30 de març de 2015

ELS JOCS OLÍMPIC A L'ANTIGA GRÈCIA

Els jocs olímpics van néixer a Olímpia, tenien un caràcter religiós; es tractava d'unes festes dedicades a  Zeus. En aquestes festes es barrejava el caràcter sagrat amb l'esport, música i la literatura.
Els primers jocs olímpics es van celebrar l’any 776 a.c i des de llavors es van anar celebrant cada quatre anys fins el 394 d.c, data en la qual l’emperador romà Teodosi va decidir suprimir-los pel seu caràcter pagà.
Al començament, els jocs olímpics només duraven un dia i sempre coincidia amb la primera lluna plena després del solstici d’estiu. Amb el temps els jocs olímpics cada vegada rebien més participants de tots els racons de Grècia. Al segle IV a.c els jocs duraven cinc dies.
Un mes abans de la celebració dels jocs Olímpics començava la treva olímpica en que es paralitzaven totes les guerres, tenint en compte que si es trencava la pau, no es podia tornar a participar.


Tot i que els esports que es practicaven actualment encara es practiquen, eren molts pocs:
Curses a peu
  • Curses a peu: es tractava de córrer una vegada la longitud d'un estadi (mesura de longitud varible, a Olímpia eren uns 192 metres). També hi havia curses de dos estadis i curses de fons, en les quals es recorria l'estadi diverses vegades (de 7 a 24). Una altra modalitat era la cursa d'hoplites, en la qual els corredors anaven carregats amb escut i armes.

 
  • Combat (hi havia tres modalitats):  la lluita (pale) calia que l'altre jugador a toqués  les dues espatlles a terra tres vegades. En el pancraci, es permetia gairebé tot per obligar el contrari a abandonar. En el pugilat es lluitava a cops de puny, amb les mans embolicades amb una cinta de cuir fins que un dels dos abandonava.
  • Pentatló: consistia en un conjunt de 5 proves: Començava amb el salt de llargada; els que superaven la marca mínima exigida, després passaven al llançament de javelina, que pesava 1,5 kg (actualment pesa 800 gr); els quatre primers classificats del llançament de javelina feien una cursa a peu que consistia en donar una volta a l’estadi; els tres primers classificats de la cursa passaven al llançament de disc i, finalment, els dos primers en el llançament de disc decidien la victòria en un enfrontament de lluita.
  • El salt de llargada es feia amb unes peses que es deien halters, que servien per agafar més impuls. S'havien de fer una sèrie de salts consecutius, sense impuls.
Discòbol, Representa el llançament de disc.
  • El llançament de disc consistia a enviar el més lluny possible un disc de metall, generalment de bronze i d'uns dos quilos.
  • El llançament de javelina tenies d'enviar el més lluny possible la javelina. S'ajudaven amb una cinta enrotllada a la javelina i acabada en un llaç on es col·locaven els dits perquè agafés més impuls i més estabilitat.

    Reprsentació de les curses de genets
  • Les curses de genets i de carros: es practicaven a l'hipòdrom. Els carros podien ser tirats per dos cavalls al llarg de 6 o 8 km o tirats per quatre cavalls al llarg de 14 km. Els coronats com a vencedors eren els propietaris dels cavalls i dels carros i no pas els genets.

Cerimònia de la victòria
El vencedor olímpic rebria els seus premis immediatament després de la competició. Després de l'anunci d'un jutge grec que col·locava una branca de olivera a les mans, mentre que els espectadors aplaudien i llençaven flors el guanyador, quan el guanyador sortia el camp amb cintes vermelles lligades al cap i les mans en senyal de victòria.
La cerimònia oficial dels premis tindria lloc a  l'últim dia dels Jocs, al vestíbul elevat del temple de Zeus. En veu alta, el jutge anunciava el nom del campió olímpic, el nom del seu pare, i la seva pàtria. Llavors se li col·locava la sagrada corona d'olivera, al cap del guanyador.

Per ampliar més informació:

Laia Costa
4t ESO

3 comentaris:

Ioana Sofrea ha dit...

Una entrada molt interessant. Sorprèn veure quantes coses hem agafat d'ells! I com, d'alguna manera, estem lligats a ells.

gerard casanovas barniol ha dit...

No sabia que l'origen dels jocs olímpics era a Olímpia. També estic d'acord amb la Ioana, realment hi ha moltes coses que hem agafat dels romans

Maria González ha dit...

Que interessant,és impresionant la de coses que tenim amb arrels clàssiques! I tot i que és fàcil trobar la relacio del nom Olímpia- Olimpiades no m'hi havia parat a pensar mai.