EL CAOS, L'ORIGEN DEL MÓN

Segons la mitologia romana, els tres elements principals; el cel, la terra i el mar estaven combinats en un sol, el que denominaven Caos . Aquell equilibri es va trencar quan el cel va ser expulsat cap a les altures i la terra i el mar es casaren formant només un món en mig de l'extens univers. Aquest fet va ocórrer de forma simbòlica a la mitologia, és a dir Urà (mar) va casar-se amb Gea (terra) i va exiliar al cel a les altures donant-li la missió de protegir a l'univers (representat com una cúpula). El cel era els límits entre l'univers i el paradís del Panteó (terra dels déus). 
  
Urà i Gea van tenir quatre fills; Saturn, Oceà, Vesta i Anteu. 

Saturn igual que el seu pare es va coronar com a déu dels déus de tot el panteó i el món terrenal. Es va casar amb un tità, semideessa, Rea. Aquests dos van tenir tres fills; Neptú, Plutó i Júpiter. Els primers dos fills van ser menjats pel seu pare, ja que Saturn tenia por que el destronessin com ell va fer amb el seu pare. 

Saturn devorant a un fill, Pedro Pablo Rubens

El fill petit, Júpiter ser salvat per la seva mare, Rea, la mateixa que el va amagar en una cova a l'illa de Creta. Rea va ordenar a alguns dels seus sacerdots guerrers que protegissin el seu fill i l'ajudessin amb la mentida que li havia dit al seu home. Va fer-li pensar que el seu infant havia mort, però tot i així Saturn se'l volia menjar, però el que li va donar Rea va ser un sac de pedres. 

Júpiter va aconseguir viure amb l'ajuda d'un sacerdot guerrer de Rea, Urates. Quan Júpiter es va assabentar de tot, amb ajuda d'una tità anomenada Metis (la tità de la saviesa), va iniciar la guerra contra el seu pare. Aquesta guerra va durar deu anys. 

En un principi, Júpiter, va donar-li de beure al seu pare una poció que el va induir al vòmit, i va expulsar als seus  dos fills; Neptú i Protó. La guerra continuava, en un cantó Saturn i a l'altre Júpiter amb Neptú, Protó, Ceres, Metis, Vesta, Venus i Juno. 

Saturn va perdre la guerra, va ser desterrat al món terrenal, on més tard ensenyaria l'agricultura als homes. 

Després de desterrar a Saturn els déus es van repartir els poders. 

Metis va ser assassinada pel seu home, Júpiter, quan ell es va assabentar que estava embarassada. Poc temps després es va casar amb Juno, amb qui va tenir dos fills: Mart i Vulcà

Júpiter va demanar al seu fill Vulcà que creés el que ell va anomenar "mortals". D'aquests mortals, Vulcà va fer tres tipus diferents de mortals. La primera creació van ser els mortals d'or però eren molt fràgils i com que no van aprendre el cultiu es van extingir. La segona creació  va ser feta de plata, però tot i que Saturn els hi va ensenyar a cultivar es van extingir ja que no es van poder reproduir i van morir en el fred de la fúria de Juno, ja que Júpiter li era infidel amb les mortals. I la tercera creació va ser feta de coure i ferro i va sobreviure gràcies a Prometeu i Pandora. Prometeu va ensenyar-lis el foc als mortals i Saturn els va ensenyar a cultivar. I així és com nosaltres, els mortals, existim. 


Fernanda Paredes
1r batx

Comentaris

Bruna Villegas ha dit…
És curiós com Júpiter es queda amb el paper d'heroi sempre tot i que, per exemple en aquesta entrada, assassina a Metis per haver-la deixat embarassada. També vull afegir que és molt interessant com s'explica l'origen de la raça humana i com ens situa a la classe més baixa, és a dir, a la de coure i ferro. Una pregunta, quan parles de Protó, a qui et refereixes? Pot ser que vulguis dir Plutó? Tot i això, molt bona feina!
Alba Le Riera ha dit…
Ho sigui, pel que he entès, Júpiter assessina a la seva dona per estar embarassada, i llavors es casa amb Juno i a ella no la mata encara que també es quedi embarassada? És ben bé que els déus són complicats d'entendre. M'ha costat ordenar la història, ja que amb tots els fills que tenen es fa difícil comprendre-ho. M'hauria agradat que haguéssis esmentat alguna cosa més sobre la guerra entre Júpiter i Saturn.
Júlia Sabat ha dit…
Es diu que abans de l'origen dels temps, el res, era tot i res al mateix temps, una frase que recorda a pensaments de vells filòsofs.
Bona entrada!
Judith Rodríguez ha dit…
Una entrada molt interessant! Però hi ha una petita cosa que no acabo d'entendre; quan esmentes al deu Urà, el representes com el mar però pel que jo tinc entès, Urà és el deu del cel. Com pot ser que se'l denomini diferent?

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE