ARENA DI VERONA

Escrita per -

Com molts sabreu, alguns alumnes de 1r de Batxillerat hem anat a fer un intercanvi amb Monselice, Itàlia. 
Ja hem tornat, el viatge ha anat molt bé i ens hem divertit molt. Però sobretot, hem visitar moltes coses relacionades amb els romans, que van habitar primer al Laci i a Itàlia que a Hispània.

El segon dia vam anar a Verona, una ciutat de 260.000 habitants situada a la riba del riu Adige, famosa per ser la ciutat on transcorre la llegenda de Romeu i Julieta. Però a més de ser famosa per aquest fet literari, és famosa per tenir el tercer amfiteatre més gran del món.



Aquesta ciutat va ser establerta com una colònia romana a l'any 89 a.C i era productora de vi i pomes. Va ser l'escenari de moltes lluites ja que era un important nus de comunicacions. S'hi va construir un amfiteatre, anomenat Arena di Verona, que no és tan gran com el Colisseu però està millor conservat.
Va ser construït a l'any 30 d.C. fora de les muralles de Verona. Té una capacitat de 30.000 persones. Els espectacles i jocs que s'hi realitzaven, anomenats ludii, eren tan famosos que hi anava gent de diferents indrets a veure'ls. 





Originàriament la façana estava feta de pedra blanca i vermella, pròpia de la zona del Vèneto, on es troba la ciutat de Verona. Tot i així, va haver-hi un terratrèmol a l'any 1117 que gairebé el va destruir i va ser fet de nou durant el Renaixement. 


L'amfiteatre és conegut per les òperes que s'hi realitzen actualment gràcies a la bona sonoritat de la qual està dotat aquest monument. 

A més, us deixo un link per si en voleu saber alguna cosa més...


Com que sabem que nosaltres no som els pioners en anar a l'intercanvi i  a Itàlia... Hi heu anat mai? Us ha agradat?
Si no... Com us imagineu que és la sensació d'entrar allà?

Anna Solà
1r Batx 

Comentaris

Aina ha dit…
Jo vaig fer l'intercanvi, però nosaltres vem anar a Padua no a a Verona. M'agradaria anar-hi per coneixer la famosa ciutat dels eterns amants, però també estaria dins de la meva ruta anar a veure aquest amfiteatre i si es poguessin aconseguir entrades per anar a veure una òpera seria molt més que millor. Tinc una amiga que va anar a Verona i va veure una òpera en el amfiteatre. El que recordo més és que deia que l'amfiteatre de nit era molt maco.
22 de març del 2012, a les 13:57
Mireia Cutura ha dit…
Jo no vaig anar a l'intercanvi i m'hagués encantat poder anar a fer una visita turística per tots els monuments que es poden trobar. Tot i això a 2n d'ESO vam anar a Roma i m'en puc fer una idea. Sobretot imagino que entrar allà ha de crar-te un sensació d'inferioritat molt gran, ja que amb una capacitat per 30.000 persones ha de ser inmens.
Bona entrada!
22 de març del 2012, a les 14:03
Laia Fernández ha dit…
Jo espero anar-hi l'any que ve, la veritat! Em sembla un amfiteatre realment interessant però potser es donen més importància aquells que es troben a ciutats més importants i els que han anat agafant importància amb els anys (per exemple el Coliseu). Potser també seria interessant donar prioritat aquests més secundaris ja que en aquest cas està molt ben conservat. bona entrada!
22 de març del 2012, a les 16:34
Clàudia Martínez ha dit…
Jo hi he estat a Verona, encara que no vaig poder veure l'amfiteatre per dins, només veure'l per fora val molt la pena, és impressionant! Això si, espero poder fer l'intercanvi l'any que ve i poder veure'l també per dins, que segur que és extraordinari!
Bona entrada!
22 de març del 2012, a les 16:46
Luisa Manni ha dit…
Espero poder anar-hi l'any que ve, perquè amb tetes les vegades que he estat a Itàlia encar ano he anat mai a Verona. Ha de ser impresionant. M'agrada molt la entrada :)
25 de març del 2012, a les 14:22
Juhy Javier Dominguez ha dit…
Jo no he anat mai a Itàlia, però susposo que és una ciutat molt bonica i molt interessant i amb moltes coses per conèixer. Suposu que quan entres en aquest amfiteatre has de sentir una sensació impresionant per l'història que té aquest i per tota la gent que ha anat a veure-ho.
Molt bona entrada.
27 de març del 2012, a les 13:21
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació