LES PLÈIADES

Escrita per -
Les Plèiades eren les set filles del tità Atles i la nimfa marina Plèiane.
Són les protagonistes de moltes històries de la mitologia grega, però juntes van viure les aventures més grans, fins el punt d'acabar formant un dels cúmuls estel·lars més bonics que podem observar.
Les Plèiades, el cúmul d'estels.
Això si, una de les parts de la història que més curiositat dóna, és quina de les joves estrelles és la que no brilla, ja que mentre sis d'aquestes il·luminen cada nit, una d'elles està gairebé apagada. Així doncs, hi han diferents versions sobre quina germana és la que correspon a l'estrella apagada.

Aquestes set joves, anomenades Alcíone, Electra, Maia, Mèrope, Taígete, Celeno, i Astérope, formaven part del consell de nimfes d'Artemisa, i com ella, intentaven mantenir la seva virginitat.
Però tot i això, la seva gran bellesa atreia a molts joves, déus i mortals, que lluitaven per festejar-les, alguns de millors maneres que els altres. Per aquest motiu, van arribar a tenir fills amb déus com Zeus, Posidó i Ares, entre altres, encara que el pitjor va arribar després de la mort del seu pare, Atles. 
En quedar desprotegides, el jove Orió, va començar a perseguir-les insistentment fins al punt que cinc anys després Zeus va haver de lliberar-les, convertint-les amb colomes, i després, en estrelles.
Altres versions també expliquen que com que Orió les perseguia, elles van volar tant amunt que van arribar al cel i allà van quedar fixades com un grup d'estels a la constel·lació del Taure.

D'aquesta manera van arribar al firmament, encara que tampoc així es van poder alliberar d'Orió, la constel·lació que segueix perseguint-les cada nit.

La constel·lació d'Orió. 

Les històries de la mitologia no es posen d'acord, ja que algunes llegendes defensen que es tracta de Mèrope, a causa de la vergonya que sent per haver tingut relaciona amb un mortal, Sísif. 
Altres, en canvi, opinen que es tracta d'Electra, que es troba de dol per la mort de Dàrdanos, que com confirmen altres històries, va decidir abandonar a les seves germanes per visitar les runes de la ciutat de Troia. 

Alba Riera
1r batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant i ben explicada. Estaria bé que expliquessis qui va ser el que va descobrir les Plèiades en mig del cel estrellat i quin patró va seguir per tal de veure el dibuix tal i com el veiem avui en dia i no d’un altre forma.
2 de gener del 2021, a les 10:53
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació