LA HISTÒRIA D'AMOR D'EROS I PSIQUE

En la mitologia grega, l'amor té els màxims elogis. Psique amb un significat "ànima". Era filla menor del rei d'Anatòlia, una jove mortal i molt preciosa, superant en bellesa fins i tot a la deessa de l'amor Afrodita. La seva bellesa era tan coneguda que els homes de tot arreu de la terra venien a visitar i admirar la seva bellesa, deixant de costat Afrodita. Això va comportar que la deessa es tornès molt rabiüda i gelosa així que va decidir castigar-la i posar a fi una ofensa com aquesta. Va ordenar el seu fill, Eros, qui podria fer que tothom s'enamorés colpejant-los amb les seves fletxes, per enamorar a Psique a la criatura més vil, menyspreable, horrible que ha pogut caminar per la terra. 

Psique, J.W. Waterhouse

Psique tenia dues germanes. Les seves germanes s'havien casat, ningú no volia Psique ja que la seva bellesa espantava els pretendents. Els anys van passar i, malgrat la seva bellesa, no es va poder casar. Tots els homes admiraven la seva bellesa divina, però després continuarien i es casaven amb una altra. Mentrestant, els pares d'en Psique, impacients per casar-la, consultaren l'oracle de Delfos. Aquest els ordenà que deixessin la seva filla en una roca o una muntanya i s'havia de vestir de negre. Llavors, una serp alada venia a buscar-la i la prendria com a dona. Els seus pares, desfets en plors, no van tenir més remei que seguir les paraules.

Aleshores, Eros va baixar de l'Olimp per complir la voluntat de sa mare. Tanmateix, en veure, però, la bellesa de Psique, es va enamorar d'ella. No va poder complir l'ordre de la seva mare i, en canvi, girà la fletxa del seu arc contra si mateix.  

Eros, Alfred Gilbert

Psique, sola i adormida a la muntanya, va ser traslladada per una magnífica i dolça brisa, el vent fresc de Zèfir que la va aixecar i la va viatjar pel cel fins a les portes d'un magnífic castell. Manat per Eros. Allà, una veu dolça la va saludar i la va fer sentir com a casa. Gaudia de bons aliments, joies, vestits... Però hi havia un inconvenient: només podia gaudir de la companyia del seu marit de nit. 

Cada nit, Eros venia a les fosques i s'estava al seu costat. Sense veure'l, Psique podia sentir que no era un monstre sinó el marit amorós que ella sempre havia desitjat. L'enamorat va aconseguir que ella l'estimés, ell la tractaria com una reina però a canvi mai podria veure el seu rostre. Els dies següents van passar en plena alegria i Psique estava contenta. Un dia va sentir nostàlgia dels seus i va demanar permís al seu espòs per visitar-los. Li va concedir el desig, després d'advertir-la que no es deixés influenciar per ells. 

Llavors, les germanes de Psique, envejoses de la seva felicitat, li van fer despertar un munt d'intrigues sobre l'anonimat del seu amant. Li van fer veure que el seu marit era un monstre que intentava abusar de la seva innocència. Li van dir que el seu marit no li permetia veure'l perquè era l'horrible criatura que l'oracle havia esmentat i que el vertader amor no s'amaga. Aquesta idea va desbordar la ment de Psique, que no podia entendre perquè el seu marit no mostrava la cara. Així que va idear un pla: contemplar el seu rostre amb una espelma. I si és un monstre, el matarà amb un ganivet, en cas contrari, feliçment es tornarà a dormir.  I així ho va fer. Però, després de veure-li la cara, una gota d'oli calent va caure de l'espelma i va despertar a Eros i de seguida va fugir per no tornar mai més. 

Germanes de Psique donant-li un llum i una daga

Psique mirant a Eros, Troy Howell

Psique estava trista i desconsolada i no va trobar l'Eros enlloc. Desesperada, es va aparèixer a la seva mare, la deessa Afrodita, i li va demanar ajuda. La deessa la va capturar i la va tancar en el seu palau. Perquè demostrés que seria una dona digna pel seu fill, li va encarregar una sèrie de tasques quatre que semblaven impossibles de realitzar Amb l'ajuda de la natura i altres, va aconseguir completar totes les feines:

1. La primera consistia en separar un gran munt de llavors i cereals en els diferents components en un sol dia. Va aconseguir l'ajuda d'unes formigues per a dur a terme aquesta feina.
2. Aconseguir les llanes d'unes ovelles assassines. Amb l'ajuda d'un vent diví l'avisa de que ha d'esperar que les bèsties estiguin adormides per recollir les llanes que han quedat enganxades a les plantes del voltant.
3. Omplir una gerra amb aigua del riu Estígia, que separa els vius dels morts. Està situat en muntanyes inaccessibles; una àguila que sentia simpatia per ella li va omplir l'ampolla.
4. Va donar una caixa a Psique. Va haver de portar-la a l'inframón i demanar a Persèfone, reina dels morts, que buidés una mica de la seva bellesa a la caixa. Quan va entrar a les portes i va portar el vaixell cap a la riba d'on solien marxar els morts, va donar molts diners al barquer perquè l'ajudés a trobar el camí a les fosques cap al palau de Persèfone. El barquer la va ajudar. Quan li va demanar que deixés caure la seva bellesa, Persèfone es va alegrar a servir a Afrodita. Psique va agafar la capsa i va tornar a la terra. 

Malgrat el seu èxit, Afrodita es va enfadar amb ella i va cridar a la pobra noia que mai la deixaria marxar.

Els treballs de Psique

Testimonis de tot això, els altres déus d'Olimp van enviar Hermes, el déu missatger, per explicar a Eros tot el que havia passat. Eros va quedar tocat per l'amor d'en Psique i això va curar la ferida de la traïció. Va sortir de la seva habitació i va trobar la jove esgotada al jardí de la seva mare. A partir d'aquell moment, Eros i Psique van viure feliços junts al seu preciós palau, que sempre estava ple de roses i altres flors. Zeus, impressionat per les proeses de Psique, com a regal de noces, va convidar a Psique a tastar l'ambrosia, la beguda dels Déus convertint-la en una deessa. Fins i tot Afrodita estava era feliç ja que ara que Psique vivia al cel amb el seu marit, els homes de la terra s'havien oblidat d'ella i tornaven a adorar la veritable deessa de la bellesa.

COM PODEM RELACIONAR AQUEST MITE EN LA NOSTRA SOCIETAT (humans) EN UNA BASE FILOSÒFICA?

FILOSOFIA: Estimar el coneixement.

Aquest mite grec personifica l'ànima humana en la jove Psique. La naturalesa de l'ànima és la curiositat. Aquesta curiositat ens marca el destí. Tots som filòsofs i tots necessitem saber. 

Us deixo una presentació on explica el mite detalladament.

Justie Anaman

4t ESO