TATTOS A GRÈCIA I ROMA

Per començar moltes persones es pensen i creuen que els tattos i els pírcings són coses modernes, que es  practiquen de fa relativament poc.

La veritat sobre això és que des de ja fa molt de temps es porta practicant l’art del tatuatge.

Ens podem remuntar al primer cos trobat tatuat que s’ha trobat. Ötzi, l’home de gel, la mòmia més antiga, ja portava molts tattos en la seva pell, des de tattos a al canell fins a l’esquena i les cames. Abans es creu que els tattos que portava Ötzi no eren tattos com els de ara, sinó que es creu que es feien per algun tipus de forma medicinal o de alguna forma de acupuntura.

Però no és això el que us vinc a explicar en aquesta entrada, sinó la història dels tattos a la antiga Grècia i com va ser traspassada als Romans.

En els començaments de la cultura grega els tatuatges era una mena de pràctica que diuen a terme els pobles “bàrbars” .

Els grecs van aprendre la tècnica del tatuatge ja que la van agafar de els perses, i gràcies als tatuatges podien marcar als esclaus i als lladres/fugitius, per d’aquesta manera poder identificar-lo en el cas de si intentaven escapar.

Molts dels autors clàssics de Grècia anomenaven i classificaven el tatuatge com un tipus de càstig. El gran pensador Plató, defensava i explicava que els culpables d'alguna cosa dolenta com robar, matar o fer alguna cosa d’aquest tipus, havia de ser tatuat i expulsat del poble o de la ciutat.

Més tard va arribar a Roma, al gran imperi romà. Els romans van agafar també la influencia dels grecs i van fer casi el mateix que els grecs. A diferencia dels grecs, els romans feien servir els tatuatges per marcar als desertors dels exercits romans. És a dir, els guerrers romans que eren mercenaris havien de ser marcats amb tatuatges per saber que havien traït l'exèrcit i que ja no podien entrar més.

A l’imperi romà es va perdre una mica l’essència del tatuatge fins al cert punt que durant un temps es va deixar de fer tatuatges ja que més endavant van veure al tatuatge com una cosa “mal feta” o com alguna cosa que no s’hauria de fer.

A part d’això, avui en dia es tenen màquines per fer tatuatges, o alguna cosa que faci molt més fàcil el procés de tatuar.

Abans per exemple a Grècia o a Roma el tatuatge es feia amb una agulla i fil. El fil era passat per color, després es passava l’agulla amb el fil per la pell de la persona tatuada, d’aquesta manera quedava a la pell petites marques de tinta. Abans a aquesta pràctica se l'anomenava "tatuatge".


            Imatge d'una eina per tatuar descoberta fa 2.000 anys enrere

Un tatuatge molt diferent al d'avui dia, ja que ara es poden fer tot tipus de dibuixos i frases. Abans era impensable fer els les obres d’art que es fan ara en la actualitat.

Guillem Vivet

4t ESO

Comentaris

Paula García ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada ja que és un tema poc comú. Deixa'm afegir que els tatuatges utilitzats per marcar als presoners no només es feia en aquella època sinó que va perdurar durant més anys fins a l'Alemanya nazi on també es marcaven als presos dels camps de concentració amb tatuatges. També tinc una pregunta i és si aquests tattoos de Grècia i Roma eren permanents o no? I quin material utilitzaven com a tinta?
Meritxell Barniol ha dit…
Com que és una tema que poc se'n parlava en aquella època però que surt a la llum, m'ha interessat bastant. M'agradaria comentar que, pel que he pogut observar amb diverses coses, els romans estaven molt influenciats per altres cultures, però sobretot la grega.
Clàudia Dot ha dit…
Una entrada molt interessant.
Mai m‘havia imaginat que els tattos fóssin tant antics, i és curiós veure com les coses canvien amb el temps, i que abans fóssin una mena de càstig i ara la gent es faci tattos per estètica.
Però tinc una pregunta, d’aquesta pràctica sempre se’n ha enomenat tatto? O abans tenia un nom diferent i amb el temps se li h quedat tatto?

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

DÉUS, PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS