ELS JOCS OLÍMPIC A L'ANTIGA GRÈCIA
Els jocs olímpics van néixer a Olímpia, tenien un caràcter religiós;
es tractava d'unes festes dedicades a Zeus. En aquestes festes
es barrejava el caràcter sagrat amb l'esport, música i la literatura.
Els
primers jocs olímpics es van celebrar l’any 776 a.c i des de llavors es van
anar celebrant cada quatre anys fins el 394 d.c, data en la qual l’emperador
romà Teodosi va decidir suprimir-los pel seu
caràcter pagà.
Al començament,
els jocs olímpics només duraven un dia i sempre coincidia amb la primera lluna
plena després del solstici d’estiu. Amb el temps els jocs olímpics cada vegada
rebien més participants de tots els racons de Grècia. Al segle IV a.c els jocs
duraven cinc dies.
Un mes
abans de la celebració dels jocs Olímpics començava la treva
olímpica en que es paralitzaven totes
les guerres, tenint en compte que si es trencava la pau, no es podia tornar a
participar.
Tot i que els esports que es practicaven actualment encara es practiquen, eren molts pocs:
 |
| Curses a peu |
- Curses a peu: es tractava de córrer una vegada la longitud d'un estadi (mesura de longitud varible, a Olímpia eren uns 192 metres). També hi havia curses de dos estadis i curses de fons, en les quals es recorria l'estadi diverses vegades (de 7 a 24). Una altra modalitat era la cursa d'hoplites, en la qual els corredors anaven carregats amb escut i armes.
- Combat (hi havia tres modalitats): la lluita (pale) calia que l'altre jugador a toqués les dues espatlles a terra tres vegades. En el pancraci, es permetia gairebé tot per obligar el contrari a abandonar. En el pugilat es lluitava a cops de puny, amb les mans embolicades amb una cinta de cuir fins que un dels dos abandonava.
- Pentatló: consistia en un conjunt de 5 proves: Començava amb el salt de llargada; els que superaven la marca mínima exigida, després passaven al llançament de javelina, que pesava 1,5 kg (actualment pesa 800 gr); els quatre primers classificats del llançament de javelina feien una cursa a peu que consistia en donar una volta a l’estadi; els tres primers classificats de la cursa passaven al llançament de disc i, finalment, els dos primers en el llançament de disc decidien la victòria en un enfrontament de lluita.
- El salt de llargada es feia amb unes peses que es deien halters, que servien per agafar més impuls. S'havien de fer una sèrie de salts consecutius, sense impuls.
 |
| Discòbol, Representa el llançament de disc. |
- El llançament de disc consistia a enviar el més lluny possible un disc de metall, generalment de bronze i d'uns dos quilos.
- El llançament de javelina tenies d'enviar el més lluny possible la javelina. S'ajudaven amb una cinta enrotllada a la javelina i acabada en un llaç on es col·locaven els dits perquè agafés més impuls i més estabilitat.
- Les curses de genets i de carros: es practicaven a l'hipòdrom. Els carros podien ser tirats per dos cavalls al llarg de 6 o 8 km o tirats per quatre cavalls al llarg de 14 km. Els coronats com a vencedors eren els propietaris dels cavalls i dels carros i no pas els genets.
 |
| Reprsentació de les curses de genets |
Cerimònia de la victòria
El vencedor olímpic rebria els seus premis immediatament després de la
competició. Després de l'anunci d'un jutge grec que col·locava una branca de olivera a les mans, mentre que els espectadors aplaudien i llençaven flors el
guanyador, quan el guanyador sortia el camp amb cintes vermelles lligades al
cap i les mans en senyal de victòria.
La cerimònia oficial dels premis tindria lloc a l'últim dia dels Jocs, al vestíbul elevat del
temple de Zeus. En veu alta, el jutge anunciava el nom del campió olímpic,
el nom del seu pare, i la seva pàtria. Llavors se li col·locava la
sagrada corona d'olivera, al cap del guanyador.
Per ampliar més informació:
Laia Costa
4t ESO
Comentaris