GRÈCIA, LA GRAN COMERCIANT

GRÈCIA
A la Grècia antiga, l'economia es caracteritzava per la gran importància de l'agricultura, augmentada encara més per la pobresa  relativa dels camps de cultiu de la geografia de Grècia. A principis del segle VI a.C., es desenvolupa l'artesania i el comerç, principalment marítim, que van anar sent cada vegada més importants en el període clàssic.

LA BASE DE L'ECONOMIA
Importància del vi a l'Antiga Grècia
L'agricultura va ser la base de l'economia de l'Antiga Grècia. Des dels temps més antics, l'agricultura grega estava basada en els tres tipus de plantacions mediterrànies bàsiques: cereals, oliveres i vinyes. Tot i això, degut a les restriccions naturals de la zona, la producció de seguida va començar a no ser suficient per a satisfer la demanda. L'escassa fertilitat de la terra és, per tant, el que explica el començament de la creació de les colònies gregues i la importància de les Clergues d'Àsia Menor en el control del blat.

A més, la dieta es complementava amb el cultiu d'herbes, vegetals i plantes productores d'oli. La ramaderia, però, es va desenvolupar molt poc per falta de pastures. Les espècies més comunes i freqüents entre el bestiar eren les ovelles i les cabres. Es va dur a terme l'apicultura amb la finalitat d'obtenir la mel, que en aquells dies era l'única font coneguda per a obtenir  el sucre.

EL COMERÇ
Marbre del Mont Pentèlic
Poc després a la història de Grècia, la seva possessió geogràfica i la necessitat d'importar gra van forçar a la seva població a embarcar-se en el comerç marítim. Les àrees geogràfiques en les que els grecs trobaven el blat que necessitaven eren Cirenaica, Egipte, Itàlia i les regions que voltegen el Mar Negre. Atenes i Corinti servien com a estacions de pas del comerç per a les illes del Mar Egeu. A més del gra, es van importar productes com el papir, espècies, productes manufacturats, metalls i materials de construcció de naus com la fusta i la resina. Per altra banda, les ciutats gregues exportaven vi, ceràmiques i oli d'oliva. Atenes venia el marbre que extreia  de la muntanya de Pentèlic, que tenia un gran renom al món grec, així com monedes de plata, conegudes per la seva elegant encunyació i per la qualitat del seu aliatge. Les monedes no només servien com a diner, sinó que eren una font de metall (plata) en aquells llocs on no s'utilitzava com a diner. Es calcula que la meitat de la riquesa generada a l'Atenes del segle IV a.C. procedia dels beneficis del propi comerç.


Moneda "mussols atenencs"














Judith Rodríguez 
2n Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Durant aquella època, gràcies a tots els recursos que van tenir i també amb la força de voluntat per crear una societat estable, van poder dur a terme tots aquests aspectes del comerç, i a més, això també va convertir a Grècia a una de les potències més importants i riques d'aquell temps.
Bona feina!
Carla Erra ha dit…
Deixa'm afegir que quan una persona no era capaç de pagar un deute acordat, sigués del tipus que sigués, la persona podia acabar esclavitzada. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

COM VESTIEN ELS ROMANS?

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE