EL MITE D'ANDRÒMEDA

Andròmeda era filla de la família reial de Etiòpia. El seu pare, el rei, es deia Cefeu i la seva mare Cassiopea. Andròmeda, posseïa una gran bellesa, i la seva mare, que n'estava molt orgullosa, en presumia molt. Sovint, deia que la seva filla era la més bonica de totes. Això, va enfurismar a les nereides, nimfes del mar, que es consideraven també les més precioses. Varen explicar la seva fúria a Posidó, el déu del mar, perquè ell castigués a Andròmeda.

The Nereides, Gaston Bussiere

D'aquesta manera, Posidó, va enviar un monstre marí anomenat Cetus a la costa d'Etiòpia, per al de que destruís tota la ciutat i no en deixés rastre.

Cefeu, al veure aquesta catàstrofe, va anar corrent a l'oracle d'Amon per poder consultar quina era la solució per poder fer fora a aquell terrible monstre de les seves costes. La resposta que va obtenir va ser, ni més ni menys, que havia de sacrificar a la seva filla donant-la a Cetus. D'aquesta manera, doncs, Cefeu es va veure obligat a reptar la seva filla i encadenar-la a les roques davant el mar, perquè així el monstre se la pogués endur. 

Andròmeda,  Gusteve Doré, 1833.

A tot això, Perseu, que havia matat a medusa i en portava el cap amb ell, va sentir els crits desesperats d'Andròmeda demanant pietat. De seguida s'hi acostà i quan la veié, tan formosa com era, se n'enamorà immediatament. Abans de rescatar-la però, es va dirigir al castell d'Etiòpia en cerca del rei, per explicar-li la seva gran proposta.
- Cefeu, rei d'Etiòpia, he observat que la seva filla està encadenada a les roques davant del mar. Jo podria salvar-la a ella a la ciutat matant el monstre. A canvi però, m'agradaria que em pogués casar amb la noia.
Cefeu va acceptar la proposta sense problema.
Un cop dit això, Perseu s'enfrontà a Cetus i el matà fent servir el cap de medusa per petrificar-lo. 


Perseus and Andromeda, de Charles Napier Kennedy, 1890.

L'heroi va poder alliberar a Andròmeda i els dos, ben enamorats, es van prometre.
Tot i això, hi havia un problema. I és que resultava que Andròmeda ja estava promesa anteriorment amb Fineu, el seu cosí.
Això va causar que, durant el casament d'Andròmeda i Perseu, quan Fineu es va assabentar de la situació, va decidir atacar-los per matar al nuvi. Perseu, no va dubtar en fer servir el cap de Medusa altre vegada per poder petrificar el seu atacant.
Algunes altres versions del mite, diuen que quan Perseu va utilitzar el cap de Medusa, ho va fer amb la mala sort que va acabar petrificant, no només a Fineu, sinó que als pares d'Andròmeda també.  

Els dos enamorats van fugir d'Etiòpia, es van casar i posteriorment van tenir set fills. Quan els dos van morir, la deessa Atenea els va convertir en constel·lacions, juntament amb els de Cassiopea i el monstre Cetus.

Irene Altés
1r batx

Comentaris

Justie Anaman ha dit…
M'ha semblat un entrada molt interessant ja que no n'havia sentit a parlar mai. M'agradaria dir que la història d'Andròmeda i Perseu és una història de valentia. Perseu ens mostra la distància a la qual aniria algú per salvar els que estima.
Edurne Ruiz ha dit…
Aquest mite em va agradar molt quan el vaig descobrir i ara, tal com l'has explicat, m'ha fet tornar a enamorar d'ell. Es demostren molts sentiments (la gelosia de les nereides, l'amor que sent Perseu en veure a Andròmeda o l'odi de Fineu per Perseu) i això m'agrada molt perquè el fa destacar entre molts mites que només parlen de guerres.

Una cosa que m'ha semblat nova a set el moment de les nereides, no recordava que elles van ser les que van avisar a Posidó per enviar el monstre.
Bassma Boukilou ha dit…
M'ha semblat una entrada bastant interesant perquè no sàvia res sobre aquest mite. M'ha sorprès bastant el que explica ja que Perseu l'ha pogut ajudar però tot i això hi han agut conflictes entre mig.
Marc Gómez ha dit…
M'ha agradat molt aquesta entrada! Mai havia sentit a parlar del mite d' Andròmeda, només n'havia sentit el nom alguna vegada. Trobo que està molt bé que a part d'explicar el mite t'hagis pres l'estona d'explicar qui eren les nereides, ja que no n'havia sentit a parlar mai i gràcies a l'entrada ara ja me'n faig una idea del que són.
Maria Vasileva ha dit…
Bona feina! N'havia sentit parlar molt per sobre d'aquest mite, però no el coneixia en detall i gràcies a la teva entrada n'he après molt més. Em sembla que és una història romàntica bastant maca, el simple fet que Perseu va arribar a lluitar per ella i arribar tant lluny perquè es va enamorar a primera vista, és una mostra d'amor gran. I també m'ha sorprès l'enveja i maldat que duien les nereides.
Angie Soto ha dit…
Quin mite mes interessant, mai n'havia sentit parlar abans d'aquesta historia, pero es molt entretinguda. Esta tot molt ben explicat i això fa que sigui molt fàcil d'entendre i de llegir, m'ha agradat molt aquesta entrada.
Lucas Torres ha dit…
Una entrada molt be explicada. Es un mite molt bonic i bastant ben explicada. Vaig sentir molt a nom de Cassiopea i Cetus com a constel·lacions no sabia de on mite sortia i perquè es deia amb aquets noms.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES