CANNABIS A L'ANTIGA ROMA

Escrita per -
En el coneixement del cannabis els romans recullen el testimoni dels avanços de la medicina i botànics dels grecs. De forma que els romans ja tenien en el seu ús, les dosis i les aplicacions terapèutiques. 
Sherratt (arqueòleg anglès)al 1987 situa la introducció a tota la zona de la Mediterrània durant el període dels romans.



La fibra de cànem:

Igual que els autors grecs, existeixen poques referències al cannabis. Les narracions que ens parlen de les propietats psicològiques són poques.
Els romans principalment es van centrar en l'obtenció de fibra per les seves cordes i teixits.
Fibra de Cànem sense tractar

 Gai Lucili (180a.c. - 102a.c.) va ser el primer literari en escriure del cànem, que era el material amb el que es lligava els presoners.

 Els Romans van introduir el cannabis a les illes Britàniques al voltant del l'any 180.

 Marc Terenge Varró (116a.c. - 27a.c.) cita al cànem com matèria primera per la confecció de cordes, sogues, estores...
Varró insisteix molt en la necessitat de cultivar cannabis per assegurar-se del seu subministrament. 
L'imperi Romà consumia grans quantitats de fibra de cànem, molta de la qual s'importava era de la ciutat Babilònica de Sura.

Tenien coneixement dels seus efectes:
Els efectes psicoactius de forma més clara en la obra de Pomponi Mela, al segle I on descriu els efectes del cannabis a través de la seva consumició i no de l'ús del cànem. Tot i que no apareix la substancia que consumeix, per Heròdot i els seus texts tan similars sabem que es tracta del cannabis, ja que sabem que ells si consumien el cannabis.
Els Cartaginesos ja sabien fer un derivat del cannabis conegut com " hachís", que vendrien als romans. Al segle III a.C. Va ser portat a Sicília, que els mariners utilitzarien per mantenir la moral alta en els moments més difícils. 




Marco A. Peña 
4t ESO

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Trobo que aquesta entrada molt interessant!És curiós pensar que en aquella època ja coneixien els efectes que proporciona aquesta substància i que en fessin ús de forma cotidiana. Respecte a això tinc un dubte; quan el "hachís" va ser portat a Sicília, només en feien ús els mariners per tenir la moral alta en moments difícils, o també es permetia la consumició d'aquesta substància per pur plaer?
29 de novembre del 2018, a les 14:26
Alba Le Riera ha dit…
És molt interessant saber que en aquella època ja tenien coneixement sobre aquesta planta, sobretot que també sabien quins efectes tenien en les persones i que d'això se'n sapiguessin beneficiar bé utilitzant-ho per fabricar medicaments. És una llàstima que avui en dia s'hagi hagut de il·legalitzar, ja que pel que podem veure té bastantes qualitats positives.
Bona feina!
2 de desembre del 2018, a les 12:28
Fernanda Paredes ha dit…
És molt interessant els diferents usos que li donaven al cannavis, m'ha sorprés sobretot d'utilització d'aquest mateix en els presoners. Bona feina.
3 de desembre del 2018, a les 19:59
Karina Szabo ha dit…
Molt interessant aquesta entrada! Com han canviat els temps... De fer servir el cannabis per lligar presoners, de manera terapèutica i que sigui legal, hem passat actualment a què sigui un vici per algunes persones i que sigui il·legal, ja que no se'n sol fer un ús gaire bo. També és molt interessant que en aquelles èpoques ja sabessin l'existència d'aquesta planta, i que saben els seus efectes, ho aprofitessin. Molt bona entrada!
9 de desembre del 2018, a les 21:09
Bruna Villegas ha dit…
És fascinant com coneixien els efectes d'aquesta droga en aquelles èpoques i, a més, la feien servir per tenir la moral alta a la vida qüotidiana. Tot i així, només la feien servir per aquest motiu o també per altres?
14 de desembre del 2018, a les 14:30
Silvia Kanuteh Rubio ha dit…
És interessant veure que en aquella època tenien tants coneixements sobre aquesta planta i la utilitzaven per fabricar medicaments. Em sembla curiós que els romans utilitzessin les fibres per fabricar cordes ja que mai hagués pensat que es pogués utilitzar per això. Molt interessant!
29 de desembre del 2018, a les 12:53
Rebeka Picoiu ha dit…
Ho he trobat bastant interessant perquè no sabia que Roma habia introduit cannabis a les illes Britàniques.
8 de gener del 2019, a les 0:26
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació