LES GUERRES PÚNQIUES

Les guerres púnqiues són tres guerres que van fer els romans contra els cartaginesos, també coneguts com a púnics. Un cop els romans tenien assegurat el control de la Península, decideixen que volen més territoris i així continuar la seva política expansionista. En aquells moments, els romans, van esdevenir una potència mediterrània del mateix nivell que Cartago, el seu imperi arribava de Sicília fins Hispània, i eren un gran potència marítima i econòmica de la Mediterrània Oriental. Aquests havien establert tot de colònies al nord d'Àfrica i el sud de la península Ibèrica (Màlaga, Eivissa, Còrsega, Sardanya...). 
En aquesta situació Roma i Cartago eren les dues potències  en expansió destinades a enfrontar-se pel domini del Mediterrani occidental. 

『1a Guerra Púnica』
Va de l'any 264 a.C. - 241 a.C. El que va provocar aquesta primera guerra va ser una confrontació d'interessos, Roma volia expandir el seu imperi cap a occident i Cartago volia mantenir el seu imperi comercial i marítim intacte. Les llegendes romanes expliquen que l'origen de la guerra va ser quan Eneas, qui fugia de Troia cap a Itàlia, va parar a Cartago. Allà va enamorar la princesa Dido, però la va abandonar per continuar el seu viatge. La princesa, dolguda, es va suïcidar, maleint el jove. Fins llavors, Roma i Cartago havien sobreviscut amb pactes de no-agressió, però al 264 a.C els cartaginesos ataquen Messina i Roma decideix donar-li suport. La guerra acaba durant 23 anys. Aquesta primera guerra va ser guanyada per els romans, fent fora als cartaginesos de l'illa. 

També van demanar la unió de Sicília i Sardenya al territori romà, que fins llavors havia estat una potència terrestre, convertir-la en una marítima, també. Van quedar-se amb molts vaixells dels cartaginesos i van començar a planejar la conquesta de la mediterrània. Tot i això, la guerra pels romans no va ser fàcil ja que van haver de lluitar al mar quan no ho havien fet mai. Crearen una nova flota i tàctica que consistia en aferrar les anus enemigues amb uns garfis, i a través d'unes passarel·les es llançaven a l'abordatge. 


『2a Guerra Púnica』
Va del 218 a.C - 201 a.C. Amílcar mor al 229 a.C; ell fou qui comendava els cartaginesos durant la primera guerra púnica, i el succeeix el seu gendre Asdrúbal, qui va fundar Cartago Nova, a la Península Ibèrica. Anníbal, fill d'Amílcar, succeeix a Asdrúbal, i ataca a Sagunt, una ciutat aliada de Roma i el senat romà respon declarant la guerra a Cartago. Després de varis combats guanyats als Alps i al sud de Gàl·lia els romans comencen una època de desgasts, ja que Anníbal no s'atraveix a entrar a Roma. Els germans Escipions decideixen fer un campament militar a Empòrion. Quan un dels germans mor, el relleva el seu fill, conegut com l'Africà, que al 210 a.C vens als cartaginesos. Però no acaba aquí, al 205 a.C envia legions romanes al nord d'Àfrica cosa que obliga a Anníbal a abandonar Itàlia. Al 202 a.C es produeix la batalla de Zama, guanyada pels romans, i on proclamen la fi de la guerra. Cartago lliura tota la seva flota, els elefants i paguen un tribut als romans. 



『3a Guerra Púnica』
Va del 149 a.C - 146 a.C. És la guerra més curta entre romans i cartaginesos. Cartago es recupera gràcies a l'explotació agrícola de les seves terres, la qual cosa espanta als romans que es veuen una altre guerra al davant. Per això, decideixen atacar Cartago, abans que els ataquin a ells, i posen com excusa que els cartaginesos havien pres represàlies contra el rei Númida Massinissa. Escipió Emilià, fill d'un dels germans Escipions, assetja Cartago i finalment al 146 a.C cau definitivament, acaba totalment destruïda. Els habitants cartaginesos van ser esclavitzats i tots els seus camps van ser sembrats amb sal per evitar que tornessin a brotar i així impossibilitar la recuperació de Cartago. 



Íngrid Tornamira
1r Batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

COM VESTIEN ELS ROMANS?

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE