TITUS LIVI I LA SEVA GRAN OBRA "AB URBE CONDITA"

Titus Livi, o conegut també com Tit Livi, va ser un historiador romà nascut a Pàdua (nord d'Itàlia) l'any 59 a.C. i hi mort el 17 a.C., amb 76 anys. Va viure gairebé sempre a Roma, però va tornar a la seva ciutat natal al final de la seva vida. Procedia d'una família plebea, és a dir, era un home lliure, però sense la condició de ciutadà: no tenia drets civils ni participava en la política de la seva ciutat. 

Escultura de Titus Livi

Descendent d'una família benestant, Titus Livi va adquirir una bona formació en les dues llengües (el llatí i el grec) i cultures, a més d'aprendre retòrica i filosofia, però sobretot histografia, ja que la major part de la seva vida la va destinar en escriure la seva gran obra Ab urbe condita (Des de la fundació de la ciutat), en la qual tracta sobre la història de Roma des de la seva fundació fins a la seva època.

L'obra constava de 142 llibres, dividits en grups de deu llibres. D'aquests només 35 encara perduren: 

• Llibres I-X (primera dècada): dels orígens de Roma fins a la tercera guerra samnita (293 a.C.).
• Llibres XXI-XXX (tercera dècada): Segona Guerra Púnica.
• Llibres XLI-LV (quarta dècada i meitat de la cinquena): fins a la conquesta de Macedònia (167 a.C.).

Portada d'una de les edicions d'Ab urbe condita

El seu mètode per escriure l'obra va consistir en llegir les obres dels seus predecessors, com Juli Cèsar (100 a.C - 44 a.C.), Corneli Nepos, Sal·lusti Crisp (86 a.C. - 35 a.C.) i que poques vegades va mencionar i triava la versió dels fets que li semblava més versemblant o en transcrivia totes quan no podia escollir-ne una. A part, va fer intercalar breus reflexions al mig de l'extensa narració.

La finalitat de la seva obra era superar els seus predecessors i manifestar com Roma havia caigut i estava condemnada a un enfonsament inevitable, excepte si es tornava al camí de les antigues virtuts nacionals que la van fer poderosa.

Titus Livi, a més, va influenciar alguns autors posteriors, com Corneli Tàcit (55-118) en l'obra Germania i Historiae o Suetoni Tranquil (70-126) en Les vides dels dotze Cèsars.

S'ha de tenir en compte que l'obra va ser escrita durant l'etapa de l'Imperi Romà, en la qual hi havia un emperador, el sobirà August, del l'any 31 a.C al 14 d.C. 

Livi, tot i posseir fortes conviccions republicanes, que mai va amagar, gaudia de l'amistat de l'emperador August, el qual el va protegir i li va donar suport pel seu talent. L'historiador també lloa el seu amic en diversos passatges per haver restaurat els temples i haver portat la pau al món.

Livi, qui mantenia una gran amistat amb el monarca, com ja he mencionat anteriorent, el rei va acabar anomenant familiarment Titus Livi com Pompeianus. D'altra banda, va ser acollit en la intimitat de la família imperial i es va considerar que era el més indicat per a transmetre una imatge nacional de l'Antiga Roma.

Escultura de l'emperador August

Tot seguit us deixo un breu vídeo sobre Titus Livi i la seva participació en la història de Roma.

Meritxell Barniol

1r Batx