1 de maig de 2019

ÈDIP

Èdip és un personatge de la mitologia grega, que dóna nom a una famosa síndrome mental: el Complex d'Èdip, descobert pel filòsof Freud.

Va ser fill de Laios i Iocasta, reis de Tebes. Quan ells dos s'anaven a casar, l'oracle de Delfos, els va advertir que tindrien un fill el qual mataria el seu pare i més tard es casaria amb la seva mare. Quan va néixer el nen, Laios es va encarregar que un conegut seu matés el nen perquè no és complís la predicció. La persona se'n va anar a la muntanya Citeró, va perforar els peus del nen i el va deixar penjant d'un arbre, perquè així moris lentament.
Però, per casualitat, passava per allà un pastor, que va escoltar el plor del bebè i el va salvar. El va donar a Polibi i a la seva esposa Peribea, que junts el van cuidar i li van posa el nom d'Èdip, que volia dir peus inflats.

Muntanya Citeró

En arribar a l'adolescència, va mostrar molta habilitat gimnàstica, cosa que va cridar l'atenció de molts oficials militar que el veien com a un futur soldat. Algun dels seus companys sentia enveja i deia que Èdip no era res més que un fill adoptat així que no tenia honra. Nombroses vegades el nen va demanar a Peribea si era la seva mare biològica, i Peribea per por de dir-li la veritat i fer-li mal insistia en què ella era la seva mare de veritat.
Tot i això Èdip no es conformava només amb això i va decidir anar a l'oracle de Delfos a demanar ajuda, on el van aconsellar que no anés gaire a prop del lloc on va néixer, així que va canviar de ruta i en lloc de dirigir-se allà es va encaminar cap a Fòcida.

En el seu camí van passar dos fets:
- Va matar accidentalment al conductor d'un carruatge, que era Laios, el seu pare, cosa que ell desconeixia.
- Es va trobar un terrible monstre, l'Esfinx. Era un ésser amb cap i mans de dona, veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'ocell i urpes de lleó. Estava situat dalt d'un turó i a tothom qui se li acostava li feia una pregunta. Si rebia la ignorància d'aquella persona, moria en les mans del monstre

El nou rei de Tebes, germà de Iocasta, oferia la mà de la seva germana i,  per tat, el tron de Tebes, a qui aconseguia desxifrar l'enigma de l'Esfinx.
Èdip doncs va decidir enfrontar-se al monstre. L'Esfinx li va demanar: "Quin és l'animal que pel matí camina sobre quatre peus, dos al migdia i tres a la nit?". Èdip, que tenia una gran intel·ligència, no va tardar a contestar que era l'home, ja que en la seva infància caminar amb les mans i els peus, i en la seva etapa adulta només sobre els seus peus, però en la seva vellesa, es fa servir un bastó com a tercer peu. L'Esfinx es va posar furiosa perquè li havien resolt l'endevinalla, així que es va suïcidar donant-se un cop de cap a una roca.
Com a recompensa, se li va donar la mà de Iocasta, amb la que va viure feliç durant molts anys, juntament amb els seus fills Antígona, Etèocles, Polinices i Ismene. 
        Èdip i l'Esfinx de Gustave Moreau

Però la felicitat es va acabar quan a arribar l'epidèmia de la pesta, que va envair tota la regió. 
Abans d'aquest problema, va acudir novament a l'oracle de Delfos perquè li digues com solucionar-ho. Ell va dir que tot s'arreglaria quan és descobrís l'assassí de Laios, i quan sigui expulsat de Tebes. Èdip va començar a investigar i finalment va trobar la veritat: que ell havia matat al seu pare i s'havia casat amb la seva mare.
Iocasta no va poder acceptar aquest fet i es va suïcidar. La noticia va afectar molt a Èdip, i va decidir que no mereixia veure més la llum del dia, així que es va arrencar els ulls amb una espasa. Després va ser expulsat pels seus fills de Tebes, tot i que Antígona va anar amb ell per ajudar-lo i guiar-lo.
Així va arribar a Àtica, on va viure com un captaire. Va continuar el seu viatge fins a Atenes, però va entrar en un santuari dedicat a Eumènides, on els sacerdots el van reconèixer i van voler posar fi a la seva vida. Respecte al final de la història hi ha dues versions: La primera diu que Antígona va aconseguir que no el matessin, i va ser acollit per Teseu a casa seva. La segona versió diu que va morir al santuari, però abans de fer el seu últim sospir, Apol·lo li va prometre que el lloc seria consagrat a ell i que allò seria profitós per la ciutat d'Atenes.

                                                       Èdip i la seva filla Antígona

Aquí podreu veure un Prezi amb les idees principals del mite d'Èdip:


Karina Szabo
4t ESO

2 comentaris:

Judith Rodríguez ha dit...

Existeixen moltes versions dels mites, en aquest cas Èdip en té d'altres; segons altres fonts Èdip, controlat per l'incertesa de no saber si resultava adoptat o no, va decidir anar a consultar l'Oracle de Delfos el qual li va explicar la profecia (la que en el seu moment li havia explicat a Laios) i Èdip, aterrat per la possibilitat de que es complís va decidir marxar del seu poble per dirigir-se lluny; a Tebes (el seu poble d'origen).
Molt interessant!

Alba Le Riera ha dit...

Èdip és un personatge molt important, i no només pel que explica la seva història, sinó també per demostrar que no hi pots fer res davant d'una predicció d'un déu, ja que ell volia evitar el seu destí fos com fos, però cada cop que ho intentava, més s'hi acostava, ja que allò que el déu Apol·lo havia predit no es podia canviar.
Bona feina!