JOCS OLÍMPICS D'OLÍMPIA
Olímpia és coneguda com la ciutat de l'esport. Situada a la regió grega d'Èlida (Peloponès). Un lloc on es podria dir que hi havia un complex esportiu amb múltiples llocs per practicar l'esport.
Segons la tradició, els jocs olímpic es celebraven cada quatre anys perquè els guerrers deixessin de lluitar i poguessin participar als jocs. Els atletes participants havien de ser homes, grecs, de condició lliure, és a dir, sense ser culpable de alguna maledicció religiosa. Hi assistien una gran quantitat d'espectadors de tot tipus de classe social.
L'entrada, només estava permesa a les noies d'abans de casar-se, però prohibida a les dones. S'hi si trobava una noia havia de ser castigada.
Els primers dies dels jocs es celebraven una sèrie de cerimònies d'inauguració, actes culturals, festes,... i el jurament dels atletes d'acceptar les normes de participació. Durant els cinc dies es celebrava la competició i els guanyadors eren coronats amb una branques d'oliveres, cintes amb el seu nom i a vegades se'n feien estàtues a Olímpia.
Quan un atleta que havia triomfat i tornava a la ciutat era rebut amb honors com un heroi nacional. A Atenes els atletes rebien premis en metàl·lic, podien quedar exemptes d'impostos i podien arribar a viure becats de l'Estat.
Aquí us deixo un vídeo interessant sobre les Olimpíades.
Segons la tradició, els jocs olímpic es celebraven cada quatre anys perquè els guerrers deixessin de lluitar i poguessin participar als jocs. Els atletes participants havien de ser homes, grecs, de condició lliure, és a dir, sense ser culpable de alguna maledicció religiosa. Hi assistien una gran quantitat d'espectadors de tot tipus de classe social.
L'entrada, només estava permesa a les noies d'abans de casar-se, però prohibida a les dones. S'hi si trobava una noia havia de ser castigada.
Els primers dies dels jocs es celebraven una sèrie de cerimònies d'inauguració, actes culturals, festes,... i el jurament dels atletes d'acceptar les normes de participació. Durant els cinc dies es celebrava la competició i els guanyadors eren coronats amb una branques d'oliveres, cintes amb el seu nom i a vegades se'n feien estàtues a Olímpia.
Quan un atleta que havia triomfat i tornava a la ciutat era rebut amb honors com un heroi nacional. A Atenes els atletes rebien premis en metàl·lic, podien quedar exemptes d'impostos i podien arribar a viure becats de l'Estat.
Aquí us deixo un vídeo interessant sobre les Olimpíades.
Artur Bossy
1r Batx
Comentaris
Adéu.
Adeu.
Adéu!
Roger Solé
-Les curses a peu.
-La lluita.
-El pancraci.
-El pugilat.
-El pentatló.
-El llançament de disc.
-El llançament de javelina
-El salt de llargada
-Les curses de genets i de carros.
PAULA GUMÀ 2n E.S.O.
M'ha semblat una entrada molt interessant, però crec que s'hi podria afegir les dones que van aconseguir a assistir als Jocs.
La infracció del precepte de que les dones no hi podien assistir era castigat amb la mort: la llei preescrivia que la infractora fos estimbada des de el cim Tipeu. Paradoxalment, l'única trangressora coneguda històricament, la cèlebre Cal·lipatira, va ser-ne absolta. La protagonista del fet va arribar a Olímpia per a veure la participació del seu fill Pesirrodes, que competia en la cursa d'estadi. Com que l'entrada al recinte esportiu estava prohibida, Cal·lipatira va entrar a l'estadi amagada amb una túnica d'entrenador i es va situar al lloc que tenien reservat. En acavar la cursa, com que el seu fill va guanyar, Cal·lipatira, sense cap mena de precaució, va saltar a l'arena per a abraçar-lo, i es va descobrir la seva identitat. El Senat Olímpic es va reunir urgentment i va absoldre Cal·lipatira: els jutges van considerar com a eximent de la seva culpa el fet de ser filla, germana i mare de campions olímpics.
L'única dona la presència de la qual era habitual en els jocs Olímpics era ka gran sacerdotessa de Demèter, que tenia un setial reservat davant d'on seien els "hel·lanòdics" o jutgees suprems dels Jocs.
Maria Guallar Comas
2n ESO B
-Estadi
-Diaulo
-Dolico
-Pugilat
-Pentatló
-LLuita
-Hoplitodromia
-Agons
-Pancraci
-Proves hípiques.
També cal dir que els altletes participaven despullats i que les dones no podien participar ni veure els jocs, a exccepció de la sacerdotessa Demèter que tenia un lloc reervat.
per una altre part crec qye fer monuments als que guanyaven era molt execiu.
Aina & abigail! :)
ami la teva publicació, m'ha agradat molt, però penso que t'ha faltat dir algunles probes que realitzaven, que eren:
Cursa-llançament de javelina-llançament de disc i salt de llargada.
El vídeo estava molt bé, però llàstima que era en anglès, i algunes coses costaven d'entendre. Però una cosa que no trobo gens justa, tal com ah di l'Abigail, és que no deixéssin entrar a les dones casades! És molt trist que les dones tardéssim tant a tenir una mica més de poder a la societat.
Bona feina!