ELS CALENDARIS

"I pel que fa als assumptes humans, d'aquesta manera parlaven, i estaven d'acord entre ells: que els egipcis són els primers de tots els homes que van descobrir l'any, i en van fer dotze parts de les èpoques en ell. I deien que això ho van descobrir a partir dels astres. I ho observen, al meu parer, de manera molt més sàvia que els hel·lens perquè els hel·lens cada tercer any inclouen un mes intercalat a casa de les estacions; per contra, els egipcis, que fan de trenta dies els dotze mesos, afegeixen cada any cinc dies fora del recompte, i el cicle de les seves estacions, en fer la volta, s'esdevé en la mateixa data."

Heròdot, Històries, II, 4

Aquest és un fragment d'Heròdot, forma part del volum II del llibre Històries. 

El calendari grec era una eina de càlcul del temps que a totes les polis era diferent, també es tenia en compte el fet de l'agricultura, festivitats... El calendari es dividia en l'àtic i l'hel·lènic. 

El calendari àtic era lunisolar (considera tant les fases del sol com les de la lluna) i tenia dotze mesos de trenta dies, per tant, en total eren 354 dies. El calendari hel·lènic es basava en l'art de l'esport, es practicaven gran varietat d'esports en cada una de les olimpíades i començaven a l'estiu o a la tardor. Els mesos s'anomenaven així:

• Gamelió (Gener/Febrer): hivern
• Antesterió (Febrer/Març): hivern
• Elafabolió (Març/Abril): hivern
• Muniquió (Abril/Maig): primavera
• Targelió (Maig/Juny): primavera
• Esciroforió (Juny/Juliol): primavera
• Hecatombeó (Juliol/Agost): estiu
• Mategitnió (Agost/Setembre): estiu
• Boedromió (Setembre/Octubre): estiu
• Pianopsió (Octubre/Novembre): tardor
• Memacterió (Novembre/Desembre): tardor
• Posideó (Desembre/Gener): tardor

El calendari romà era un calendari lunar (basat en les fases de la lluna), tenia deu mesos de vint-i-nou dies, dotze hores i quaranta-quatre minuts. Cada dos anys hi havia un any amb tretze mesos. Els mesos s'anomenaven així:

• Martius (març): en honor al déu Mart.
• Aprilis (abril): prové de "aperire" (vol dir "obrir") ja que la terra s'obre aquest mes.
• Maius (maig): en honor a la nimfa Maia, filla del déu Mercuri. 
• Iunius (juny): en honor a la deessa Juno.
• Quintilis (juiliol): perquè era el 5è mes de l'any.
• Sextilis (agost): perquè era el 6è mes de l'any.
• September (setembre): perquè era el 7è mes de l'any.
• October (octubre): perquè era el 8è mes de l'any.
• November (novembre): perquè era el 9è mes de l'any.
• December (desembre): perquè era el 10è mes de l'any.

En l'època de l'imperi, Quintilis i Sextilis van passar a ser anomenats Julius (juliol) i Augustus (agost) en honor a Juli Cèsar i Octavi August. Més tard, els etruscos van afegir dos mesos (els quals ara serien gener i febrer) per tal que hi hagués Ianuarius, dedicat a Janus (déu de les entrades) i Februarius, dedicat a les festes de purificació de la ciutat (Februa) on es feien sacrificis en honor Febru, més endavant conegut com a Plutó.

El calendari babilònic era lunisolar amb dotze mesos de trenta dies cada un. Tammuz era un més del calendari babilònic i es deia així en honor a un dels principals déus de babilònia.

El calendari egipci i l'actual s'assemblen en que els dos tenen dotze mesos però en l'actual, cada quatre anys s'hi afegeix un dia al mes de febrer així que l'any té tres-cents seixanta-cinc dies (l'egipci també tenia tres-cents seixanta-cinc dies) menys a l'any de traspàs que en té tres-cents seixanta-sis. Els egipcis afegien cada any cinc dies.

Bruna Villegas 

1r Batx