POMPEIA
L'Any 78, sota les faldes de volcà Vesuvi hi havia una ciutat anomenat POMPEIA on mai pensarien que aquella ciutat patirien un dels desastres naturals més violents de tota la història de la humanitat.
Pompeià se situa a la ciutat metropolitana de Nàpols, a la regió de campanià (italià). El seu origen de la ciutat romana es pot establir entre finals del s. VII aC i principis del s. VI aC. Més tard, Pompeià, va passar a ser una colònia amb el nom de Cornelia Pompeianorum romana i van començar a fer edificis públics i particular.
Fotografia de la Antigua ciutat de pompeià i la muntanya Vesuvi el fons
EL VESUVI ES DESPERTA
El 5 de febrer de 62 aC va tenir el seu primer avís de què la muntanya s'estava despertant. Amb un terratrèmol de 7,5 a l'escala de Richter i va desbastar a pobles del seu voltant, fins i tot a 32 km van patir danys. A Pompeià, la majoria dels edificis van quedar destruïts: temples, cases i muralles no van resistir la gran tremolor. Hi va haver un gran col·lapse a la ciutat i molta gent va haver de marxar, però la gent va fer reparacions i de mica en mica van tornant a la normalitat.
La vida, i les reparacions de la catàstrofe del terratrèmol de 62 van continuar fins al 79 dC Va ser aleshores on, mitjans d'estiu, van passar successos bastant estranys. Els peixos flotaven morts al riu, els pous es van assecar i els terratrèmols, encara que no eren fortes, apareixen constant. Òbviament, les coses no anaven bé en aquell lloc.
.jpg)
L'últim dia de pompeia, Karl Briulov, 1830 i 1833
El matí del 24 d'agost de 79 d. Havia acabat per esclatar al crater Vesuvi. En aquell moment potser semblava que la muntanya només estava oferint un inofensiu espectacle de pirotècnia. Però el migdia el Vesuvi va entrar en erupció: una explosió molt fort que, segons els científics, era 100.000 vegades més potent que la bomba d'Hiroshima i un fong enorme de partícules de pedra tosca es va alçar a 43 km. Més tard la cendra, que anava caient com pluja, va enterrar gran part de la ciutat.
Després, aquella mateixa tarda va arribar un altra explosió massiva que aixecava una columna més alta que el núvol l'anterior. Quan la cendra va caure ca enterrar totalment la ciutat per culpa de seu material pesat. Mes tard, a les 11 pm, la ciutat va ser colpejada per sis devastadores onades d'aire i cendra calenta, que va rostir literalment a tot els cossos de tota la població. La ciutat, plena de vida, va quedar enterrada a diversos metres, condemnada a l'oblit i esborrada sobre la faç de la terra.
Un gravat que recrea l'erupció del Vesuvi del any 79
EL DESCOBRIMENT
La ciutat va romandre en l'oblit fins que va ser redescoberta al segle XVI. El 1748, els Borbons, van realitzar troballes que va despertar l'interès i els van impulsar començar les excavacions i des de llavors van anant desenterrant 45 hectàrees de terreny. Aquestes excavacions van sortir a llum no només obres d'art, sinó altres estructures i estàtues d'una ciutat sencera. A part de les estructures, tristament es van trobar millers de cadàvers dels habitants d'aquella ciutat convertits en estàtues.
Actualment, la ciutat s'ha convertit en un lloc de turisme on porta als turistes a fer un salt del temps, una immersió total en un món desaparegut. Es pot visitar els temples, els edificis públics, les riques viles o passejar entre les antigues botiges, etc.
Fotografia de una víctima de la catàstrofe convertit en pedra
En el vídeo s'ensenya com va ser aquesta catàstrofe natural:
Lucas Torres
4t ESO
Comentaris