LA POMA DE LA DISCÒRDIA

Segons la mitologia, a l'Antiguitat era normal que els déus es barregessin amb els mortals. I així va passar al casament de Peleu, pare d'Aquil·les, que s'anava a casar amb la deessa del mar, Tetis. A aquest esdeveniment, Zeus va decidir que no convidaria la deessa de la discòrdia, Èride o Eris, com l'anomenaven els grecs.

Èride o Eris, la deessa de la discòrdia 
(pintura atenesa 525-575 a.C)

Quan la deessa se'n va assabentar, va decidir presentar-se a la cerimònia, allà es va acostar a les deesses Afrodita, Atena i Hera i va deixar sobre la seva taula una poma d'or que portava inscrita la següent frase: "Per a la més bonica". Això va provocar ràpidament l'interès de les tres deesses de l'Olimp, que es creien mereixedores d'aquest títol. Van nomenar la poma com: "La poma de la discòrdia", ja que hi havia set la deessa de la discòrdia qui va provocar tal disputa. 

La poma de la discòrdia, Jacob Jordaens

Com que no van poder posar-se d'acord per qui hauria d'anar aquesta poma, Zeus va decidir que aquesta difícil elecció la faria un jove mortal anomenat Paris, o també Alexandre, fill del rei de Troia, Príam. Com era d'esperar les tres deesses van intentar subornar l'improvisat jutge, Paris. 

El judici de Paris, Pedro Pablo Rubens

La deessa Hera, esposa de Zeus, li va oferir tot el poder que pogués desitjar i el títol d'Emperador d'Àsia. 

Atena, deessa de la intel·ligència i de la guerra, li va oferir la saviesa i la possibilitat de vèncer totes les batalles a què es presentés.

I Afrodita, li va oferir l'amor de la mortal més bella de Grècia. 

El mortal Paris, que era un príncep molt terrenal, va decidir acceptar l'oferta d'Afrodita i així ella esdevingué la deessa de la bellesa. La decisió que Paris va fer, va portar greus conseqüències pel seu poble, ja que la mortal més bella de Grècia, era Helena, l'esposa del rei d'Esparta, Menelau, el rapte del qual va desencadenar a la famosa guerra de Troia

L'amor d'Helena i Paris, de Jacques-Louis David

La guerra de Troia, de Johann Georg Trautmann

S'explica en la mitologia que òbviament, com les deesses Hera i Atena, estaven ofeses, van prendre el bàndol dels grecs i no van parar fins que Paris i Troia fossin destruïts. La guerra va durar gairebé deu anys, com bé narra Homer a la seva Ilíada. 

O sigui que podem dir que aquesta batalla, una de les més èpiques i cinematogràfiques de la història, té origen per culpa d'una poma, la poma de la discòrdia. I és que al final, la decisió de Paris, no és més que un plet entre la vanitat de tres deesses i la impossibilitat de fer decisions jurídiques que afectin i agradin igual a tothom. 

Podem dir que aquest mite representa l'origen de la divisió i la confrontació. També ens ensenya com una cosa petita i insignificant pot arribar a provocar una guerra terrible.  

L'altra banda del mite, diu que Zeus va crear aquesta discòrdia, per poder reduir la població humana a través de la guerra de Troia, ja que havia crescut massa.

Maria Vasileva 

4t ESO

Comentaris

Angie Soto ha dit…
Opino que es una entrada molt interessant i entretinguda! Quina sorpresa m'he portat llegint això, mai hagués endevinat que la guerra de Troia es va originar per una poma! Esta tot molt ben explicat i raonat, i em sembla fàcil de llegir i molt rica en informació. Molt bon treball!
Sara Torres Pedret ha dit…
Un mite molt interessant! La representació de la poma com un trofeu a tenir en compte per les deesses de la vanitat porta en Paris, a escollia entre les tres deesses a aquella que influeix mes en els homes. Desencadenant una guerra per només una dona.
MANAL BOUKILOU ha dit…
Una entrada molt interessant! Ningú s'esperava un acte com aquest, de deixar una poma d'or que acabaria sent per a la més belles de totes les deesses. Sembla un acte molt desesperant de part de les deesses pel simple fet que intentaven manipular dient coses que podien afavorir perquè una d'elles pugui ser l'escollida i obtenir la poma d'or tenint el valor de ser la dona més bella. És també molt interessant com a partir d'un sol acte es desencadena una guerra per només una noia.
Lucas Torres ha dit…
Una entrada molt curiós. Es un tema molt interessant en la conclusió de que les petites cosses poden provocar una desgracies. Aquest fenomen dona el nom de "AFECTE PAPALLONA" que diu: Les petites variacions en les condicions inicials d'un sistema dinàmic poden produir grans variacions.
Doae Boussatta ha dit…
Interessant...És una història de l'Antic Món Grec que explica la desgràcia de la famosa Troia. Al causar la ira de les deesses, van provocar una guerra entre Esparta i Troia, la qual va acabar amb la destrucció de la ciutat. Aquest mite ens ensenya la importància de l'egoisme i la vanitat en les decisions que prenem.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES