Cleòpatra va tornar a Egipte. El seu protector, Juli Cèsar havia estat assassinat i el seu regnat tornava a estar en perill. Aquest fet va provocar una guerra civil a Roma que duraria tres anys, liderada per tres importants homes que van lluitar contra els líders de la conspiració. Aquests homes van ser: Octavi, Marc Antoni i Lèpid. Després de derrotar els líders de la conspiració, Octavi, Marc Antoni i Lèpid, van signar un tractat de pau en què van acordar governar Roma junts durant cinc anys.
Marc Emili Lèpid
Octavi August
Marc Antoni
A partir d'aquest moment, Marc Antoni controlaria Egipte. Però necessitava el suport de Cleòpatra que ara regnava al costat del seu fill Cesarió. Marc Antoni volia l'or d'Egipte per pagar als exèrcits, que vetllaven per la seva part de l'Imperi, i el blat, per alimentar els seus homes. A canvi d’això, la reina egípcia volia la protecció del romà. Marc Antoni i Cleòpatra es van citar a Tars (Turquia). La reina va desplegar tots els seus encantats i després de diverses trobades va aconseguir el què es va proposar. Marc Antoni es va unir a ella impressionat per tots els seus encants. Al 36 a.C. es van casar. Això va enfurismar a Octavi, doncs Marc Antoni havia rebutjat casar-se amb la seva germana, que llavors regia els destins de Roma i va decidir destruir-los. L'any 31 a.C., al cap de 5 anys del seu matrimoni, una flota conjunta de Marc Antoni i Cleòpatra va ser totalment derrotada per les forces d'Octavi.
Richard Burton com a Marc Antoni i Elizabeth Taylor com a Cleòpatra
Flúvia, primera dona de Marc Antoni
L’amor de Marc Antoni per Cleòpatra es va imposar tan a les súpliques de la primera muller, Flúvia, que des del primer moment fins a la seva mort va intentar separar Marc Antoni de la reina egípcia, com el posterior matrimoni amb Octàvia, la germana de Octavi. Aquest amor que sentia Marc Antoni per Cleòpatra era incondicional, alguns historiadors expliquen que no hi era del tot, semblava estar sota els afectes de les drogues.
Bust d'Octàvia
Marc Antoni va viure a Alexandria amb Cleòpatra i van tenir dos bessons, que es deien Alexandre Heli i Cleòpatra Selene. També van tenir un tercer fill, Ptolemeu Filadelf. Però el romà no va poder veure'ls néixer ja que al començament de l'any 40 aC haver de tornar a Roma doncs Fúlvia, la seva dona, participava en una conspiració contra Octavi. A finals d'any, la seva esposa va morir, i va signar un acord de pau amb Octavi, i en senyal d'amistat, es va casar amb la germana d'aquest, Octàvia.
Cleòpatra va seguir regnant Egipte durant l'estada de Marc Antoni a Roma. Quatre anys després va tornar Marc Antoni. La seva protecció seguia ajudant a mantenir la independència d'Egipte. Van tenir el seu tercer fill, Ptolomeu Filadelfo.
Durant un temps, Antoni no va tenir èxit en les seves conquestes perdent molts soldats i moltes terres. Fins que finalment, va envair Armènia i va tornar triomfant a Alexandria. Cleòpatra va ser coronada "Reina de reis" i tots els seus fills també van rebre títols reals.
Elizabeth Taylor interpretant Cleòpatra
A finals del 32 a.C. Octavi va declarar la guerra a Cleòpatra i Egipte. Marc Antoni va lluita en contra de Roma, doncs era l’aliat de Cleòpatra. Van arribar a Grècia tement un atac que els portés a perdre aquest territori. Però en realitat, no els va anar gens bé, ja que els soldats romans estaven derrotant a l’exèrcit de Marc Antoni.
De mica en mica la situació empitjora, i desesperats Marc Antoni i Cleòpatra van decidir travessar el setge romà. Encara que van ser derrotats en la batalla d'Actium, encara que Cleòpatra va aconseguir fugir amb la seva flota i va poder tornant a Alexandria, on va entrar triomfant com si hagués aconseguit una gran victòria, ja que temia que els seus enemics a Egipte no la deixessin entrar si sabien que havia estat vençuda per Octavi.
Batalla d'Actium
Marc Antoni estava enfonsat per la derrota i va decidir amagar-se a l'illa de Fars, no volia veure a ningú. Mentrestant, Cleòpatra seguia pensant en la forma de continuar governant Egipte. La reina sabia que Octavi no tenia suficient or per pagar als exèrcits, el què significava que de moment no podria atacar de nou. Però Cleòpatra sabia que tornaria tard o d'hora en busca de la riquesa d'Egipte.
Representació de l'Illa de Fars amb la torra
Al cap d’un any van rebre la notícia de l'arribada d'Octavi. Cleòpatra temia la seva visita i per evitar-la li va enviar una carta oferint-li Egipte però amb la condició que governessin els seus fills. Octavi no va donar resposta a la carta de la Reina, va deixar que volia governar sol. Mentrestant, Marc Antoni va reunir al seu exèrcit per enfrontar-se a Octavi. Però els seus soldats van desertar. Marc Antoni va fugir avergonyit i derrotat, culpant a Cleòpatra, que espantada per la ira de Marc Antoni es va tancar en el seu mausoleu. Després d’això, els rumors de la mort de Cleòpatra es van escampar ràpidament. Marc Antoni va embogir i es va clavar la seva espasa, just en el moment en què el secretari de Cleòpatra arribava anunciant que estava viva. Marc Antoni va ser portat al costat de Cleòpatra, ja que no es podia fer res per salvar la seva vida, i va morir en els seus braços. Poc després l'any 30 aC, a l'edat de 39 anys, Cleòpatra va morir, l'última reina d'Egipte. El més possible es que es suïcides però mai se sabrà. Sobre la seva mort hi ha moltes llegendes , però el cos de Cleòpatra no s'ha trobat , de manera que els experts no han pogut estudiar la seva causa.
Richard Burton com a Marc Antoni i Elizabeth Taylor com a Cleòpatra
De l'emocionant vida de Cleòpatra s'han fet varies pel·lícules, fins i tot, apareix a "Les tres bessones" i també a "Àsterix i Obèlix".
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li. La monumentalitat estava expressada sob
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Comentaris