5 de març de 2015

ORIGEN DE LA HUMANITAT: PROMETEU I PANDORA

Prometeu és el creador de la humanitat segons la tradició grega. El seu pare, era el tità Jàpet i l'oceànide Clímene. Depèn quines versions, diuen que va ser ell qui va crear els homes, formant-los amb fang a la imatge dels Déus. i el seu germà Epimeteu va crear els animals. Va fer el primer sacrifici de la història amb un animal, concretament va matar un bou.  Va separar les carns en dues piles; una era de carns i entranyes, i l'altra dels ossos i el greix cobert de la pell. Va deixar triar Zeus quin pilot preferiria, i ell va escollir el segon. Doncs va quedar establert per sempre com es faria el sacrifici. Els homes es menjarien la carn i els déus el greix i els ossos que cremen els homes.
         Un home fent l'ofrena als Déus
Però Zeus, enrabiat per la mentida de Prometeu, els va prohibir el foc, i van estar condemnats a patir gana i fred. Prometeu, va robar el foc d'Hefest i el va repartir entre la humanitat.
Zeus va tornar a mostrar la dolenteria  que podia arribar a tenir i va ordenar a Hefest que construís una figura d'imitació a les deesses. Acte seguit, va manar a altres Déus que li atribuïssin dons: Afrodita li va traspassar l'encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula i la mentida. Així nasqué la primera dons, Pandora. El seu nom era compost per les paraules gregues pan(tot) i dorón(regal), que es refereix als dons que va rebre de tots els déus.
                    Hefest amb el seu foc
Zeus va oferir-la per matrimoni a Epimeteu, que la va acceptar captivat per les seves qualitats, tot i que son germà Prometeu el va avisar que es malfiés de qualsevol present de Zeus. A cal Epimeteu, Pandora va trobar una caixa. No fou capaç de resistir la temptació i la va obrir; en van sortir tots els mals que estaven allà emmagatzemats. Quan la va tancar només hi quedava  l'esperança.
             Pandora obrint la caixa
A Prometeu li va arribar el càstig imposat per Zeus: fou encadenat al mont Caucas, on cada dia una àliga li rosegava el fetge, que de nit, tornava a nàixer. Al cap dels Segles fou salvat per Heracles, que va matar l'àliga amb les seves fletxes. Així es va demostrar el poder profètic de Prometeu.
      l'àliga menjant-se el fetge de Prometeu
                                                                                                                 Jofre Palau
1r Batx

5 comentaris:

gerard casanovas barniol ha dit...

Realment no en sabia res de Pandora. M'ha agradat conèixer la història. Per altra banda, m'ha cridat l'atenció que l'única cosa que quedés a la caixa fos l'esperança. De fet, ja ho diuen que l'esperança és l'últim que es perd. Té l'origen en això aquesta frase?

Judit Font ha dit...

No sabia aquest mite. i m'ha agradat molt saber-ne la història. Bona entrada!

Jofre Palau ha dit...

Ostres doncs ho he buscat i realment no ho he trobat, però podria ben ésser.

Sara ha dit...

No havia sentit mai res de Pandora. Sempre s'aprenen coses noves de la història. He trobat que és un mite molt interessant, m'ha agradat molt.

Erica Palomares ha dit...

Ostres, Jofre! Jo coneixia el mite de Pandora i l'esperança, però no sabia que Prometeu va ser el qui va crear els homes. També havia sentit això del robatori del foc d'Hefesti el càstig de l'àliga. M'ha agradat saber-ne més coses.