CLÀSSICS, SOCIETAT GREGA I SALUT MENTAL
La salut mental és, tristament, un tabú encara avui a la societat. Es conserva la imatge de bogeria, i encara avui es conserven paraules com "boig" o "malalt mental" de forma despectiva. Però, les coses eren així a l'antiga Grècia? Apareix la salut mental representada en la mitologia grega?
Els pensaments relacionats amb la salut mental a l'època no diferien massa dels de l'edat mitjana. És creia que els trastorns mentals eren causats per esperits malignes que posseïen a l'individu, i s'intentaven remeiar amb rituals similars al que coneixem com a exorcisme. No hi ha massa informació sobre aquests rituals ja que normalment no s'escrivien documents referint-se a l'existència d'aquests, i els pocs que es creu que es van escriure no han sigut descoberts encara.
Encara que no hi hagi massa informació dels trastorns mentals a la societat grega, sí que els podem trobar apareixent en mites de l'època, ja que, encara que són una descoberta bastant recent, porten existint des de fa molts anys. I això fa que aquests es puguin veure reflectits en els mites de l'època.
Déus del Olimp, Guillermo Romano
Persèfone i la síndrome d'Estocolm:
Persèfone, al mite de Persèfone experimenta el que es coneix com a Síndrome d'Estocolm, un trastorn mental que es desenvolupa principalment en situacions de segrest o captivitat, on la víctima s'enamora del seu segrestador, a mode de recurs per sobreviure a la situació. Persèfone es segrestada per Hades un cop aquest és disparat amb una fletxa de Cupido, caient enamorat bojament de la jove i, al final, segrestant-la. Al final, com que Persèfone menja fruita de l'inframón, queda condemnada a passar la meitat de l'any allà, i acaba cassant-se amb Hades, ja que n'està enamorada. Per aquests motius, considero que Persèfone és un clar exemple de síndrome d'Estocolm.
Èdip Rei i el complex d'Èdip:
El complex d'Èdip es un element descobert per Sigmund Freud, que diu que de molt joves, entre els 2 i els 5 anys aproximadament, els homes s'enamoren de les seves mares. Aquest complex es, normalment, superat al créixer, però en alguns casos segueix present. En el cas d'Èdip, tot i donar nom al complex, no el pateix. Laios, el pare d'Èdip va desobeir a Apol·lo quan aquest li va dir que no tingues fills, i com a càstig, Apol·lo va maleir a la família. Laios va abandonar el seu fill als camps, però, anys després, es van trobar altre cop i Èdip, sense saber que era el seu pare, el va matar. En arribar a Tebes, Èdip va ser coronat rei, i es va cassar amb Iocasta, sense saber que aquesta era la seva mare. Un cop ho va descobrir, va quedar amb tal desesperació que es va arrencar els ulls. I del fet que es casses amb la seva mare, Freud en va treure el nom per aquest complex psicològic.
La salut mental es un ítem molt important a les nostres vides, i és molt important seguir cuidant d'ella. Si t'ha interessat el tema i vols fer saber-ne més, aquí adjunto un vídeo sobre el narcisisme, trastorn també relacionat amb els mites grecs.
Arnau Giner
1r Batx
Comentaris
Molt ben feta la entrada!!!
M'agrada que ho hagis relacionat amb el complex d'Èdip ja que és un tema molt interessant i en aquells temps estava molt present la relació entre els familiars, però per mala sort, Èdip es va casar i va mantenir relacions amb la seva mare sense ell saber-ho. En fi, m'ha semblat una entrada molt interessant i que sobretot està molt ben redactada i fàcil d'entendre.
M'agradaria aportar que he sentit que el narcisisme, em sembla que venia d'un deu que no parava de contemplar el seu reflex sobre els rius, ja que admira la seva pròpia bellesa.
Zeus, en veure això s'enfada i el castiga fent que s'enamori d'ell mateix, portant-lo a la seva mort en caure d'un riu intentant contemplar des de més a prop la seva bellesa.
Espero que s'hagi entès.
Molt original l'entrada!!!