és, que li va causar una ferida mortal.

La mort de Jacint, Alexander Kiesev




















Una altra versió del mite explica que Zèfir déu del vent estava gelós d'Apol·lo per la seva gran bellesa i que Jacint el preferís abans que a ell el va fer enfurismar. Així va ser que quan Apol·lo va llençar el disc Cèfir el va fer desviar amb la intenció de causar-li la mort al jove Jacint i carregant així la vida d'Apol·lo amb un fort turment per sempre més. Enfurismat amb Zèfir, Apol·lo el va convertir en vent per l'eternitat perquè no pogués fer mal a ningú més. 

El final del mite diu que mentre Jacint agonitzava als braços del déu Apol·lo, aquest no va permetre que Hades, déu dels morts, se l'emportés amb ell. De la sang que brollava del cos de Jacint va fer-ne sorgir una bella flor a la qual va donar el seu nom perquè així fos recordat sempre més. 


Jacint (flor)
















Els grecs, a més, també van donar el nom de "Jacint de Compostela" a una pedra preciosa de color roig, com la sang del noi en ser ferit. Aquesta pedra és quars cristal·litzat i està molt ben valorada. 

 
Jacint de Compostela (pedra preciosa)





















Per tant actualment tenim dos referències a aquest mite, la flor i la pedra preciosa. La més coneguda és la flor i gairebé tothom coneix la procedència del seu nom i en canvi la pedra és més desconeguda.  

Paula Vinci

1r Batx

7 comentaris:

Judith Rodríguez ha dit...

Mai havia sentir a parlar d'aquest mite i cal dir que és molt bonic; l'admiració que sentien un per l'altre i l'apreci que es tenien mutuament. Tot i així, era d'esperar que algun deu acabaria amb aquest "amor", ja que els deus sempre resulten ser els més humans, deixant-se guiar al complet per les seves emocions, com en aquest cas Zèfir; que és dominat per l'enveja.
Bona feina!

Alba Le Riera ha dit...

Tot i que ja havia sentit a parlar d'aquest mite, cal destacar que és bonic saber que en aquella època les persones d'un mateix sexe també es sentien atretes i no tenien por (pel que s'explica) de mostrar-se junts.
Com sempre, els sentiments tenen un gran paper dins les accions dels déus i deesses, com la gelosia que sent Zèfir, ja que segons la segona versió, fa que Jacint es fereixi mortalment.
Bona feina!

Unknown ha dit...

No coneixia aquest mite amb tanta profunditat i la veritat és que l'he trobat molt bonic, ja que se'n parla molt poc de l'homosexualitat ens els mites, és un tema tabú malauradament. Trobo molt bonic que es poses el nom de Jacint a la flor en honor a l'enamorat d'Apol·lo, així la seva memòria seria eterna. Molt interessant!
Jana Casacuberta
1r batx

Berta Reixach ha dit...

Aquest mite ja l'havia sentit, sobretot la primera part la qual Jacint mort a causa del disc que apol·lo va llençar. En canvi l'altre versió, la que se li atribueix la culpa a Zèfir, mai n'havia sentit a parlat. L'he trobat molt interessant, i dins d'aquest mite podem veure el gran sentiment que tenia apol·lo cap a Jacint, i altre vegada la enorme gelosia que tenien els déus entre ells. Per acabar no s'havia que existia una pedra que se li havia atribuït el nom de Jacint!
Bona feina.

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Aquest mite ens mostra altra vegada la gran gelosia que existia entre els déus, tot i que també podem veure l'apreci que es tenien alguns com Apol·lo i Jacint. Encara que mai havia sentit a parlar d'aquest mite, trobo que és una forma molt maca de representar l'homosezulaitat ja que fins i tot encara avui dia està mal vista. Bona feina!

Bruna Villegas ha dit...

No havia sentit a parlar mai d'aquest mite i m'ha semblat molt interessant. Els déus sempre estan enmig de les relacions amoroses ja sigui d'altres déus o d'humans. En aquest cas, Zèfir es deixa emportar per l'enveja i destrossa el que hagués pogut arribar a ser una de les primeres relacions homosexuals entre déus i humans. M'ha semblat molt bonic que s'anomenés Jacint a la flor després de la mort de l'home, trobo que d'aquesta manera sempre perdurarà.

Gabi Núñez Gómez ha dit...

Gracies a aquest mite, van surgir els "festival espartars" que tenien una duració de 3 dies on en el primer es feia un dia de dol per la mort de Jacint i els dos últims per celebrar el seu "renaixement".
Molt interessant!