Parmènides d’Elea va ser un gran filòsof grec presocràtic i va néixer a Elea (actualment Itàlia) entre l’any 515 i 510 a.C aproximadament.
Es creu que Parmènides va ser deixeble de Xenòfanes de Colofó, del qual va ampliar el seu panteisme, i el va convertir en un panlogisme. Segons Teofrast va ser deixeble d’Anxímenes i va mantenir contacte amb els pitagòrics mentres era deixeble d’Aminais i de Dioquetes, dels quals no se’n sap gairebé res.
Cronològicament, és posterior a Heràclit. I Empèdocle, Leucip, Aaxàgores i Demòcrit són posteriors, tan de temps com de pensament, ja que la seva filosofia va ser tant important que va marcar el pensament de els filòsofs posteriors a ell. També es diu que Parmènides va crear l’ontologia i la metafísica, que són dos de les branques que actualment estudia la filosofia.
Estàtua de Parmènides trobada a Velia.
- POEMA I TEORIA DE PARMÈNIDES:
Parmènides va esriure un poema de 154 versos, el qual tenia 2 parts, la primera es diu Via de la vertat, i la segona Via de l’opinió.
Per Parmènides, la realitat només estava formada per les coses que existien, i les coses, o existien o no existien
En aquest poema, Parmènides exposa la seva teoria sobre el camí del coneixement, i diu que hi ha un doble camí cap al coneixement:
- Camí de l’opinió (doxa) : Era un grau de coneixement baix, que utilitzava els sentits per conèixer.
- Camí de la veritat (episteme) : Era un grau de coneixement alt, que utilitzava la raó per conèixer.
Per entendre el poema i la seva teoria, primer hem de saber que el seu Arkhé era el ser (ésser).
Parmènides tenia una teoria que deia:
“Tot el què és, és, i tot el que no és, no és”.
Això vol dir que la realitat està formada de les coses que existeixen, i que les coses o existeixen, o no existeixen.
Per tant, ell defensava que el canvi no existeix, ja que, perquè una cosa canvii, ha de deixar de ser el què era i ser una cosa nova, i com que el “no ser” no exiteix, diu que les coses no canvien.
També deia que, els humans, percevem el canvi a través dels sentits, però que en realitat no existeix i només són coses dels nostres sentits, ja que les coses són o no són.
Per tant, defensava que els humans, podem arribar a conèixer i compendre el món a partir de la raó.
- CARACTERÍSTIQUES DE L’ÉSSER
Parmènides deia que l’ésser tenia 6 característiques:
1. Continuu
2. Complet
3. Acabat
El problema del canvi va ser entre Heràclit i Parmènides, i va generar moltes discusions, ja que els dos defensaven coses contràries.
Per una banda, la frase que Heràclit deia, era:
“Un humà no es pot banyar dos vegades en el mateix riu, perquè ni l’home ni el riu seràn els mateixos”.
Per tant, Heràclit defensava que el canvi si que existeix, i que el món i les coses estan en moviment constant ( o Panta rei). I que els humans no podiem arribar al coneixement, perquè el canvi constant faimpossible que poguem estudiar una cosa i arribar a coneixer-la.
Escultura de Heràclit
Per altra banda, la frase de Parmènides, com ja he dit abans, era:
“Tot el què és, és, i tot el què no és, no és”
I defensava que el canvi no existia, ja que segons ell les coses són o no són, i qe si que podem arribar a conìxer i compendre el món a partir de la raó.
Plató va ser el primer en donar resposta a el problema del canvi, donant una part de raó als dos, i dient que les coses si que canvien, però les podem arribar a conèixer.
Comentaris