SIGNES DEL ZODÍAC A LA MITOLOGIA GREGA
Encara que els seus orígens es remunten a Babilònia, a l'Antigua Grècia, el zodíac formava par de la disciplina astrològica, per això una ciència que significava "la discussió sobre els astres " i que aprofundia en els diferents tipus de personalitats presentades en la natura de l'ésser humà.
Segons els grecs, estaven regides pels fenòmens grecs celestes que orientaven les activitats i relacions humanes, així com esdeveniments que anaven des del quotidià fins a l'històric. El zodíac guardava una gran relació amb els mites en les mesures en la qual cada signe estava associat amb un cicle mitològic poblat per divinitats i herois que engendraven arquetips universals de personalitat.
Cadascuna de les constel·lacions que han donat nom els dotze signes zodíacs, te després de si una rica i mol interessant llegenda que es remunta a la mitologia grega clàssica amb la finalitat de justificar quina és la història de l'animal o el símbol que representa a aquesta constel·lació, i aquestes llegendes ens diuen molt sobre la naturalesa i característiques que aquest signe i per tant dels seus nadius, es tractaria d'una gran deu de saviesa i espiritualitat oculta en el que ara tractem d'apuntar el cap.
ÀRIES:
El xai que viem representa el cel seria en realitat el meravellós carner d'or, enviat per la reina Nefele per intentar protegir i salvar els seus fills. Després va ser sacrificat a Zeus i el seu carner d'or va ser penjat en un bosc sagrat, consagrat a Mart.
Finalment l'heroi Jàson va reunir una expedició i va construir una nau per recuperar el carner d'or, i ho va aconseguir. El va portar després de de tronada a la seva terra passant greus perills.
TAURE:
El bel·licós bou que veiem representa el cel era en realitat el famós i temible Minotaure. El déu Posidó va enviar un bou blanc per recolzar la pujada al torn del rei Minos, era un bou d'enorme bellesa i esplendor per que la reina Pasífae se'n va enamorar i després d'aparèixer-se a donar a llum al bou que es deia Minotaure que va ser ocultat en un gran laberint del qual no podia escapar de ninguna manera. Finalment l'heroi Teseu va aconseguir donar-li mort ajudat per l'astuta Ariadna.
BESSONS:
La constel·lació de Bessons representa en realitat als bessons Càstor i Pòl·lux. Leda va tenir dos fills bessons però d'un era el déu Zeus i el de l'altre un mortal, aquests van ser Càstor i Pòl·lux. Aquests estaven units per profunds llaços d'amor i fraternitat i els dos vam aconseguir gran fama com a guerres. Tot ho feien junts i tan gran era la seva unió que es van negar a separar-se després de la mort de Càstor, per això Zeus els va unir per sempre en el cel formant la constel·lació de Bessons.
CÀNCER:
El cranc que veiem representat en el cel és en realitat el cranc gegant que la deessa Hera va enviar contra Hèrcules metre aquest estava lluitant contra la perillosíssima hidra de Lerna. La deessa protegia la terrible hidra i per això li va enviar al cranc gegant per ajudar-la, aquest va aconseguir mossegar a Hèrcules al peu però al final l'heroi va aconseguir aixafar-li amb gran fúria. Finalment Hera va recompensar l'acció del cranc col·locant-li en el cel com el signe de Càncer.
LLEÓ:
La constel·lació de Leo representaria en realitat al famós lleó de Nemea. El gran heroi Hèrcules va haver d'enfrontar-se amb el terrible animal i matar-lo. Contra la pell del lleó res podien les fletxes o altres armes perquè aquesta era impenetrable i davant aquesta situació va haver de recórrer a les seves pròpies mans per a aconseguir posar fi a la seva vida enmig d'una terrible lluita amb un risc extrem. Finalment després de matar-li li va llevar la pell i es va fer amb ella una capa i amb el seu cap un casc per a adquirir la seva força.
VERGE:
Segons la mitologia la constel·lació de Virgo representaria en realitat a la deessa Astrea, filla de Zeus i Temis, que va governar la terra en l'Edat d'Or i va viure entre els homes malgrat ser immortal, però quan els homes van envilir i la maldat es va estendre entre ells la deessa es va retirar i va tornar de nou al cel transformant-se en la constel·lació de Virgo. Com a premi a la seva fidelitat i les seves virtuts Zeus li va concedir el privilegi de conservar la seva virginitat.
BALANÇA:
La constel·lació de Lliure commemora la deessa grega. Themis, filla d'Urà i germànica de Saturn, personificava la justícia i era la deessa dels lleis eternes, quan més tard Zeus va licitar en poder és va unir a ell i és va convertir en la seva consellera alhora que va tenir amb ell diversos fills. Aquesta deessa personificava l'ordre diví, els lleis i els costums, presidia la relació correcta entre l'home i la dona que era la base de la família. Va viure primer a la terra però després és va traslladar al cel com la constel·lació de Balança.
ESCORPI:
Aquesta constel·lació es relaciona amb la deessa Persèfone, el nom de la qual significa "la que porta la mort o la destrucció". Aquesta reina dels morts i de l'Hades i la coneixien com "la donzella" per por de pronunciar el seu nom. El déu dels inferns, Hades, se'n va enamorar i la va raptar i al final es va veure obligada a casar-se convertint-se en la reina de l'inframón. Governava sobre els morts i els guiava amb la seva torxa.
SAGITARI:
La constel·lació de Sagitari representa el centaure Quiró, fill de Saturn, meitat home i meitat cavall, rei dels centaures. Apol·lo era savi i benefactor, coneixia les virtuts curatives de les plantes i dominava la cirurgia. Va arribar a ser un gran mestre i preceptor de grans herois com Jàson, Enees. Aquil·les o Esculapi. Finalment va ser ferit en la batalla per Hèrcules i després de la seva mort Zeus el va col·locar al cel com a Sagitari.
CAPRICORN:
S'associa sobretot amb el déu Pa, fill de la cabra Amaltea i nét de Saturn, el seu cos era espantós ja que tenia tors humà però la part inferior era de mascle cabrum, la cap tenia dues banyes i una barbeta molt prominent, estava cobert de pèl i causava gran repulsió, la seva sexualitat era terrible i perseguia les nimfes als boscos. Eta terriblement irascible i li agradava espantar els homes.
ACUARI:
Aquest signe es vincula clarament amb la llengua del jove i bell Ganimades, tingut pel més bell dels mortals. El déu Zeus se'n va enamorar, el va raptar i se'l va endur fins a l'Olimp, allà el va convertir en el seu amant i li va concedir la immortalitat i la joventut eterna i va ser el coper dels déus. Al final com a recompensa definitiva Zeus el va ascendir al cel i el va transformar en la constel·lació d'Aquari on estarà eternament protegit per la constel·lació de l'Àliga que simbolitza el mateix Zeus.
PISICS:
A la Grècia clàssica aquest signe estava vinculat a Posidó que governava sobre els mars i també era el senyor de l'Atlàntida, el mític continent que es va enfonsar al mar. Al fons de l'oceà tenia el seu palau d'or, coral i gemmes i viatjava en un carro amb forma de petxina tirat per cavalls blancs, duia un trident com a símbol del domini sobre els mars. Aquest era un déu colèric, ambiciós, impetuós, violent i molt voluble. Es va casar amb la nimfa Amfitrite, deessa del mar.
Comentaris