20 de gener de 2012

EL MATRIMONI ROMÀ

La paraula matrimoni té com arrel la paraula llatina mater (mare), ja que la principal finalitat del matrimoni era que els fills mantinguessin els costums familiars.

El casament de dos joves depenia gairabé exclusivament dels pares; poques vegades es tenia en compte l'opinió dels interessats. Una vegada decidit el matrimoni el primer pas de la celebració era dels sponsales. Era una cerimònia privada i s'obligava a indicar-se legalment.

Matrimoni romà


Davant la llei, només els ciutadans romans tenien dret a casar-se. Els homes eren considerats aptes per casar-se als catorze anys i les dones als dotze. Hi havia dues formes de matrimoni:
  • MATRIMONI cum manu: la dona passava a formar part de la família del marit. El marit era propietari de tots els seus beneficis. Es podia realitzar aquesta unió de tres formes:
  1. Confarreatio: la forma més antigua i solemne. Era practicada pels patricis.
  2. Coemptio: ceremònia que es practicava quan hi ha haver la restauració simbòlica dels temps en que els homes pensaven que les dones es podia comprar.
  3. Usus: per practicar aquest tipus de ceremònia, la novia havia d'estar un any seguit amb el futur marit.
  • MATRIMONI SINE MANU O LLIURE: l'esposa seguia sent de la seva família paterna i conservant els seus drets succesoris de la seva família d'origen. Era propietaria dels seus beneficis.










Matrimoni entre dos ciudadans romans Jàson i Medea

Abans de la ceremònia, davant de varis testimonis, el marit li entregava a la novia un anell que se'l posava al dit anul·lar de la mà esquerra. La data del casament es preferia durant el juny, concretament la segona quinzena. No es volien casar al mes de maig, ja que era el més dels morts.

Passat el casament, la novia vestia una túnica blanca, llarga fins els peus, amb un cinturó lligat de forma especial . Portava una sandàlies i un vel de color taronja, agafat amb una corona de flors.

El lloc de la ceremònia (casa del marit) es decorava amb flors. Es realitzava el sacrifici de si els Déus eren partidaris a l'acte. El banquet es celebrava a casa d'ella fins la posta de sol.


EL DIVORCI

El divorici era bastant diferent. El marit podia divorciar-se en cas d'adulteri de l'esposa i falta de descendents. L'esposa podia divorciar-se per pèrdua de ciutadania del marit o per falta de notícies del marit durant quatre anys seguits (si era militar). Quan això passava, el marit es quedava amb els fills i l'esposa tornava a casa del pare.

Veieu just la superioritat que tenia l'home envers la dona quan la parella es divorciava?

Laia Fernández
4t B

5 comentaris:

Bernat Enrich ha dit...

Aqui encara la societat era mol masclista, i alguns llocs avui dia encara n'hi ha. Molt bona entrada !

Aina ha dit...

Molt bona entrada. Ja és ben extrany que hi hagués dos tipus de matrimoni. No trobo justa la superioritat de l'home quan es separaven, però tenint en compte l'època que era no m'estranya gens.

Juhy Javier Dominguez ha dit...

No sabia que en aquella època hi havien dos tipus de matrimonis, em pensava que des de sempre hi ha hagut un. Per poc que sé, i el que he lleguit veig que aquesta societat era molt masclista, A méss això de que només es podien casar els romans no hem sembla bé ja que tothom decideix sobre la seva vida i amb qui vol estar. En el cas del divorci ho veig molt injust ja que l'home s'ho quedava tot i la dona ha de tornar a casa dels pares sense res.

Yasmina Ketami ha dit...

Es interesant veure el tipos de ceremonies que celebraven, el anar de blanc o l'anell en el dit suposo que venen de les costums d'aqui. Es mes estiuenc la boda ja que es fa al Juny, estic totalmemnt d'acord. El divorci ja es més tragic i fins i tot diria que si algunja parella no s'estima i es casen nomes per que la familia ho ha acordat també es tragic. M0olt bona entrada per cert.

S van Roessel ha dit...

No, no és gens just. Seguim amb el masclisme de sempre i que encara segueix al dia d'avui. És interessant veure la superioritat masculina des dels seus origens. La veritat és que no sabia que el divorci existia per aquella època. bona entrada !