HELENA DE TROIA

Helena era una dona amb una extraordinària bellesa. Era filla de Zeus i de Leda, tot i que va ser criada més pel rei Tíndar d'Esparta que per Zeus. A causa de la seva bellesa, quan era molt jove, va ser reptada per Teseu, amb la intenció de casar-se amb ella, però gràcies en els seus germans majors: Càstor, Pòl·lux i Clitemnestra, va ser rescatada. Molta gent demanava la mà d'Helena i al final va acabar casant-se amb el rei grec d'Esparta, Menelau.

 Pintura de Dante Gabriel Rossetti, 1863

Al principi del matrimoni, tot anava bé, van tenir una filla anomenada Hermione. Però les coses van començar a complicar-se, quan va aparèixer Paris, fill del rei de Troià, que feia una visita a Esparta, va provocar el desig d'Helena i es van enamorar mútuament, gràcies a la intervenció d'Afrodita, ja que ella considerava que Helena era la deessa més bella de l'Olimp. Paris va aprofitar la marxa cap a Creta que feia Menelau, a causa de l'enterrament del seu avi. Va raptar-la i fugir a Troia.

Un cop a Troia, es van casar sense el consentiment de ningú, fins i tot Hèctor, el seu germà gran, es va oposar al matrimoni per l'actitud que tenia Paris cap a les dones.

Quan Menelau se'n va assabentar del fet que la seva esposa havia fugit. Menelau junt amb Odisseu van viatjar a Troia per obligar els troians a que li tornessin a la deessa Helena, però va ser inútil. A partir d'això, es va posar en contacte amb el seu germà Agamèmnon i tots els reis de Grècia, van unir poder i van crear un exèrcit molt poderós per atacar a Troia i finalment recuperar-la.

Durant la guerra culpaven a Helena pel problema que havia causat. I se'n penedia d'haver marxat i d'haver abandonat a la seva filla hi ha Menelau, s'insultava dient que era una vergonya, desitja'n la seva mort més abans d'haver-se deixat enredar per en Paris.

Durant la guerra, els grecs van tenir un pla, dirigit per Odisseu, que consistia en un cavall de fusta gegant i amagar-se a dins i deixar-lo a les portes de Troia. Els troians quan van veure el cavall de fusta es pensaven que significava la retirada dels grecs, així que van acceptar el cavall, i el van  introduir a dins de la ciutat. A la nit els troians celebraven la victòria, però un cop van anar tots a dormir, els grecs que és trobaven a dins del cavall, van sortir, es van dirigir a obrir les portes de Troia, per així poguessin entrar els de les seves tropes i atacar a Troia.

 Juan de la Corte, Guerra de Troia, S.XVII

Paris en la guerra va ser protegir per la deessa Afrodita moltes vegades, menys en una ocasió que Paris va rebre una fletxa d'un antic company d'Hèracles, que havia sigut l'hereu del seu arc. La fletxa de Filoctetes, que havia causat una ferida, no era mortal, el problema era que tenia un verí molt potent, hi anava perdent la vida a poc a poc, elimina'n finalment la vida de Paris. Un cop Paris mort, van arrasar amb els troians i van destruir la ciutat de Troia.

La guerra es va acabar. Atreu, fill de Menelau va capturar la deessa Helena, que va ser portada a Grècia per obtenir el perdó d'en Menelau i tot tornés a la normalitat. Helena va ser perdonada i van continuar vivint al seu costat durant molts anys feliços.

Quan Menelau va morir, Helena va ser expulsada per indigna, així que no tenia més remei que buscar refugi en un altre lloc. Finalment va obtenir un refugi per part de la reina Polixo, però tot i això va ordenar a què la matessin, quan Helena estigués en el bany, ofeguin-la i penjar-la d'una forca.

Aquí trobem un vídeo, que explica la guerra de Troia més detalladament:

Najlae Amazian
4t ESO

Comentaris

Paula García ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada. Però a què et refereixes quan dius que Hèctor s'oposava al matrimoni de Paris i Helena pel comportament que tenia Paris cap a les dones? És que havia tingut problemes anteriorment amb alguna?
Duna Garcés ha dit…
M'ha semblat molt interessant! Voldria afegir també que, quan comentes que Afrodita enamora a Helena i Paris ho fa per complir amb una promesa que li havia fet al fill del rei Troià.
Quan Afrodita, Hera i Atenea es discutien per saber quina de les tres era la deesa més bella, van decidir demanar-li a una persona qualsevol, i aquesta va ser Paris.
Van dir-li que hauria de donar-li una poma daurada a la que trobés més bella de les tres, i seguidament cadascuna d'elles va prometre-li diferents coses a canvi d'un tracte a favor. La deesa de l'amor va prometre-li la dona més bella de la Terra, i Paris va nomenar Afrodita la més bonica sense pensar-s'ho quasibé.
najlae.amazian ha dit…
Responen a la pregunta de la Paula García. Pel que he pogut trobar. Diria que no ha tingut cap problema anteriorment amb cap dona, com perquè Hèctor actuï d'aquesta manera. Possiblement no li agradava com era amb les dones, ja que va segrestar a Elena que ja estava casada, només perquè estava enamorat. Que en realitat si llegeixes al final, ella no acaba sentint res per ell.
Isabel Ortuño ha dit…
M'ha semblat molt interessant aquesta entrada. Una de les coses que m'ha sorprès i que no sabia es que Hèctor s'oposava al matrimoni de París amb Helena. M'agradaria també afegir, que Afrodita va enamorar-los perquè, durant el banquet del casament de Peleu i Tetis, la de esa Eris enfadada perquè no la havien convidat, deixà la poma amb l'inscripció "per a la més bella" que es va discutir entre Hera, Atenas i Afrodit. Al jutge, París de Troia, se li van prometre coses diferents, però ell escullí a Afrodita perquè li va prometre l'amor de la dona més bonica del món, Helena. Per aquest motiu és que comença la guerra de Troia.

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

DÉUS, PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS