ABREVIATURES LLATINES
Segurament al llarg de la vostra vida acadèmica heu estudiat en algun moment les abreviatures.
Una abreviatura és la representació d’un mot o d’una frase per una o algunes de les seves lletres. Per exemple: L’abreviatura de senyora és Sra. i la de senyor, Sr. Però algú sap quan es van començar a utilitzar? Els romans ja les utilitzaven? Doncs, sí.
En els textos llatins solen aparèixer abreviatures que , per estalviar en el llenguatge, remeten a una paraula o expressió feta. Això acostuma a succeir en les inscripcions llatines, com les de caràcter funerari, així com en monuments commemoratius i temples, i també en algunes monedes i medalles.
INSCRIPCIONS FUNERÀRIES
- A.H.D.M. Amico hoc dedicavit monumentum (Va dedicar aquest monument al seu amic) - B.A.E.Q.V. Bene aeternumque vale (Passa-t’ho bé i adéu per sempre) - H.S.E . Hic situs est (Aquí jau) - R.I.P. Resquiescat in pace (Descansi en pau) - S.T.T.L . Sit tibi terra levis (Que la terra et sigui lleu) - S.V.Q. Sine ulla querela (Sense cap queixa) aquesta expressió era per indicar que ben avinguts estaven els esposos.
INSCRIPCIONS EN MONUMENTS
- A.M.R.M. Ad maiorem rei memoriam (Per a un major record del fet) - E.V. Ex voto (Procedent d’un vot) - H.A.F.C. Hanc aram faciendam curavit (Va procurar que es fes aquest altar) - I. O.M. Iovi Optim Maximo (A Júpiter Òptim Màxim) - M.P. Milia passuum (Un miler de passes) - P.P.P. Propria pecunia posuit (El va construir amb els seus propis diners) - S.P.Q.R. Senatus Populusque Romanus (El senat i el poble romà).
També feien servir abreviatures en altres àmbits que no eren lapidaris. Per exemple, els esclaus fugitius eren marcats al front amb les lletres F.H.E que correspon a l’expressió llatina fuigitivus hic est (aquest és fugitiu). En les cartes també usaven abreviatures:
- L.S. Lectori salutem (Salut per al lector) - S.P.D. Salutem pluriam dat (Envia moltes salutacions) - S.V.B.E.E.V. Si vales, bene est, ego valeo (Si estàs bé, me n’alegro, jo estic bé)
Andrea Padilla
2n Batx
Una abreviatura és la representació d’un mot o d’una frase per una o algunes de les seves lletres. Per exemple: L’abreviatura de senyora és Sra. i la de senyor, Sr. Però algú sap quan es van començar a utilitzar? Els romans ja les utilitzaven? Doncs, sí.
En els textos llatins solen aparèixer abreviatures que , per estalviar en el llenguatge, remeten a una paraula o expressió feta. Això acostuma a succeir en les inscripcions llatines, com les de caràcter funerari, així com en monuments commemoratius i temples, i també en algunes monedes i medalles.
INSCRIPCIONS FUNERÀRIES
- A.H.D.M. Amico hoc dedicavit monumentum (Va dedicar aquest monument al seu amic) - B.A.E.Q.V. Bene aeternumque vale (Passa-t’ho bé i adéu per sempre) - H.S.E . Hic situs est (Aquí jau) - R.I.P. Resquiescat in pace (Descansi en pau) - S.T.T.L . Sit tibi terra levis (Que la terra et sigui lleu) - S.V.Q. Sine ulla querela (Sense cap queixa) aquesta expressió era per indicar que ben avinguts estaven els esposos.
INSCRIPCIONS EN MONUMENTS
- A.M.R.M. Ad maiorem rei memoriam (Per a un major record del fet) - E.V. Ex voto (Procedent d’un vot) - H.A.F.C. Hanc aram faciendam curavit (Va procurar que es fes aquest altar) - I. O.M. Iovi Optim Maximo (A Júpiter Òptim Màxim) - M.P. Milia passuum (Un miler de passes) - P.P.P. Propria pecunia posuit (El va construir amb els seus propis diners) - S.P.Q.R. Senatus Populusque Romanus (El senat i el poble romà).
També feien servir abreviatures en altres àmbits que no eren lapidaris. Per exemple, els esclaus fugitius eren marcats al front amb les lletres F.H.E que correspon a l’expressió llatina fuigitivus hic est (aquest és fugitiu). En les cartes també usaven abreviatures:
- L.S. Lectori salutem (Salut per al lector) - S.P.D. Salutem pluriam dat (Envia moltes salutacions) - S.V.B.E.E.V. Si vales, bene est, ego valeo (Si estàs bé, me n’alegro, jo estic bé)
Andrea Padilla
2n Batx
Comentaris
és molt interessant aquest llatinismes, la veritat és que no havia sentit mai això.
S.V.B.E.E.V :)
bona feina Andrea !
Bona feina! =)