ANIMALS FANTÀSTICS DE LA MITOLOGIA GREGA

En la mitologia grega podem trobar tot d'animals i éssers fantàstics que molts ja coneixem, ja que s'han fet servir com a personatges en la literatura o el cinema, com per exemple el gos de tres caps i el fènix, que apareixen a la saga de "Harry Potter".

Ara parlarem sobre alguns d'aquests éssers fantàstics, en podrem veure les característiques, i els papers que han tingut en diferents mites. 

El primer animal del qual parlarem serà l'Esfinx, un monstre amb cap i tors de dona, veu d'home, cos de lleó, cua de serp i grans ales d'ocell. L'Esfinx apareix al mite d'Èdip, on ell li endevina un enigma, que fa que se suïcidi, i Èdip sigui coronat rei de Tebes. Ara, però, molts filòsofs consideren que l'Esfinx, l'únic que volia era que ens afrontem als misteris del món a través de la raó. Segons Hegel, quan l'Esfinx va morir, va néixer la filosofia. 

L'Esfinx i Èdip, François-Xavier Fabre

El segon ésser, no és considerat un animal, ja que, en realitat, és una dona a qui se l'ha castigat injustament. Medusa, era una noia molt bonica a qui Posidó va violar en un temple dedicat a Atena. Quan la deessa ho va saber, va castigar-la a ella, convertint el seu cabell en serps, i fent que qualsevol a qui mirés es convertís en pedra. Després ha format part d'altres mites, com el de Perseu, on ell acaba tallant-li el cap.  

Perseu amb el cap de Medusa, Benvenuto Cellini

A continuació parlarem de l'hipogrif; un animal meitat àguila i meitat cavall. En la mitologia, protegien l'or del riu de Plutus i s'explica que estaven en constant guerra contra els ciclops. També són coneguts per un quadre de Dominique Ingrés, on s'explica la història d'un cavaller anomenat Roger, que rescata Angèlica, una noia que es troba nua i lligada a la terra, deixada perquè se la mengi un monstre marí. Roger aconsegueix matar el monstre i alliberar la noia.

Roger alliberant Angèlica, Dominique Ingrés

Seguidament, parlarem de Pegàs, el cavall alat de color blanc, fill de Posidó i Medusa. És famós per ser indomable i tenir poder sobre l'aigua. En el mite de Pegàs, Belerofont intenta domar-lo. Atena ajuda a Belerofont i li dona un fre d'or, que li permet controlar el cavall. Com que volia saber si realment existien els déus, agafa el cavall i el porta al cel. Zeus, per castigar-lo per la seva incredulitat i supèrbia, fa que pegàs es desboqui i Belerofont caigui a l'abisme. El cavall segueix el seu camí, fins que acaba convertit en una constel·lació. 

Pegàs, Jan Boeckhorst

Aquest són només alguns dels éssers que componen el bestiari de la mitologia grega. En aquest vídeo, se'n poden trobar vaires més. 


Amàlia García Pous
1r Batx

Comentaris

kawtar el mouden ha dit…
Una entrada molt interessant! Aquests tres animals m'han sorprès molt, ja que no en sabia cap de aquests tres, El que m'ha semblat més interessant és l'animal que es considera com a dona i no animal. Clarament medusa. Una entrada molt bona i bastant interessant!
Justie Anaman ha dit…
Una entrada molt interessant. Em sembla fascinant la presència d'animals i éssers fantàstics en la mitologia grega i com han estat utilitzats com a personatges en la literatura i el cinema moderns. Un altre ésser fantàstic que em fascina és el gos de tres caps. Aquesta criatura també coneguda com a Cerberus és el guardià de l'entrada de l'inframón. La seva representació en la safa d'Harry Potter el converteix en un ésser conegut per a molts. La presència d'aquests éssers continua inspirant i fascinant a les generacions actuals.
Maria Vasileva ha dit…
Una entrada molt interessant. Un ésser fantàstic que em fascina molt és l'hidra de Lerna que se'l coneix més com a una serp amb alè verinós a la qual Hèracles va matar en un dels dotze treballs d'Hèracles. De fet, penso que era la tasca més difícil de superar, ja que cada vegada que l'heroi aconseguia tallar el cap d'alguna serp, se li apareixia un altre. També s'ha de dir que aquests éssers fantàstics han inspirat a la societat moderna en l'àmbit cinematogràfic, artístic... Bona feina.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES