"MEMENTO MORI" EN L'ART I CULTURA ROMANA

 

La civilització romana es va caracteritzar per la seva profunda consciència de la mort, un tema que era present en diversos aspectes de la vida quotidiana i sobretot en l'art i la cultura. L'expressió memento mori, significa literalment "recorda que moriràs", no només és un avís per recordar viure una vida que quan la recordis pensis que ha valgut la pena. També és com una manera de recordar que l'humà és fràgil. Es trobava molt en la societat romana, des de tombes fina a la filosofia, és a dir, tan en entorns religiosos, socials o artístics.

Una de les formes d'expressió més utilitzades d'aquest concepte era a través de l'art funerari. Es decoraven les tombes amb escultures i gerros que representaven la mort d'una manera elegant i idealitzada. Els sarcòfags romans, normalment presentaven escenes de la vida del difunt, però també incloïen símbols de la mort, Caront, el barquer de l'Inframón. Aquestes imatges recordaven que els romans creien en una vida després de la mort, era inevitable i formava part de la naturalesa humana.

Aquesta constant preocupació pel memento mori també es reflectia en la manera que es construïen les tombes ja que moltes d'elles estaven molt decorades i imponents, perquè es creia que les bones obres que feien durant la vida ajudaven a garantir una bon estat de l'ànima després de la mort. Les inscripcions funeràries d'aquestes tombes normalment contenien missatges sobre la breu durada de la vida, com vita brevis (la vida és curta). Aquestes inscripcions, estaven per recordar la mortalitat humana, també per guardar el record dels morts, i d'aquesta manera no els oblidin en la societat.

En la filosofia, la mort estava influenciada per les escoles, com els estoics. Filòsofs com Sèneca i Epictet explicaven que els humans havien de viure amb la consciència de la mort per poder gaudir el màxim possible de la vida. Per ells, el pensament constant en la mort, els ajudava a buscar el benestar interior i deixar de banda les preocupacions materials.

Filòsofs romans

La mort també va influir en les pràctiques religioses. Els romans creien que la mort era una transició al més enllà. És per això que les cerimònies funeràries eren una part essencial per assegurar una bona vida després de la mort. Els rituals de sacrifici, la invocació dels déus acompanyaven el difunt al viatge cap al més enllà.

Però, a part de les representacions explícites de la mort, l'expressió memento mori també es va manifestar en les actituds generals de la societat romana envers la vida i el poder. Per exemple, els emperadors romans eren molt conscients de la seva mortalitat, i moltes vegades es rodejaven de símbols que feien recordar a tothom que fins i tot ells, els éssers més poderosos de l'Imperi romà, eren dèbils quant a la mort. Una pràctica curiosa que es feia sovint durant les victòries militars, era que un esclau s'apropava al vencedor dient-li: memento mori, per recordar-li que també era mortal.

Un esclau apropant-se al vencedor recordant-li memento mori

En resum, la cultura romana estava marcada per el desig de poder i conquesta, però amb una reflexió profunda i constant sobre la mortalitat. El memento mori estava a tot arreu, des de la filosofia, passant per rituals funeraris, pràctiques religioses i fins al dia a dia. La manera de veure la vida com un període temporal finit, que s'havia de viure amb dignitat i consciència que té un final, va deixar una empremta profunda en la cultura i història de Roma.

Arnau Torrents

1r Batx