LA RELIGIÓ ROMANA

Definició: religió romana vs. religió cristiana

La religió romana és la religió precristiana de Roma. La podem definir com una fe senzilla i inicialment practicada pels grans grangers del poble de Roma. A través de rituals molt precisos, es demanava pietat als deus. La religió romana es va forjar amb la influència etrusca, sabina i grega. Està clar, que malgrat el nom que rep pot portar confusions, aquesta és la primera religió sorgida de l'antiga Roma que cal diferenciar de la que coneixem com a religió cristiana, recollida a la Bíblia. 

Divinització: Numina

Aquesta religió d’inicis agraris en el sí del poble romà és una barreja de les tradicions romanes (amb algunes incorporacions dels pobles veïns; etruscs i sabins) que divinitzat:

1- Forces de la natura

2- Elements de la vida familiar: els penats (divinitats protectors de la família o de l’estat), els lars (divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars).

Algunes d’aquestes forces divinitzades van prenent importància i finalment són veritables déus. Un bon exemple d’aquesta evolució seria Saturn, Júpiter, Mart o Neptú. 

Característiques

La religió romana té les característiques següents que es mantenen en tot moment:

1- Modesta

2- Familiar (basada en la pertinença a la comunitat)

3- Dedicada a la protecció

4- Conté sacrificis simples

5- Conté libacions (ritual religiós amb l’ofrena de vi, mel o llet als déus)

6- Justa i raonable (no és capriciosa)

7- Pot ser pública o privada

8- Manifesta en cultes i festes diverses 

9- Els déus no demanen cap sentiment cap a ells, només regularitat en els ritus

10- Gran formalisme dels ritus

11- Adoració a molts déus: religió politeista (els déus protegeixen les accions humanes i les naturals)

La religió romana: pertinença a la comunitat

Les creences són la base d’aquesta antiga religió. Aquesta religió té dos pilars fonamentals:

1- La pràctica de rituals

2- La pertinença a la comunitat política

Qui la practicava?

El ciutadà mascle i adult era qui la practicava. Les dones, els nens i els esclaus hi tenien un paper passiu. En quedaven exclosos els estrangers, malgrat es podia als no ciutadans - estrangers i esclaus practicar la seva religió i tenir els seus temples, sempre que fos fora del recinte sagrat.  

Els sacerdots

Els sacerdots romans eren qui duia a terme els rituals i les tradicions religioses. Els sacerdots romans eren ciutadans com els altres sense haver de tenir coneixements especials. S’organitzaven en col·legis segons les seves funcions. Eren escollits per criteris imposats per la tradició. Ser sacerdot era un càrrec vitalici i en podem diferenciar els següents:

1. Pontífexs: Autoritat suprema de la religió romana. Eren un col·legi de quinze sacerdots. El nom significa “constructor de ponts” cosa que fa creure que aquesta era la seva tasca principal en els seus orígens.

Imatge d’August com a Pontífex màxim - Museu del Vaticà a Roma


2. Rex sacrorum: El nom significa rei dels afers sagrats. Encarregat del culte del déu Janus. Nomenat pel pontífex màxim.

Déu Janus: Déu romà representat amb dues cares. Una cara mira cap a orient i l’altra mira cap a occident. És el déu dels inicis.


3. Flàmens: Sacerdots dedicats cadascun al culte d’un determinat déu. Els tres flàmens majors són els de Júpiter, Mart i Quirí - déu romà de l’agricultura assimilat a Ròmul.

Quatre flàmens representats en els relleus de l’Ara pacis d’August, Roma.

4. Vestals: les vestals o sacerdotesses de la deessa Vesta eren 6, escollides pel pontífexs màxim d'entre les famílies patrícies de Roma quan tenien de 6 a 10 anys. Estaven al servei de la deessa durant 30 anys. No es podien casar fins llavors.

Restes del temple de Vesta del Fòrum de Roma

5. Decèmvirs o Quindecèmvirs pels afers sagrats: col·legi de 10 sacerdots encarregats de consultar els llibres dels Sibil·lins (recull dels oracles que es consultaven quan hi havia grans calamitats).

La Sibil·la de Delfos

6. Àugurs: el seu atribut era el litus, una bastó corbat. Els àugurs eren els experts a prendre auspicis. Els auspicis eren els rituals que obligava als magistrats a comprovar per mitjà dels àugurs les seves tècniques si les decisions polítiques i militars estaven d'acord amb la voluntat dels déus.

Estatueta de bronze d’un àugur amb el seu lituus, Roma, 550 a.C

7. Harúspexs: eren endevins d'origen etruscs que no van esdevenir col·legi oficial fins que ho va instituir l'emperador Claudi. La seva tècnica (Haruspicina) consistia a examinar les entranyes de les víctimes, sobretot el fetge, just després que fossin sacrificades, a més d'observar altres signes produïts en el mateix sacrifici, com ara el fum, per tal de fer prediccions sobre el futur.


Fetge de bronze per aprendre l’haruspicina


A continuació hi ha un slide relacionat amb la religió romana en el qual hi ha més informació sobre aquest tema: 



Maria Pou 
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
M'ha agradat molt! Voldria afegir que en els temples, on es rendia culte als déus, no només es feien rituals en honor a aquests, sinó també per l'emperador, qui era considerat una divinitat.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES