ECONOMIA A L'ANTIGA GRÈCIA
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució i intercanvi de consum de béns. Aquesta és molt present en els nostres temps, de fet estem envoltats d'ella. Però com era l'economia a l'antiga Grècia: existia?, era semblant a la que tenim avui en dia o era totalment diferent?, quines eren les principals activitats econòmiques?...
AGRICULTURA I RAMADERIA
La base econòmica de les polis gregues era l'agricultura, ja que la propietat de la terra era la base del poder, de fet podríem comparar la borsa actual amb les terres. Tot i ser la principal activitat econòmica, el cultiu de la terra no era fàcil de cultivar i de mantenir-lo a causa del terreny muntanyós, fins i tot en les planes i les valls el terreny era molt rocós i amb molt poca quantitat d'aigua, ja que Grècia no tenia rius importants, i les pluges queien sobretot durant els mesos d'hivern. Els conreus estaven cultivats sobretot pel que s'anomena la trilogia mediterrània: el blat la vinya i l'olivera. Una altra activitat que també era important econòmicament era la ramaderia, sobretot tenien cabres, ovelles, porcs i vaques.
ARTESANIA
Els habitants de les ciutats gregues també li donaven molta importància a l'artesania. L'activitat artesanal més important, distribuïda en un gran nombre de tallers era la ceràmica. S'elaboraven recipients grans sobretot per l'ús domèstic, per guardar-hi productes alimentaris o objectes més petits i delicats decorats amb formes geomètriques o figures humanes, que servien per beure vi, contenir perfums o per cerimònies religioses. Altres artesans es dedicaven al treball de cuir i al sector tèxtil, sobretot de la llana.
COMERÇ
El comerç es constatava d'una clara especialització del treball que afavoreix l'acumulació d'excedents i l'intercanvi. El petit comerç el duien a terme els mateixos artesans a les seves botigues o i els venedors ambulants. El comerç exterior s'efectuava a través del port, des d'on s'exportava la ceràmica (la més famosa era l'atenesa), i també vi i oli, entre d'altres productes. Aquest intens comerç va obligar els pobles grecs a encunyar monedes de diversos materials, les més importants estaven fabricades amb argent, aquestes són les dracmes.
IMPOSTOS
La imposició directa no estava gaire ben desenvolupada a l'Antiga Grècia, existia un impost anomenat eisphora, que se'ls imposava els més rics, però només es recaptaven quan es necessitaven fondos, normalment en temps de guerra. Els que tenien grans fortunes també estaven sotmesos a litúrgies, que consistien en l'obligació de finançar les obres públiques les obres públiques, aquestes podien consistir en el manteniment d'un tirreme, un cor durant un festival de teatre o de gimnàs. Per una altre part, els impostos indirectes eren bastant importants. Aquests s'imposaven sobre cases, esclaus, el granat d'animals domèstics, el vi, així com molts productes més. El dret de col·lectar aquests impostos solia recaure sobre els publicans, però això no era així a totes les ciutats: les mines d'or de Tasos o els impostos sobre el comerç d'Atenes els permetien eliminar els impostos indirectes.
MONEDA
L'encunyació de monedes va començar a Lídia, al voltant de l'any 600 a.C. Les primeres monedes que es van començar a crear es van posar en circulació en les ciutats d'Àsia Menor que estava a sota el seu control. La tècnica de encunyació de monedes va començar a Grècia al voltant del 550 a.C, començant així per les ciutats comercials com Egina o Atenes. Les primeres monedes estaven compostes d'electro (una barreja d'or i plata) i després van aparèixer les de plata pura. Les monedes més famoses de la antiguitat grega van ser els "mussols atenesos", que avui en dia encara s'utilitza per il·lustrar la moneda d'euro que és feta a Grècia.
Les monedes tenien diverses funcions en el món grec.
- Servien com a diners, per realitzar intercanvis comercials, i sent utilitzats per les ciutats-estats.
- Eren una font d'ingressos. Els estrangers tenien que intercanviar la seva moneda per la local.
- Una forma de guardar metalls preciosos i així poder traslladar-les com un bé de consum.
- Per últim, la producció de moneda pròpia suposava per la ciutat-estat una situació de prestigi.
Laura Font
4t ESO
Comentaris