18 de gener de 2019

HERA

Hera és l'esposa i germana de Zeus, tal com podem veure representat en el panteó olímpic dels deus mitològics. És filla de Cronos i Rea, representa el matrimoni fet irònic ja que el seu marit, Zeus, se'l coneixia per les seves infidelitats. També era germana de Posidó, Hares, Hèstia i Demèter, és la deessa del cel. En la mitologia romana la denominem com a Juno.

Els animals més representatius de la deessa són el paó blau, el bou i el cucut. Per altra banda, les seves plantes sagrades són la sempreviva, la granada i el lliri. 

Tot i representar el matrimoni, no és una figura materna destacable. Com a resultat de la relació que va tenir amb Zeus va engendrar a Ares, déu de la guerra, Hebe, deessa de la joventut, Eris, deessa de la discòrdia i IlÍtia, deessa dels parts. En canvi, Hefest és fill únicament d'aquesta i va ser concebut per la gelosia que protagonitza  Hera. Tot i això, el matrimoni va expulsar a Hefest de l'Olimp per la lletjor que el caracteritzava. Més endavant, com a venjança li construirà un tro a la seva mare del qual no es podrà aixecar fins que apareix Dionís i emborratxa al déu donant-li a canvi el privilegi de casar-se amb la  bella deessa Afrodita.

L'enemic més conegut d'Hera és Hèracles (Hèrcules), ja que va ser fruit d'una de les infidelitats que va cometre Zeus. La deessa com a venjança li dificultarà els dotze treballs que li són encarregats. 

La seva gelosia no coneixia límits, hi ha moltes històries on dones són convertides en horribles monstres per haver mantingut relacions amb Zeus.  

Els seus llocs de culte principals eren Samos, Olímpia, Atenes, Eleusis, Epidaure, Corint, Nèmea, Esparta, Argos i per últim Herea. 

Hera és represntada com una figura solemne i majestuosa, normalment sentada en un tro i portant el polos, la qual és una corona cilíndrica que vestien les deesses més importants. A vegades també se la pot representar portant una diadema al cap i a la seva mà una granada, símbol de l'amor i la fecunditat, o un ceptre. 

Hera la muller de Zeus, Harry Peelig Gill, 1855-1916


















Judith Rodríguez Bares
1r Batx

10 comentaris:

Júlia Sabat Gonzalez ha dit...

Com a curiositat vull afegir que Hera s'atribueix a un gall d'indí en el que les seves plomes passaven a representar els ulls d'Argo que ella havia col·locat, que apareix en algunes altres versions.
Bona entrada!

David Raurell ha dit...

Coneixia aquesta deessa, però m'ha semblat interessant saber més sobre ella i la seva vida. Desconeixia, per exemple que era l'esposa i germana de Zeus o que era representada amb animals i plantes. Una de les seves caracteristiques, com bé expliques a l'entrada, és que pateix massa gelosia cap a les dones que mantenien relacions amb Zeus. Bona feina!

Bruna Villegas ha dit...

És irònic que Hera, a part de ser la deessa del matrimoni, també ho sigui de la fidelitat, ja que ella mateixa deu ser una de les deesses a les quals més han enganyat en temes amorosos. Bona feina!

Gabi Núñez Gómez ha dit...

m'ha sorprès molt que fes fora a un dels seus fills sent ella la deessa de la família ja que ella representa la unió.
Molt interessant!

Jana Casacuberta ha dit...

Desconeixia la història de Hera i les rivalitats que tenia amb Hércules. Com ja ha dit la meva companya Bruna, m'ha sorprès molt que Hera fos la deessa del matrimoni ja que aquesta va ser víctima de moltes infidelitats.

Fernanda Paredes ha dit...

Trobo que els grecs i els romans tenien una perspectiva de la dona molt dolenta. M'agrada com has explicat qui era i perquè s'ha la coneixia a la gran deessa Hera. Bona feina

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Trobo curiós que fos deessa del matrimoni i la família quan clarament, Zeus no li era fidel. Tot i això, ella no es va venjar tantes vegades com ho podria haver fet. Possiblement el seu matrimoni és un mal exemple a seguir ja que si els grecs i romans els tenien com a referència, les dones ho devien passar malament perquè si elles cometien adulteri podien ser assassinades pel seu pater familias.

Alba Le Riera ha dit...

Hera, una de les deesses que més s'ha venjat de les amants del seu marit, que surt en molts mites els quals nosaltres coneixem, i encara abans no havia sentit a parlar de la seva història. És molt curiós que de la gelosia d'aquesta pogués engendrar un fill.
Bona feina!

Paula Vinci Sañas ha dit...

La història d'Hera demostra que els déus no sempre necessitaven tenir relacions per tenir fills, sinó que hi havia altres maneres per tenir-ne com en aquest cas a partir dels gelos de la deessa. Bona feina Judith!

Karina Szabo ha dit...

Una mica injust el fet que Hera sempre castigués a les amants de Zeus però mai a ell... Molt peculiar que Hera i Zeus siguin tant marit i muller com germans. Pel que començo a veure en la mitologia era molt important la bellesa, cosa que Hefest no va tenir la sort de tenir... però almenys es va poder venjar d'alguna manera. Bona entrada!