APOL·LO

NAIXEMENT

Escultura d'Apol·lo

Apol·lo és fill de Zeus i Leto i germà bessó d'Artemisa. Va néixer a l'illa de Delos, on la seva mare havia anat a refugiar-se. 

Hera, quan es va adonar que la seva germana estava embarassada del seu marit Zeus, li va prohibir donar llum a terra. Va ser així com Leto va aconseguir anar fins a Delos, una illa que s'havia creat fa poc i encara no s'ho considerava del tot. 

Els habitants de l'illa la van ajudar a tenir els dos bessons: tan Apol·lo com Artemisa. Leto va prometre als delians que Apol·lo sempre els serviria per haver-la ajudat.

MITE D'APOL·LO I DAFNE

Apol·lo perseguia constantment a Dafne, la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu amb Gea i ella fugia d'ell, amagant-se en les profunditats del bosc per no ser trobada. 

Tot i això, la sort no ajudava Dafne, perquè els déus jugaven a favor d'Apol·lo, fent mans i mànigues perquè aquest aconseguís atrapar-la. Davant d'aquesta situació, la nimfa va recórrer al seu pare perquè la convertís en qualsevol criatura i pogués conservar la llibertat. Peneu va convertir-la en un arbre: la pell se li va convertir en escorça, el seu cabell en fulles, els seus braços en branques i els seus peus es van arrelar al terra.

Apol·lo i Dafne, pintura de Francesco Albani

Quan Apol·lo va veure que la seva musa es convertia en arbre, va abraçar les branques i va poder sentir com es contreien i com bategava l'esperit de la nimfa en l'arbre. Va adonar-se que Dafne ja no podia ser la seva muller, però de totes maneres va prometre estimar-la eternament i decidí que les seves branques serien la corona dels herois.

Finalment, Apol·lo va fer que l’arbre sempre lluís verd i bonic gràcies als seus poders de l’eterna joventut i immortalitat.

CURIOSITATS

Escultura d'Apol·lo al jardí del Palau de Versalles

Una de les feines diàries més importants d'Apol·lo era agafar el seu carretó de quatre cavalls i moure el sol a través del cel.

És el déu de la música i normalment se'l representa amb una lira d'or. També se'l coneix com a l'Arquer: les fletxes que tira amb el seu arc provoquen la malaltia, però alhora és el déu guaridor i purificador. 

Hi havia molts santuaris dedicats a aquest Déu, el més important és el de Delfos. La seva aparença és la d'un jove molt bell, imberbe i amb els cabells foscos rinxolats cenyits per una corona de llorer, portant a la mà una lira i a l'esquena un carcaix.

En aquest vídeo es pot veure la història d'aquest déu:

Cecília Monleón Cubero

1r Batx