ELS CANONS DE BELLESA DE L'ANTIGA ROMA

La bellesa en l'Antiga Roma era molt important en l'època, sobretot en les classes altes i adinerades. Cridava l'atenció tan dels homes com de les dones i ambdós es maquillaven i pentinaven fins al punt de l'exageració en alguns casos. 

El cànon de bellesa és el conjunt de les característiques que una societat considera com a bonic, atractiu, en una persona o objecte. Aquest pot variar històricament i és diferent en diferents cultures.

Els romans tenien uns canons molt definits en els que buscaven l'harmonia i la simetria. Això ho podem comprovar en les escultures que ens han deixat els romans. Els romans han influït en l'estàndard de bellesa occidental.

El cànon masculí corresponia a homes alts, musculosos, cabell abundant i fosc, boca petita i mandíbula marcada. 


L'Apol·lo de Belvedere

El cànon femení corresponia a dones de constitució petita, primes però robustes, amb els malucs amples i els pits petits. A la cara els agradaven els ulls grans de color castany, el nas punxegut, les galtes i la barbeta ovalades i les dents de formes regulars. 

Imatge d'una dona romana que està essent maquillada per una esclava

El que més preocupava als romans era la cara, volien la pell lluminosa, amb rubor a les galtes, però sobretot, blanca. Per emblanquir la pell utilitzaven estany després de ser utilitzat anteriorment l'acetat de plom. També s'utilitzava una barreja de vinagre, mel i oli d'oliva. També deien que les dones menjaven molt comí amb el mateix propòsit de blanquejar la pell. Per ruboritzar les galtes amb vermells vius, feien servir terres com la henna o el cinabri (vermelles), també utilitzaven suc de mores o pòsits del vi. Pels llavis feien servir l'ocre dels líquens i mol·luscs, fruites podrides... 

El perfilador d'ulls es feia amb galena, sutge o pols d'antimoni. Les ombres d'ulls acostumaven a ser negres o blaves així que es feien amb cendres o surita. Per les celles, agradava que s'unissin a sobre del nas i això ho aconseguien amb una barreja d'ous de formiga i mosques seques (aquesta barreja també s'utilitzava com a màscara d'ulls). 

Els grecs van descobrir que hi havia un número al que van anomenar nombre auri, i aquest nombre és la divisió d'un segment entre el seu extrem i la seva proporcionalitat. Molts artistes renaixentistes sovint utilitzaven la proporció àuria a les seves pintures i escultures per aconseguir bellesa, proporcionalitat i harmonia. Si ens hi fixem, no tots els éssers humans gaudim d'aquesta virtud, al contrari, així que qui era portador d'aquesta proporció facial era considerada bella. Com en la següent imatge del Dorífor:

Proporció àuria aplicada al Dorífor

Aquí teniu un vídeo que ens explica el cànon de bellesa de l'Antiga Roma

Paula García Balbín
4t ESO

Comentaris

Guillem Vivet ha dit…
Una entrada molt interessant, mai havia sentit a parlar d’aquest tema, i m’ha semblat interessant!
Duna Garcés ha dit…
M'ha agradat molt!
Voldria afegir informació que he trobat després d'una petita recerca. A la societat romana ja estava de moda entre les dones depilar-se. Tot i això, les dones de més edat, encara que no ho tenien prohibit, solien estar mal vistes si ho feien perquè la depilació només es solia dur a terme abans de tenir relacions sexuals.
Els homes, en canvi, no solien depilar-se, però si tallar-se la barba amb l'objectiu de tenir-la d'una llargada mitjana, ja que era la moda.
Lídia Poyato ha dit…
Molt interessant. He buscat informació i he trobat que fins i tot en aquella època es feien cirugies estètiques. Segons el que he trobat explica que això ho solien fer sobretot els homes per a ocultar marques en la seva pell, ja que les marques indicaven inferioritat i ocultant-les podien incremantar la seva bellesa.
Paula García ha dit…
M'agradaria afegir informació al comentar de la Duna, per depilar-se utilitzaven espelmes per cremar la pell, pedra tosca, ceres fetes de sang d'animal, resina i minerals, i crema depilatòria feta de vinagre i terra de Xipre

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

DÉUS, PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS