PARAL·LELISMES ENTRE L'ESTÈTICA NAZI I L'ART ROMÀ
Aquests últims dies, a Socials, hem començat a parlar sobre el feixisme i el nazisme a Alemanya, en concret. Una de les coses que m'han cridat més l'atenció han set les referències històriques amb que es fonamentava el moviment. I és que al cap i a la fi, estaven creant una ideologia totalment nova i aquesta necessitava unes bases i uns criteris amb els quals recolzar-se. Així doncs, tot i que en aquesta entrada parlaré més aviat de l'estètica, abans cal conèixer quina era la ideologia ja que l'estètica es base en aquesta. El gran ideòleg del nazisme, Albert Rosenberg deia el següent «De l'Índia ària procedeix la metafísica, de la Grècia clàssica la bellesa, de Roma l'art de governar i de Germania el món, l'obra humana més elevada que existeix». Així doncs, podem veure com els nazis agafaven coses tant de l'Índia, com de Grècia, com de Roma, i com de fet, tot i que no ho digui en el text, també ho era la cultura nòrdica.
imatge d'una convenció nazi
En tot cas, en la cultura amb que em centraré en aquesta entrada serà en la romana. Com hem vist, Albert Rosenberg diu que de Roma n'extreuen l'art de governar. De fet, al llarg de la història la majoria d'emperadors o dictadors que han precedit a l'Imperi Romà, han agafat aquest com a referència. Emperadors com Napoleó Bonaparte o dictadors com Mussolini. Per tant, cal tenir en compte que els nazis no són una excepció, sinó que són la norma. Des del Renaixement que els europeus hem basat la nostra cultura amb la grega i la romana i de retruc, també hem adquirit l'estètica d'aquestes. Si ens hi fixem, molts dels edificis institucionals de les principals capitals europees (i no europees també), tenen una estètica clàssica.
Així doncs, amb aquestes premisses establertes, podem començar a parlar concretament de com el Règim Nazi, va agafar com a referència tant ideològica com sobretot estèticament l'Imperi Romà.
ELS ESTANDARTS
Començarem parlant sobre l'exèrcit i la seva estètica. Els guerrers romans, coneguts també com a legionaris van ser la clau de l'expansió de l'Imperi Romà. Aquests van ser agafats com a referència per l'exèrcit alemany. Això es veu molt clar en els estendards que portaven els militars nazis els qual eren molt semblants als dels romans. Aquests estaven presidits tots dos per una àliga (de la qual ja parlarem després), duien unes sigles just a l'ocell, en el cas dels romans SPQR (Senatus Populusque Romanus), i en el cas dels nazis NSDAP, les sigles del partit de Hitler.
L'ÀGUILA IMPERIAL
L'àguila ha estat utilitzada com a símbol heràldic imperial en molts casos; Espanya, Rússia, Alemanya... Però té els seus orígens en l'Imperi Romà, i més concretament en l'exèrcit romà. L'àguila romana es representa agafant o envoltada d'una corona de llorer, igual que en el cas de l'àliga nazi, amb la diferència que en aquest cas, a dins del llorer hi ha una esvàstica.
imatge d'una àguila romana i d'una àguila nazi
EL FEIX
Un altre símbol de poder romà, adoptat per el nazisme, i en aquest cas més aviat pel feixisme italià és el feix. Una eina romana que contenia un grup de varetes de fusta lligades juntament amb una destral. Aquest símbol representava la força que té la unitat i el poder d'aquesta. El feix ha estat utilitzat com a símbol de poder en molts llocs. De fet, en l'escut de la guàrdia civil hi apareix un feix. Però com és més conegut és com a símbol del feixisme italià, amb la voluntat de retornar als orígens imperials de la seva pàtria. Una dada curiosa és que la paraula feixisme deriva del nom llatí d'aquesta eina (fasces)
El símbol del partit feixista italià, i el símbol de la Guàrdia Civil
SALUTACIÓ NAZI
Probablement la salutació política més coneguda mundialment és el "Hail Hitler", però molta gent no sap que aquesta s'inspira o més ben dit copia la salutació que se li feia a Juli Cèsar a l'època romana, on la gent cridava "Ave Cèsar" mentre aixecava el braç dret. Així doncs si algun dia m'entres mires una pel·lícula de gladiadors romans veus que un aixeca el braç dret, no t'espantis, no recolza pas als nazis, simplement ret respecte a Juli Cèsar.
ARQUITECTURA NAZI
Com ja he dit al principi, des del món occidental, s'ha intentat recuperar l'estètica de l'arquitectura romana i grega, a l'hora de fer edificis monumentals i institucionals. Això s'ha fet i es segueix fent amb l'objectiu de representar uns valors de democràcia i de poder a través de l'arquitectura. Per exemple, si ens hi fixem el mateix Congrés dels Diputats de Madrid, té un disseny que copia un temple grec, bressol de la democràcia. Com aquests hi ha milers d'altres exemples en tot el món, però el cas que ens ocupa avui és el de l'Alemanya Nazi. Els nazis estaven lluny de voler simbolitzar la democràcia (eren totalment antidemocràtics), però en canvi els hi agradava molt la idea del gran Imperi Romà i del poder que va arribar a tenir aquest.
El projecte que ens permet representar millor tant l'arquitectura nazi com la bogeria dels qui la feien és "Germania, capital del món". Aquest va ser un projecte ideat pel mateix Hitler i planejat per l'arquitecte Albert Speer. El projecte planejava crear un gran eix monumental de 6km, que tenia com a objectiu dotar de monumentalitat a Berlín. Aquest eix estava envoltat de desenes d'edificis institucionals d'estètica romana. Però el més impressionant és que Speer va planejar que l'avinguda estigués presidida per un gran edifici que contendria una gran cúpula que s'estimava que fos 17 cops més gran que la de la Basílica de Sant Pere. Aquest edifici serviria com a lloc de culte de tots els alemanys. Un altre punt important de l'eix seria un immens arc de triomf, un símbol d'origen romà. Per sort aquest projecte no es va arribar a efectuar mai, però ens permet veure la clara influència que va tenir l'estètica romana en l'arquitectura del règim nazi.
Maqueta del projecte "Germania, capital del món"
Hi han altres àmbits on els nazis van agafar com a referència l'Imperi Romà, però he decidit exposar els que m'han semblat més rellevants.
És molt interessant veure com la gran majoria dels grans imperis s'han inspirat en l'Imperi Romà, i de fet, no descarto fer alguna altra entrada analitzant els paral·lelismes entre l'estètica romana i un altre imperi. Així doncs, amb aquesta entrada torno a constatar que malgrat que fa milers d'anys que l'Imperi Romà va caure, aquest és molt present en el nostre dia a dia.
Per últim dir que gran part de la informació d'aquesta entrada l'he extret d'un rigurós i extens article de Pablo López Outon, graduat en Història de l'Art.
Arnau Espina
4t ESO
Comentaris
Només volia afegir que fins i tot els dos règims van arribar a coincidir en la distinció dels ciutadans: com a patricis-la rasa ària, plebeus-no alemanys i esclaus- jueus, homosexuals, discapacitats,...