LES POLIS GREGUES
Les polis són molt característiques de la civilització grega i la defineixen molt bé. Representaven el centre polític i cultural de la societat grega. També eren conegudes com a ciutats-estat ja que tenien el seu propi govern, lleis, moneda i exèrcit propis. Aquestes polis no tenien perquè tenir bona relació amb les polis veïnes i normalment no la tenien. Si que és cert que molts cops s'unien per combatre un enemic comú però molts cops també lluitaven entre elles.
Van aparèixer als voltants del s. VIII a.C. i estaven formades per una ciutat-estat, petits pobles que es trobaven al voltant d'aquestes i tots els territoris que les envoltaven. En cada polis hi havia un govern aristocràtic on els que manaven eren terratinents molt poderosos amb formació militar. Tots els altres homes que la formaven es reunien en assemblees però sense cap mena de poder polític a l'hora de decidir.
Es consideraven nacions independents i separades de totes les altres polis i consideraven estrangers tots aquells que provenien d'una polis diferent. Tot i aquesta manera autònoma de pensar creien que eren tots una mateixa civilització i per això quan un enemic atacava lluitaven junts per protegir-se.
Encara que ells mateixos fessin tantes diferències entre uns i altres tenien moltes característiques comunes. Entre d'altres:
- No eren extensions de terreny gaire grans i en formaven part d'entre 3.000 i 5.000 habitants. Les úniques polis que no van compartir-ho van ser Atenes i Esparta, les dues polis més grans i importants de la civilització grega.
- La seva política estava totalment aïllada de qualsevol altre polis.
- La societat de totes les polis estava formada de ciutadans lliures i esclaus.
- Eren independents econòmicament i no havien de dependre de cap més organisme extern.
- Tots els ciutadans comptaven d'una gran participació i s'involucraven en els assumptes de la comunitat.
- Tenien tradicions i festes pròpies i diferents de les altres polis.
- Dins la polis donaven culte a una divinitat comuna.
- Cada polis tenia una divinitat protectora pròpia i creadora de la polis.
En aquestes dues imatges podem veure les polis més importants i tot el territori que era considerat Grècia en aquells moments.
Entre els s. VIII i VI a.C. molts dels ciutadans grecs d'aquestes polis van començar a tenir deutes degut a la manca de terreny. Quan els deutes van ser insostenibles, per poder de ser esclavitzats, van començar a emigrar per les costes del Mediterrani i del mar Negre buscant metalls amb els que poder comercialitzar.
 |
En blau, zones per les que navegaven els emigrants.
|
Aquests emigrants es van anar instal·lant en diversos territoris en els quals hi havia comerç i podien guanyar-se la vida i reduir els seus deutes. En tots aquests territoris hi van crear colònies, en les quals hi van establir la cultura i donaven culte als deus protectors de la polis de la que provenien.
D'aquestes colònies se'n beneficiaven tant els natius del territori com els grecs nouvinguts. La gent autòctona en treia profit ja que els estrangers els van ensenyar noves tècniques com ara els tors per fer peces de ceràmica molt més fàcilment, la moneda, la metal·lúrgia (per tractar ferro), l'escriptura i també el conreu de la vinya, l'olivera. Per altra banda, els estrangers treien molt benefici de metalls com l'or, la plata, el coure i l'estany.
D'aquesta manera, la cultura i la religió gregues es van estendre i van arribar a tants territoris i així de conegut es avui en dia en moltes parts del Mediterrani.
1r Batx
Comentaris
És sorprenent que essent terrenys no gaire grans i amb un nombre de població tampoc gaire extens, tinguessin tradicions pròpies i diferents de les que tenien les altres polis, ja que estant a prop normalment es barregen o s'influeixen les tradicions entre si.
Bona feina!