23 de gener de 2014

LA VIA AUGUSTA A TV3


La Via Augusta queda molt ben reflectida quan TV3 decideix presentar una sèrie de Joaquim Oristell.

La sèrie està ambientada a la ciutat romana Tàrraco l’any 24 aC, l’època de màxima esplendor de la ciutat. Es troba en el moment en què es comença a construir la Via Augusta i amb la visita de Cèsar a Hispania per comprovar l’estat de les obres.

Les històries que serviran per desenvolupar la trama tindran a veure amb els problemes amb què es troba la família patrícia després del seu canvi de residència, així com els “piques” que sorgeixen entre ibers i esclaus.

-      Explicaré la història de la Via Augusta a través de la sèrie i dels seus capítols:


L’any 28 aC a Tàrraco, Cèsar August s’ha instal·lat a la Península Ibèrica per seguir de ben a prop les conquestes dels últims reductes ibers. El seu metge (Pompeu) s’ha de traslladar de Roma a Tàrraco amb tota la seva família per ocupar-se de la salut de l’emperador. En el viatge, el vaixell que portava els estris i els esclaus desapareix. La família es veu obligada a tornar a començar i quan s’estan traslladant són atacats per uns rebels que no són gaire de fiar.


Els nous esclaus que ha comprat Pompeu sembla una representació de la misèria humana. Al pati central de la casa els renten, els tallen els cabells, les ungles, etc. Poc a poc apareixen uns éssers humans que criden l’atenció de la família; especialment Numància, que deixa embadalits els homes del clan d’Escipió. Mentrestant, Cèsar té problemes d’impotència i Pompeu necessita l’ajuda de la seva sogra per trobar-hi el remei.


El Mandoni, el líder dels esclaus vol fugir. El seu fill Arinsal li proposa adormir tots els membres de la família romana i en aquell moment aprofitar per marxar a les muntanyes. Pompeu ha trobat al bordell de la Lídia, l’antiga amant de Cèsar, i mira de treure-la de la brutícia i bogeria per curar l’ànim de l’emperador. L’entrada inesperada d’aquesta dona a la casa dispara la gelosia de la Clàudia.


El general Vespasià torna per sorpresa a Tàrraco d’una campanya contra els àsturs i la família Escipió decideix rebre’l amb un gran banquet. Vespasià està promès amb Màrcia i aquest matrimoni interessa molt Drusil·la, perquè hi veu una ocasió única per aconseguir poder i bons negocis. Quan la Màrcia veu Vespasià s’horroritza perquè el troba massa gran per ella.


Cèsar i el general Vespasià decideixen enviar Mandoni a galeres, com a càstig per l’intent d’assassinar al general. Anar a les galeres per un esclau representava una mort lenta i dolorosa. Numància no tornarà a veure mai més Mandoni. Desesperada, l’esclava Numància demana a Pompeu el perdó pel seu “germà” Mandoni ( ja que Numància amaga a tothom que Mandoni és el seu marit)


Vespasià i Antoni proposen a Mandoni que sigui gladiador, perquè calculen que els farà guanyar una fortuna. El Mandoni accepta contra l’opinió de la Numància perquè planeja secretament una revolta d’esclaus i recuperar la llibertat per fugir a les muntanyes. El dia del casament del Vespasià amb la Màrcia s’acosta, però un atac agut del Vespasià precipita els esdeveniments. Entre l’esclau Bescaran, que és barber, i el Pompeu, extreuen la pedra del ronyó al Vespasià en una operació a vida o mort. 



La decisió del Pompeu d’afillar-se l’Arinsal no agrada a ningú, ni a la seva dona Claudia. Veuen en l’Arinsal un competidor que els robarà l’estima i els diners del Pompeu. És per aquesta raó que la Calpúrnia i la Drusil·la decideixen matar l’Arinsal secretament. Però després de diversos cops fracassats, Pompeu s’assabenta d’aquests propòsits criminals i ho aconsegueix impedir.


Per desfer-se de l’Arinsal, la Màrcia, la Júlia i l’Adrià planegen enganyar-lo i acusar-lo d’intentar violar la Màrcia, amb l’ajuda d’un preparat amorós que empenyarà, sense remei, l’Arinsal en braços de la Màrcia. Però el pla no surt bé perquè l’Arinsal és massa petit i no està interessat en els plaers de la carn, tot i la capacitat de seducció de la Màrcia.


La Drusil·la i el Vespasià pretenen robar part de l’or de la campanya contra els àsturs, que el general Vespasià i la seva mà dreta (Marc) estan apunt d’emprendre. Per això els acompanyarà l’Antoni, encara que ell pateix per la seva vida. Si el Cèsar els descobreix, els matarà.


Marc ha aconseguit salvar la vida i el Vespasià opta per enverinar-lo. Per això prepara un verí que tasta amb un dels seus millors col·laboradors, el general Galba, que sospita de la traïció. El verí té una gran eficàcia i el Galba mor fulminat. L’Antoni, esgarrifat davant la mort propera del seu fill Marc, decideix fugir amb el Marc i tornar a Tàrraco amb tot l’or robat.


Després de la mort de Vespasià, els Escipions tenen una sorpresa desagradable: l’hereu del Vespasià és Aureli, senador de Roma. La Drusil·la reaccion amb una ràbia inusitada, voldria matar Aureli amb les seves pròpies mans. Però la Clàudia descobreix la raó amagada del despit de la seva mare: en la joventut, la Drusil·la havia estat enamorada de l’Aureli i ell es va estimar més casar-se amb una dona més rica.

Capítol 12:

El casament de l’Aureli i la Drusil·la és més a prop. Tot i el nerviosisme de l’esdeveniment, el nuvi planeja assassinar el Cèsar durant el banquet de noces. Per aquest motiu , demana ajuda a l’Antoni que més tard s’unirà a la conspiració amb poca confiança. Per altra banda, Pompeu decideix fugir.



En quines fonts es poden haver inspirat per ambientar la sèrie?

Cèlia Macià
1r batx