10 MENTIDES SOBRE L'ANTIGA GRÈCIA (I)

La producció del cinema ha contribuït a distorsionar alguns aspectes de l'antiga Grècia. Encara que, sovint, la realitat està molt lluny de les imatges que veiem a les pel·lícules:

1. L'antiga Grècia va ser un imperi unificat

Els retrats que s'han fet sobre l'antiga Grècia a la ficció, moltes vegades representen aquesta civilització com un imperi unificat, quan en la realitat no era així. L'antiga Grècia era un conjunt de ciutats estat (més de 1000) repartides des de Marsella fins a Turquia. Segons l'historiador grec Heròdot d'Halicarnàs, aquestes ciutats estat compartien trets culturals comuns, com la llengua i la religió, però també tenien moltes altres característiques com costums, sistemes polítics, i fins i tot calendaris, diferents. 

L'única ocasió en la qual es van unir polis per lluitar, va ser per fer front a l'imperi Persa, cap al 480 a.C.

Mapa de l'Antiga Grècia.

2. Els atenesos van inventar la democràcia

Aquesta afirmació no té en compte que aquesta forma de govern en aquella època tenia molt poc a veure amb el que avui en dia s'entén com a democràcia, ja que a Atenes aquesta era directa: un govern fet pel poble, per al poble i del poble. Els assumptes relatius a les polítiques de la ciutat eren sotmesos a la votació de tots els ciutadans.

A més, segons la democràcia grega no tothom podia votar: les dones, els esclaus i els estrangers no tenien dret a vot. Les classes populars no podien abandonar el seu lloc de treball per participar a les votacions, i això feia que només els homes lliures poguessin participar. Així doncs, aquest sistema de govern no era representatiu per tots els interessos de tota la població.

Societat a l'antiga Grècia.

3. Els jocs olímpics se celebraven només a l'antiga Grècia

Els Jocs Olímpics eren molt populars a l'època, i això va fer que encara avui dia es celebrin. 

Tot i així, existeixen alguns tòpics inexactes sobre aquest esdeveniment esportiu. Per exemple, es creu que aquests jocs, que van néixer a l'època de la Grècia arcaica (776 a.C.), van deixar-se de celebrar en èpoques posteriors. El cert, però, és que van continuar-se celebrant fins i tot durant l'imperi Romà, fins que l'emperador Teodosi I els va prohibir l'any 393 en considerar-los una festa pagana que anava en contra del triomf del cristianisme. 

La idea que els jocs eren un espectacle que incloïa el conjunt de la societat també és falsa, ja que les dones casades o vídues tenien prohibida l'entrada.

El discòbol, de Miró, segle V a.C. Representa el llançament de disc.

4. Zeus, el déu omnipotent VS Hades, la deïtat malvada

Es creu que Zeus, pare dels déus i dels homes, era un divinitat totpoderosa, però no era així. A la realitat se'l descriu amb qualitats humanes i remarca el fet que no ho podia controlar tot, ni els altres déus ni el destí. Per exemple, les "Dionisíaques", un poema èpic escrit per Nonnos de Panòpolis, s'hi escriu el següent vers: "Zeus no tenia cap intenció de lluitar contra els embolics del destí".

De la mateixa manera, Hades, el déu de l'inframon, ens ha arribat amb la imatge d'una divinitat maligna. Però abans no era considerat una figura que representava el dimoni, ja que això ho representa per la religió cristiana.

Pels romans, Hades era el guardià de l'inframon, i feia aquesta feina per encàrrec de Zeus. A més, dins la mitologia grega hi podem trobar aspectes compassius d'aquest déu. Per exemple, la història d'Orfeu i Eurídice, ja que li va donar l'oportunitat de tornar al món dels vius a la seva estimada Eurídice, sempre que ell avancés davant d'ella i no es girés per mirar-la. Ell, però, es va girar i la va perdre per sempre.

Escena de la pel·lícula d'"Hèrcules" on hi apareixen Zeus i Hades.

5. Tots els grecs creien en els mateixos déus

A causa de que la mitologia grega va anar evolucionant, els investigadors creuen que la mitologia va començar a evolucionar cap a l'any 2000 a.C., i que segurament era per la influència de les religions ancestrals, com la de l'illa de Creta. Entre els anys 800 i 700 a.C., Homer va escriure La Ilíada i l'Odissea. En aquella època el sistema de creences ja havia canviat molt respecte al dels primers temps. 

A més, com que l'antiga Grècia era un territori molt extens, no hi havia la necessitat d'una coherència religiosa entre les diferents legions. 

Per exemple, a l'època Hel·lenística la gent honorava els fundadors de les seves ciutats, en canvi, als pobles que vivien al costat de masses d'aigua les nimfes tenien el paper més important. Però, tot i això, cal tenir en compte que les històries eren de transmissió oral, per tant, que es produïssin múltiples versions de les llegendes i els mites eren inevitables. 

L'assamblea dels déus, de Rafael.

Alba Riera

2n batx