1 de gener de 2019

EL MATRIMONI ROMÀ

Antigament el matrimoni, concretament romà, tenia certs aspectes diferents als actuals. La finalitat del casament no era l'amor, sinó simplement tenir fills. 
Per poder-se casar necessitaven el ius connubii, és a dir, el dret al matrimoni. Havia d'estar acceptat pels pares i havien de ser ciutadans per tenir aquest dret. 
Un altre requisit important era ser fèrtils ja que la finalitat d'aquest era la maternitat. Havien de casar-se a una edat mínima de 12 anys en la noia i 14 en el noi.  
Abans de tot es feia una prèvia reunió amb els pares i amics de les respectives parelles i es deixava per escrit que hi hauria un compromís per evitar malentesos. En aquesta reunió el nuvi donava un anell a la futura esposa que es col·locava en el dit anular com actualment es fa. 
Hi havia dos tipus de matrimonis:
  • Matrimonium cum manu: La dona havia d'abandonar la pròpia família i incorporar-se a la del marit.
  • Matrimonium sine manu: La dona seguia sota l'autoritat del pare i podia recuperar el dot en cas de divorci.
Hi havia tres tipus de cerimònies: 
  • Confarreatio: Era la més típica entre els patricis. Era una cerimònia religiosa.
  • Coemptio: Era la cerimònia civil i la més feta pels que queden de la societat. 
  • Usus: La parella convivia durant un any i si la convivència era correcta s'acceptava del tot el matrimoni.
Escultura del dret al matrimoni romà

EL CASAMENT (Nuptiae): 
Els romans consideraven que tenir un matrimoni era essencial, ja que així creaven una família, una cosa molt important per la societat romana, per tant, havia de ser un dia molt especial per la parella. 
La núvia agafava antigues joguines de la seva infància i les dedicava als Déus de la casa i la família. Es vestia amb una mena de túnica blanca amb sanefes i es recollia el cabell amb un reticulum luteum, que era com una reixeta, i així fins el dia del casament. 
Al matí del casament, la núvia es pentinava amb una petita llança que representava Juno. La mare de la jove la vestia amb una túnica recta blanca i sense sanefes amb un nus de llana d'Hèrcules el qual a la nit era deslligat pel marit. S'utilitzaven com uns tipus de mocadors per tapar el cap i flors. 
El nuvi anava a casa de la núvia acompanyat pels familiars. 
Durant la celebració, els déus estaven presents, segons ells, sobretot Juno ja que era la protectora del matrimoni. 


Casament romà, Óleo de Emilio Vasarri (1914)

EL DIVORCI: 
El divorci era informal. La dona abandonava la casa i s'emportava el seu dot. Desgraciadament, els fills es quedaven amb el pare i no amb la mare. 
En l'època imperial, les dones eren escasses i per tant, no era estrany que hi hagués circulació de dones, podien arribar-se a casar cada any amb un home diferent. 
L'opció de casament més arcaic, el usus, feia que hi hagués un divorci immediat si la dona passava més de tres nits fora de casa. 
Això demostra un cop més en la història, que la dona era utilitzada com a objecte i propietat. 

LA INFIDELITAT AL MATRIMONI ROMÀ: 
L'emperador August va intentar reprimir la infidelitat ja que era un delicte marcat per la llei, però no ho va aconseguir ja que era molt freqüent. 
En aquell temps, com era d'esperar, en el cas de l'home infidel es considerava un delicte menor, mentre que en el cas de la dona infidel es considerava un delicte greu. 
L'home podia matar, si volia, la dona infidel i l'amant, o quedar-se amb els seus béns. El càstig que imposava la llei també era la mort. S'exiliava l'adultera amb plom desfet en el coll. 


Infidelitat dona romana (Casa de la Farmesina Museu Nacional Romà)


Com podem veure, la dona ha estat molt menyspreada al llarg de la història i ha estat castigada injustament comparat amb l'home. 



Júlia Sabat
1r Batx

6 comentaris:

Gabi Núñez Gómez ha dit...

La dona també podia matar a l'home infidel i a l'amant? o només era l'home?
Molt interessant!

Berta Reixach ha dit...

Per començar jo crec que no estava bé casar-se només per tenir fills i no per amor. Per això normalment s'ajuntaven les famílies segons la riquesa. No s'havia que havia tres tipus de cerimònia, molt interessant.
Podem veure que en aquells temps ja era tradició que la núvia anés vestida amb un vestit de color blanc.
La part del divorci ho trobo molt injust que la dona no pogués tenir els fills i molt mascliste que la dona estigués tant controlada per l'home. Per últim no entès si els dos podien matar quan hi havia una infidelitat o només l'home cap a la dona?

Molt bona entrada!

Alba Le Riera ha dit...

Trobo molt interessant que en aquell temps ja es tingués la tradició d'anar blanc, ja que aquest color representa la puresa, i fa molt joc amb les cerimònies de casaments.
Malgrat que feien unes festes molt boniques, la dona era tractada com un objecte, pensada només per tenir decendència de la família i per portar beneficis a ella. És molt discriminatori que pel fet de tenir un sexe diferent ja es tinguin tantes injustícies com en el tema de la infidelitat.
Bona feina!

Judith Rodríguez ha dit...

M'ha impactat molt el fet de que la dona fos utilitzada i vista com un objecte fins al punt de casar-se amb un home diferent cada any. Hi ha una cosa que no acabo d'entendre; per què la dona era escassa durant l'época medieval?
Bona feina!

Júlia Sabat Gonzalez ha dit...

Responent a la pregunta de la Gabi he de dir que sí, fins fa només uns 50 anys la justícia veia un cert dret a matar a la dona infidel, però la dona mai va arribar a tenir aquest dret. Es justificava dient: "La vaig matar perquè era meva", una frase molt desagradable.
Respecte al dubte de la Judith, potser no m'he explicat prou bé, perquè em referia a que la presència de les dones era escassa.
Gràcies pels comentaris!

Bruna Villegas ha dit...

És impactant el fet que la dona fos tractada com un objecte, ja que "només servia" per aportar alguna mena de benefici a la família, al marit i/o a la societat. A més, en el cas del divorci, no es podien quedar els fills. Molt interessant!