DIDO I ENEAS

El mite de Dido i Eneas representa una història d’amor que surt escrita en L'Eneida, que va escriure Virgili, i simbolitza la confrontació que tenien, durant les Guerres Púniques, els cartaginesos i els romans.

Dido i Eneas, Pierre-Narcisse Guérin, 1815

  • HISTÒRIA DEL MITE:

La reina de Cartago, Dido, es va separar del que, en aquell moment, a part de ser el seu tiet era el seu marit, i va fer la promesa que no tornaria a estar amb cap més home, i negant la mà de tots els seus pretendents.

Un dia, el vaixell d'Eneas i Ascani, (que estaven escapant perquè la seva ciutat, Troia, s’havia incendiat) va anar a parar prop de les seves costes, i la reina Dido els va acollir al seu palau.

Un dia, mentre estaven sopant tots junts, i Eneas li estava explicant a Dido com s’havia cremat la seva ciutat, Ascani anava jugant als peus de Dido.

Però el nen que estava jugant, no era Ascani, sinó que era el déu Eros, que havia estat enviat per Venus, ja que aquesta, havia fet un pacte amb Juno (qui no suportava als Troians i volia impedir que aquests arribessin a Itàlia).

Venus volia ferir a Eneas, i així es quedaria allà amb la reina Dido i no marxaria, però aquella nit no ho va aconseguir.

Un dia, Dido i Eneas se’n van anar de cacera, van sortir amb cavalls, però durant el trajecte es van perdre al bosc, i Venus va aprofitar per fer que aparegués una forta tempesta, i Dido i Eneas es van anar a refugiar en una cova prop d’allà.

Quan es va haver acabat la tempesta, van sortir de la cova sent parella.

Dido i Eneas a la cova, Thomas Willeboirts, 1646

Aquest fet, es va escampar molt ràpid per Líbia, per tant, també va arribar la notícia a els pretendents que Dido no havia acceptat anteriorment. Yarba, un ex-pretendent de Dido, ple de rancor, va convocar a Júpiter, qui va enviar  a Mercuri (el missatger de l’Olimp) perquè donés ordres a Eneas de que abandonés Àfrica i marxés a Itàlia.

Quan aquest missatge va arribar a Eneas, va decidir marxar per satisfer la voluntat dels déus, però va preparar-ho tot d’amagat de Dido, ja que ella n’estava molt enamorada, però al cap de poc se’n va adonar de que passava algo i va començar a tenir por de que l’abandonés.

Quan Eneas finalment va marxar, Dido es va sentir molt trista, i va agafar tots les coses d’Eneas i les va amuntegar als patis del seu palau, i finalment, les va cremar. Seguidament, va agafar la seva espasa, i va decidir acabar amb aquell sofriment, i es va suïcidar.

Anys més tard, el compositor barroc Henry Purcell, va agafar aquesta tràgica història, i en va fer una òpera, titulada “Dido i Eneas”.

I a continuació us deixo un fragment d’aquesta òpera, concretament quan Dido s'acomiada de la vida, quan es dirigeix a la seva donzella i li demana ser recordada:


Clàudia Dot
4t ESO

Comentaris

Duna Garcés ha dit…
Molt interessant. Afegeixo que el mite de Dido explica que ella va ser la fundadora de Cartago, ja que el rei local va accedir a vendre-li unes terres sempre que no fossin més grans que la pell d'un bou. Ella va tallar-la a tires i va marcar el perímetre de la seva pròpia ciutat.
Lídia Poyato ha dit…
Molt interessant. Una petita curiositat que puc afegir és que Dido va utilitzar l'espasa de Eneas per suïcidar-se, d'aquesta manera simbolitzava l'amor que sentia per ell.

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

DÉUS, PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS