LA SET I ELS CLÀSSICS

Heu sentit a parlar alguna vegada sobre l'aigua d'Àtica? Sens dubte, l'aigua és allò que més ens treu la set, no és cap descobriment actual, perquè sempre ha estat així.
El que més sorprèn, és que també la valorin. Hi ha un personatge a les obres del còmic Antífanes, que jurava que sempre reconeixeria l'aigua d'Àtica.

Si parlem de l'aigua en relació amb els cossos, és allò essencial per a poder sobreviure. Per aquest motiu, és que sempre ha set, és i serà la beguda més important a la nostra dieta.

Actualment, nosaltres solem beure els líquids en un vas de vidre, però com era abans? Doncs bé, bevien d'un recipient dit skyphos, que era com un vas de fusta, metall o ceràmica, ampli i baix, el qual s'agafava per dues nanses.
 
Skyphos àtic,  490-480 aC

Al món grec, també hi havia una beguda que estava entremig de ser-ho, ja que també es podia considerar com un aliment, el kykeon. Estava fet per aigua, ordi i algunes altres herbes, tenint com a aliment acompanyant un tros de formatge.

Normalment es feia cap a finals de setembre, ja que era quan feien una espècie de festival pels misteris eleusins, que era una festa per venerar a Demèter, la deessa de la fertilitat.

Aquesta beguda, ha sigut mencionada a llibres com ho són: La Ilíada, on es preparava per a Macaó, i a L'Odissea, on Circe li afegia una mica de mel i un filtre màgic.
 
Aliments bàsics per preparar el kykeon

Una altra beguda, que també és molt popular als nostres dies, era més típica que el kykeon a l'antic món, el vi.

Homer, va escriure sobre com era treballar a les vinyes, i les tècniques utilitzades per assecar el raïm que quedava deu dies al sol, per després premsar-ho i abocar el líquid a un pithos que ara nosaltres anomenaríem botes. Aquests, eren enterrats sota terra per estar a una temperatura estable i el resguardaven allà entre 10 i 30 dies perquè fermentés la beguda.

Pithos Cretenc,  edat de ferro

Els vins que estaven a dins del pithos estaven destinats sobretot a la venda, i quan ja havia passat el temps necessari avocaven el líquids en àmfores folrades amb peix. Mentre que els que es quedaven per al consum local es posaven a dins d'odres de pell

Igual que en l'actualitat, aquests podien ser tints, blancs o rosats. I com també trobem ara moltes vegades, el seu nom ens indicava la procedència o el tipus de raïm utilitzat per a fer-lo.

Solien aromatitzar el vi amb mel, canyella o inclós farigola. Inclós a Roma, era habitual un vi amb resina de pi. A alguns vins se'ls afegia aigua salada, així fent-lo més salat i evitant que agafès un gust agri.

En aquells temps, també se'ls obligava a vendre'l només si era pur, i ho podien esbrinar llençant un trosset d'algun objecte lleuger, com ho podien ser les pomes i les peres, i si flotava significava que aquell vi era pur. Tot i que, normalment es prenia aiguós, doncs la seva graduació en alcohol era més elevada que l'actual i els podia ennuvolar el raciocini necessari per a fer la seva feina. 

En el següent vídeo, podreu aprofundir més sobre el vi que es feia a la Grècia clàssica.



Isabel ortuño
4rt ESO

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

DÉUS, PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS