GALATEA I POLIFEM

Galatea era filla de Nereu (fill de Pont i Gea) i d'una nimfa marina molt bella. La filla va heretar la bellesa de la mare, vivia al mar i era l'objecte de desig del ciclop Polifem.  

Polifem era tot el contrari a la bella Galatea, era monstruós, gegant i brut. Era fill de Posidó i de la nimfa Toosa, i estava bojament enamorat de Galatea, però com solia passar ella no li feia cas. La jove estava enamorada del fill del déu Pan i una nimfa i s'anomenava Acis i els dos amants s'havien de trobar secretament. 

El triomf de Galatea, Rafael
Una vegada, els amants estaven al costat del mar i Polifem els va descobrir. Molt enfadat pel que havia vist, va agafar una roca molt pesada i la va llençar a damunt d'Acis xafant-lo i matant-lo. Galatea, desesperada, va córrer cap al seu enamorat i va intentar salvar-lo però va ser en va. Galatea plorant, va suplicar els déus que van convertir la sang del jove i les llàgrimes d'ella en un riu perquè d'aquesta manera estiguessin junts per tota l'eternitat. 


Acis i Galatea, Guillemot

Hi ha tres versions més d'aquest mite. Una diu que Galatea està destinada al ciclop i quan Acis s'enamora d'ella, Polifem actua d'una forma molt agressiva cap a ell, tirant-li pedres i per escapar, Acis es converteix en riu. L'altra versió diu que Galatea acedeix a l'amor del Polifem i tenen tres fills: Celt, Gàlata i Il·liri, d'aquí venen ens epònims dels celtes, els gàlates i els il·liris. 
L'última versió diu que Pigmalión, rei de Chipre, va constuir una escultura que va anomenar Galatea. Com que vivia sol es va començar a enamorar de l'escultura. Durant una celebració en honor a Afrodita, el rei Pigmalión va demanar a la deessa que li donés vida a Galatea i la deessa li va fer un senyal al rei que ell no va entendre i va marxar a casa decebut. Després de contemplar l'escultura durant hores va besar-la iva adonar-se que els seus llavis no eren freds. Va tornar a besar-la i Galatea va cobrar vida i es va enamorar del seu creador. Afrodita va concedir el do de la fertilitat i així va néixer Pafo que va donar nom a l'illa de Pafos. 


Odisseu a la cova de Polifem, Jakob Jordaens

Silvia Kanuteh Rubio

1r batx

Comentaris

Jana Casacuberta ha dit…
Tot i que és la primera vegada que sento a parlar d'aquest mite, podem veure que té moltes similituds amb molts altres de la mitologia grega; hi ha dos enamorats que no poden estar junts per diverses raons i, el fet de no poder donar-se el seu amor els fa embogir o els fa sentir una pena molt gran, així que, com tots, aquestes circumstàncies dirigeixen els protagonistes cap a un destí tràgic.
Bona feina!
Alba Le Riera ha dit…
En aquest mite, com a molts d'altres, els personatges es deixen endur pels seus sentiments, siguin positius o negatius. Els dos enamorats estan disposats a fer el possible per estar junts, mentre que Polifem, es deixa endur per la ràbia i l'ira, que el porta a matar a Acis.
Bona feina!
Un mite molt bonic!
Com en altres mites, podem observar un amor impossible que desencadena un destí tràgic, com ha dit la Jana: Plè d'emocions i de ràbies.

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

VESTIMENTA DELS ROMANS

CIVILITZACIÓ MINOICA