ELS DÉUS OLÍMPICS II
Aquesta és la continuació de la meva explicació dels Déus Olímpics.
MART: en grec, Ares. Déu de la guerra. Apareix amb una cuirassa i diferents estris de guerra com un escut, un casc, una llança,... El seu animal és el gall.
És un dels pocs fills del matrimoni de Juno i Zeus. Considerat pare de la ciutat de roma ja que era el pare del seu fundador, Ròmul.
VULCÀ: el nom en grec és Hefest. És el déu del foc i dels ferrers. És lleig, brut i coix, porta el torns nu, i estris relacionats amb la seva feina com tenalles.
Considerat el déu protector contra els incendis per aquesta raó de l'honora i invoca i se li atribueixen les festes Vulcanals.
Va ser casat amb Afrodita però a ella no li agradava ell. La dona tenia varis amants i Hefest al assabentar-se, va construir una xarxa intrencable.
Hefest en la forja, Guillaume Coustou
MINERVA: és Atena. Deessa de la guerra, saviesa, intel·ligència i els artesans. Els seus atributs són l'ègida (escut), un casc i una llança. Se la representa amb una òliba i una olivera.
Formava part de la Tríada Capitolina, juntament amb Juno i Júpiter, que és el conjunt dels tres déus més importants. Es creu que Zeus, el seu pare, es va menjar Metis, la mare, i això li va provocar un gran mal de cap. Va recórrer a Vulcà perquè l'ajudés i aquest li va clavar una destral al cap fent-li una gran ferida de la qual va néixer Atena.
DIANA: en grec és Artèmis. És la deessa de la caça i els boscos, la virginitat i els parts i de la lluna. Porta un carcaix i un arc. Va acompanyada d'un gos, un cérvol i de nimfes. Se la representa amb una mitja lluna.
Filla de Zeus i Latona, una de les moltes infidelitats del déu. Juno va intentar venjar-se de la dona i els seus fills prohibint-li tenir fills al continent. Va tenir a Atena en una illa, tot i que Hera va segrestar a Nona, la deessa dels parts per impedir el naixement. No ho va aconseguir i va néixer primer Diana que va ajudar a donar a llum al seu germà bessó Apol·lo.
Filla de Zeus i Latona, una de les moltes infidelitats del déu. Juno va intentar venjar-se de la dona i els seus fills prohibint-li tenir fills al continent. Va tenir a Atena en una illa, tot i que Hera va segrestar a Nona, la deessa dels parts per impedir el naixement. No ho va aconseguir i va néixer primer Diana que va ajudar a donar a llum al seu germà bessó Apol·lo.
Diana de Versalles, Leocares i Prieur
APOL·LO: El nom en grec és el mateix. És el déu de la bellesa masculina, la música, arts, la raó, el sol i l'endevinació. És jove i bell, no porta barba, porta una lira o un arc i un carcaix i una corona de llorer al cap. L'acompanya un corb.
Té un oracle al santuari de Delfos. És conegut pel mite d'Apol·lo i Dafne en el qual ell s'enamora de Dafne però no és correspost. La segueix a tot arreu i ella, desesperada, demana ajuda al seu pare que la converteix en llorer. Quan s'està transformats, Apol·lo l'atrapa però ja no pot fer res. decideix que les fulles d'aquest arbre seran les que portarà la gent en senyal de victòria.
Apol·lo i Dafne, Gian Lorenzo Bernini
MERCURI: El nom en grec és Hermes. És el missatger dels déus, guia dels morts a l'Hades, déu dels lladres i del comerç. Porta unes sabates i un casc alats, una capa i un caduceu.
Va robar les fletxes d'Apol·lo, el trident de Neptú i el sabre de Mart, per això és considerat déu dels lladres.
Mercuri, Artus Quellinus
BACUS: en grec Dionís. Déu del vi, de les festes i del teatre. Se'l representa amb una copa, vinya i va acompanyat dels sàtirs i les bacants.
A les festes que feien dedicades a aquest déu, es bevia vi en excés i eren famoses perquè es planejaven conspiracions polítiques. Al principi només hi poden assistir dones però més tard també hi podien anar els homes.
El triomf de Bacus (Los borrachos), Velázquez
Triada Capitolina, Jacopo Zucchini
Silvia Kanuteh Rubio
1r batx
Comentaris
Deixam afegir que Minerva és la deessa de la guerra, però no de la guerra a sang i fetge, sinó tot lo contrari, és la deessa de la guerra estratègica.