SI ELS DÉUS FOSSIN PESONATGES DE LA MITOLOGIA CATALANA, PART 2

Fa poc vaig publicar una entrada on comparava alguns dels déus de l'Olimp amb personatges mitològics catalans que és possible que no conegueu. 

Com que hauria estat una entrada molt llarga, us porto la segona part.

Hèstia seria el Barruguet:

El Barruguet, que es denomina com un follet casolà, fa el seu cau a llocs com: sota un teula, un forat a la paret, a la cisterna d'aigua... Allà s'hi amaga tot el dia i surt de nit per comprovar si tot està endreçat. Si fa falta renta els plats, escombra, guarda les sobres del menjar, etc. Però llavors escarmenta a la persona que originalment era l'encarregada de fer-ho i que no ho ha enllestit. El castiga estirant-li els peus mentre dorm o ventant-li fortes surres. El barruguet té vàries altres qualitats, com cuidar el bestiar i trenar les crins dels cavalls d'una manera molt refinada. Es diu que els animals que han estat cuidats pel barruguet els brilla el pèl com cap altre. 

Es pot comparar amb Hestia ja que aquesta és la deessa de la llar. Hestia porta harmonia a la casa, així com la pot portar el Barruguet tenint cura de les tasques inacabades.

Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita

Giustiniani, Hèstia

Atena seria la Dama blanca d'Andorra:

La Dama blanca és una noia que es troba pels bosco d'Auvinyà, barrant el pas a tothom qui vulgui tiranitzar els andorrans. Vetlla per la independència d'aquest poble nit i dia. Una vegada, un bisbe tirà de l'Urgell va imposar-se al poble andorrà i, atemorit per la Dama blanca, va marxar. Al cap d'un temps, però, va voler reprendre la seva missió i va tornar. De cop, va desaparèixer i no se'l va veure més. Enlloc d'ell, va començar a ser vist un llop negre que atacava els ramats dels pastors i les masies fins que el van matar.

Hi trobem semblances amb Atena ja que ambdues són protectores d'un poble i vetllen per la justícia. Alhora es pot destacar que Atena també converteix a persones en monstres indesitjables, com quan converteix a Medusa en un monstre de serps al cap, igual que la Dama blanca quan converteix el bisbe en llop ferotge.

Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita

Pal·les Atena, de Carl Kundmann entre 1898 i 1902

Àrtemis seria el Puigmal:

El Puigmal era un gegant molt gran que va acabar convertint-se en un cim dels Pirineus catalans. És un personatge savi que protegeix la fauna i aboleix la fam dels humans. El Puigmal els va ensenyar a munyir les vaques i a fer formatges. D'aquesta manera, també va abolir la cacera durant un temps i que llavors els humans i els animals van viure en completa harmonia, fins que un home va desenterrar les armes i va tornar a practicar la caça.

Àrtemis, tot i que és la deessa de la caça, i això seria un antítesis amb el Puigmal, també és la protectora de les zones salvatges i verges, i dels animals; de la mateixa manera que ho és el Puigmal. A Àrtemis, a més, de la relaciona amb els boscos i muntanyes, on podem trobar una gran semblança amb el Puigmal, ja que acaba convertit en una de les muntanyes més famoses de Catalunya. Per últim, podem dir que tots dos personatges són savis, de fet, la deessa de l'Olimp, just en néixer, ja va ajudar a la seva mare Leto a donar a llum al seu germà bessó: Apol·lo.

Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita

Diana de Versalles, de Leocares o Praxíteles, entre el s I i s II

Afrodita seria una Dona d'aigua:

Les dones d'aigua són éssers femenins molt bells que habiten en coves secretes. Dins d'aquestes hi ha meravellosos palaus prop de rius, gorgs o fonts. A la nit surten a banyar-se i a fer bugada. Es diu que qui els pugui prendre una peça de roba, no serà mai pobre. Diu la llegenda també que una vegada un home es va casar amb una dona d'aigua. El matrimoni i la casa prosperava molt bé fins que, un dia, el marit, en un rampell de mal geni, va pronunciar les paraules fatals: "Dona d'aigua havies de ser!". En aquell mateix instant ella va desaparèixer i no la va tornar a veure mai més.

Es pot trobar vàries semblances entre les dues ja que, tant Afrodita com les dones d'aigua, són dones admirades per la seva bellesa i molt connectades amb l'aigua. Afrodita, també, és la deessa de l'amor i el matrimoni. Podem ressaltar el paral·lelisme que hi ha entre aquest fet i el de que el matrimoni del mite fos tant bo i pròsper. 

Il·lustració d'Anna Ribot-Urbita

Venus de Capua, al museu de Belles Arts de Buenos Aires, del s II

Espero que us hagi agradat. M'han quedat alguns déus per explicar, com: Apol·lo, Hermes, Ares, Hades i Hefest. Teniu algun suggeriment per aquests déus de l'Olimp? Teniu el link d'una pàgina on explica molts personatges de la mitologia catalana que podeu comparar amb els déus grecs que ja coneixeu.

Irene Altés

1r Batx

Comentaris

Laura Font ha dit…
Entrada molt interessant, em sembla molt interessant que es comparin dos tipus de mitologia diferents, però que a la vegada comparteixen moltes coses en comú. També m'agrada que es parli de la mitologia catalana, ja que està molt oblidada i em de procurar de conservar-la lo màxim possible. De fet d'aquesta entrada no coneixia cap personatge dels que s'esmenten a l'entrada
Bassma Boukilou ha dit…
Bona entrada! M'ha semblat molt interesant com es poden comparar personatges de la mitologia amb altres personatges i arriben a tenir moltes semblances. Jo no s'avia res sobre la mitologia catalana, però amb aquestes entrades he pogut aprendre una mica i poder veure les semblances que poden tenir els personatges.
Lucas Torres ha dit…
Entrada molt curiosa. Mai he sapigut quantes semblances te el personatges catalans en la mitologia i també les seves histories de cada escuna. Gracies aquesta entrada he après moltíssim.
kawtar el mouden ha dit…
Entrada molt bona ! M'ha semblat una entrada molt original i interessant ja que mai he pensat com serien els déus si fossin personatges de la mitologia catalana. A més a més, m'ha agradat molt que ho relacionessis amb la mitologia catalana. M'ha agradat que s'hagi parlat de la mitologia catalana. Molt bona entrada!!
Justie Anaman ha dit…
Una entrada interessant. Es fascinant veure com a traves de diferents cultures i temps, hi ha patrons que es repeteixen. La comparació entre Hèstia i el Barruguet per exemple és molt encertada ja que totes dues vetllen per la llar i l'ordre. Aquesta manera és una manera de descobrir com les diverses societats han creat les seves pròpies explicacions sobre el món que ens envolta i les seves creences sobre les forces sobrenaturals. També ens ajuda a valorar i preservar la cultura i les tradicions del nostre propi territori ja que sovint poden ser oblidades.
Maria Vasileva ha dit…
Una entrada molt interessant! M'ha agradat molt perquè penso que és molt curiós i està molt ben fet com has relacionat els déus amb aquests personatges, ja que no s'ha fet mai i en veritat podem veure molt bé com tots concorden. Estic d'acord amb tot el que has posat i has fet molt bona feina.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES