6 de març de 2015

APOL·LO

NAIXEMENT
Escultura d'Apol·lo

Apol·lo és fill de Zeus i Leto i germà bessó d'Artemisa. Va néixer a l'illa de Delos, on la seva mare havia anat a refugiar-se. 

Hera, quan es va adonar que la seva germana estava embarassada del seu marit Zeus, li va prohibir donar llum a terra. Va ser així com Leto va aconseguir anar fins a Delos, una illa que s'havia creat fa poc i encara no s'ho considerava del tot. 

Els habitants de l'illa la van ajudar a tenir els dos bessons: tan Apol·lo com Artemisa. Leto va prometre als delians que Apol·lo sempre els serviria per haver-la ajudat.

MITE D'APOL·LO I DAFNE


Apol·lo perseguia constantment a Dafne, la nimfa dels arbres, filla del déu riu Peneu amb Gea i ella fugia d'ell, amagant-se en les profunditats del bosc per no ser trobada. 

Tot i això, la sort no ajudava Dafne, perquè els déus jugaven a favor d'Apol·lo, fent mans i mànigues perquè aquest aconseguís atrapar-la. Davant d'aquesta situació, la nimfa va recórrer al seu pare perquè la convertís en qualsevol criatura i pogués conservar la llibertat. Peneu va convertir-la en un arbre: la pell se li va convertir en escorça, el seu cabell en fulles, els seus braços en branques i els seus peus es van arrelar al terra.

Apol·lo i Dafne, pintura de Francesco Albani
Quan Apol·lo va veure que la seva musa es convertia en arbre, va abraçar les branques i va poder sentir com es contreien i com bategava l'esperit de la nimfa en l'arbre. Va adonar-se que Dafne ja no podia ser la seva muller, però de totes maneres va prometre estimar-la eternament i decidí que les seves branques serien la corona dels herois.

Finalment, Apol·lo va fer que l’arbre sempre lluís verd i bonic gràcies als seus poders de l’eterna joventut i immortalitat.

CURIOSITATS


Escultura d'Apol·lo al jardí del Palau de Versalles
Una de les feines diàries més importants d'Apol·lo era agafar el seu carretó de quatre cavalls i moure el sol a través del cel.


És el déu de la música i normalment se'l representa amb una lira d'or. També se'l coneix com a l'Arquer: les fletxes que tira amb el seu arc provoquen la malaltia, però alhora és el déu guaridor i purificador. 

Hi havia molts santuaris dedicats a aquest Déu, el més important és el de Delfos. La seva aparença és la d'un jove molt bell, imberbe i amb els cabells foscos rinxolats cenyits per una corona de llorer, portant a la mà una lira i a l'esquena un carcaix.

En aquest vídeo es pot veure la història d'aquest déu:



Cecília Monleón Cubero
1r Batx

3 comentaris:

Judit Font ha dit...

Això de que Hera no deixés donar llum a la seva germana a terra ho trobo molt cruel. La història d'amor entre Dafne i Apol·lo és bonica i alhora trista, tot i que acusava a Dafne. Molt bona entrada Ceci!

Sara ha dit...

Cecília aquesta entrada m'ha agradat molt. Jo comparteixo l'opinió de la Judit, també trobo molt cruel el que va fer Hera.
M'ha agradat molt!

Erica Palomares ha dit...

Hola Cecília, jo com han dit més amunt, també penso que era molt cruel el què va fer Hera. El mite de Dafne és molt bonic però crec que no calia que ella es convertís en arbre. No sabia que el santuari de Delfos estava dedicat a ell! Molt interessant.