9 de gener de 2019

MITE DE CRONOS EL PARE DE ZEUS

Cronos o Saturn era el tità més jove, fill de Gea i Urà. Urà odiava els seus fills i amb Gea la seva mare els enviar a Tàrtar. Però Gea es volia venjar de Urà i per fer-ho va convèncer el seu fill Cronos perquè el castrés amb una falç que ella mateixa havia fabricat. Quan Cronos va matar el seu pare, es va convertir en rei dels Titans, i es va casar amb la seva germana Rea.
I amb la por que els seus fills fessin el mateix amb ell se'ls menjava a mesura que naixien.
El primer a ser menjat per Cronos va ser Hèstia, després Demèter, Hera, Hades i i per últim Posidó. Però quan Rea anava a donar a llum Zeus, ho va fer amb silenci i de nit, i el va confiar a Gea la seva mare. A Cronos en comptes de donar-li a Zeus perquè se'l menges li donar una pedra. Zeus va créixer va demanar ser el coper de Cronos, i així donar-li una poderosa beguda per fer-lo vomitar la pedra i els seus cinc germans.
Després de fer vomitar als seus germans els va dirigir a fer una guerra contra els Titans.
Amb l'ajuda dels Ciclops, que també va lliberar Zeus, van aconseguir derrotar els Titans. I a partir d'aquell moment Zeus regnà com a cap suprem dels déus.



Marco Peña 
4t ESO

9 comentaris:

Karina Szabo ha dit...

No sabia res sobre aquest tema i per això trobo que és una entrada molt interessant i molt ben redactada. Trobo impressionant que Cronos és menges els seus fills per por que li robessin el poder, i que no confies en ells. Molt interessant també el fet que, tot i haver-se menjat Cronos els seus 5 primers fills, continuessin vius després de vomitar-los. Bona feina!

Sevia Opoku ha dit...

No havia sentit mai a parlar d'aquest mitre, m'ha semblat molt interessant i molt curiós que es menges els seus fills per por a la traïció. molt bona feina!

Bruna Villegas ha dit...

És curiós com, tot i menjar-se'ls i després vomitar-los, els fills de Cronos encara seguien vius. Deixa'm afegir que, després de que Zeus salvés als seus germans, ell es va quedar la gran recompensa: regnar el cel. Posidó es quedà amb el mar i Hades amb l'inframón. Bona feina!

Alba Le Riera ha dit...

Deixa'm afegir que hi ha altres versions sobre qui va criar a Zeus, la que havia sentit a parlar jo, deia que Rea va donar el déu a les nimfes, mentre que d'altres diuen que la va cuidar la mateixa Rea d'amagat.
Bona feina

Berta Reixach ha dit...

No n'havia sentit mai a parlar d'aquest mite.
Molt interessant i curiós el fet que Cronos tingues tanta por de que el seus fills li robessin el poder, tal i i com ell havia fet amb el seu pare Urà, que fos capaç de menjar-se'ls recent nascuts. He trobat estrany que els fills tot i haver estat menjats pel seu pare estiguessin vius.

Bona feina!

Jana Casacuberta ha dit...

És un mite molt impactant ja que explica l'odi d'un pare cap als seus fills. Malgrat la tràgica història de Zeus i els seus germans (tot i que després van ser alliberats) sembla que Zeus no va saber aprendre de les males accions del seu pare ja que en molts altres mites, aquest apareix com al principal causant de les misèries i els enfrontaments. Bona entrada!

Gabi Núñez Gómez ha dit...

Molt interessant!
Coneixia aquest mite però amb alguns detalls diferents com per exemple que Zeus havia estat criat per nimfes amigues de Rea i que quan aquest arribà a ser adult, decidí presentar-se davant del seu pare i dels titans.

Fernanda Paredes ha dit...

Trobo que aquest mite, sempre que l'expliquem deixem a Cronos com un ésser cruel i egoista, però en veritat aquestes característiques sa les van inculcar els seus pares i ell en veritat és la víctima de les accions dels seus progenitors. He trobat que el teu mite és breu, però amb tota l'informació precisa i necessària. Bona feina!

Judith Rodríguez ha dit...

Ja havia sentit a parlar de Cronos i la seva manera inconfusible de tractar als seus fills, però desconeixia la part del mite on Rea demanava ajuda a la seva mare per aturar a Cronos. Deixa'm afegir, però, que Zeus fou amagat dins la cova de Ida, a Creta, on va créixer i planejar la manera de rescatar als seus germans.
Bona feina!